En directe

Fórmula Estel

ACCIÓ SOCIAL

POLÍTICA

SOCIETAT

Actualment, els ajuntaments detecten les necessitats, però no tenen estructura jurídica ni econòmica per pal·liar el sensellarisme

Salvador Maneu ha apuntat en una entrevista a Ràdio Estel que "Catalunya necessita una llei que unifiqui criteris per detectar les persones que viuen al carrer".

25 gener 2022

Redacció

Comparteix

Cinc entitats socials presenten aquest dimarts una proposta de llei al Parlament de Catalunya, amb suport de tots els partits polítics, per abordar de manera urgent el sensellarisme. La proposta planteja un seguit de drets socials bàsics com l'assistència sanitària, l'empadronament, els serveis funeraris, les prestacions socials i els espais residencials dignes.

Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu de Serveis Socials Barcelona, una de les cinc entitats que des de fa tres anys ha participat en l'elaboració de la proposta, confia que aquesta "es converteixi en llei, entri en vigor durant l'any 2022, i es tingui en compte en els pressupostos del 2023".

Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials, als estudis de Ràdio Estel.

En una entrevista al programa 'El Matí a Ràdio Estel', Maneu ha detallat que "a Catalunya no hi ha un mapa del sensellarisme, perquè legalment no és obligatori tenir-lo". "La proposta de llei obliga a elaborar censos i recomptes amb la mateixa metodologia arreu del territori", ha afegit. En aquesta línia, ha dit també que "es necessita una llei que unifiqui criteris i blindi una equitat territorial a Catalunya". Actualment, els ajuntaments detecten les necessitats, però no tenen l'estructura jurídica ni econòmica per pal·liar el sensellarisme i, com ha apuntat Maneu, "la proposta de llei vol corregir aquesta situació amb més transferències als consistoris, corregint anomalies estructurals i facilitant la feina a les administracions i entitats involucrades".

"Es necessita una llei que unifiqui criteris i blindi una equitat territorial a Catalunya"

La proposta de llei, impulsada des del món acadèmic i dirigida pel catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, Antoni Milian, es basa en les últimes dades que es tenen del sensellarisme a Catalunya del 2016, abans de l'arribada de la pandèmia i el deteriorament de la situació que l'acompanya. Aquestes xifres, que segueixen una classificació europea, apunten que unes 10.000 persones es troben sense llar a Catalunya. Tanmateix, Salvador Maneu ha detallat que "la llei podria acabar beneficiant unes 18.000 persones". I ha afegit que "es tracta d'una llei residual, que afecta una minoria de persones, per tant, és una llei barata pel Parlament i el retorn social que té és molt elevat".

Entrevista a Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials

0:00 / 0:00

Més actualitat

El sector del transport públic assegura que fiar-ho tot a la gasolina no és una bona tàctica

Una imatge de l'interior d'un tren de Rodalies

La Generalitat compensarà la rebaixa del 30% del preu del transport públic decretada per l'executiu espanyol en els abonaments autonòmics per arribar a una reducció del 50%

28 juny 2022

Redacció

El portaveu de l'associació Pro Drets Humans de Melilla titlla de "neteja ètnica" el que està passant a la frontera

Alguns migrans intenten saltar la tanca entre Melilla i el Marroc

Aquest divendres, centenars de migrants van saltar la tanca de Melilla. Encara no hi ha un recompte oficial dels morts en caure per les agressions de la policia marroquina i espanyola

27 juny 2022

Redacció

Trànsit preveu una sortida complicada "entre les sis i les nou de la nit"

Trànsit a una de les sortides de Barcelona

Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit, recomana "anticipar la sortida o fer-la en altres hores"

23 juny 2022

Redacció