En directe

El Matí a Ràdio Estel

ACCIÓ SOCIAL

POLÍTICA

SOCIETAT

Actualment, els ajuntaments detecten les necessitats, però no tenen estructura jurídica ni econòmica per pal·liar el sensellarisme

Salvador Maneu ha apuntat en una entrevista a Ràdio Estel que "Catalunya necessita una llei que unifiqui criteris per detectar les persones que viuen al carrer".

25 gener 2022

Redacció

Comparteix

Cinc entitats socials presenten aquest dimarts una proposta de llei al Parlament de Catalunya, amb suport de tots els partits polítics, per abordar de manera urgent el sensellarisme. La proposta planteja un seguit de drets socials bàsics com l'assistència sanitària, l'empadronament, els serveis funeraris, les prestacions socials i els espais residencials dignes.

Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu de Serveis Socials Barcelona, una de les cinc entitats que des de fa tres anys ha participat en l'elaboració de la proposta, confia que aquesta "es converteixi en llei, entri en vigor durant l'any 2022, i es tingui en compte en els pressupostos del 2023".

Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials, als estudis de Ràdio Estel.

En una entrevista al programa 'El Matí a Ràdio Estel', Maneu ha detallat que "a Catalunya no hi ha un mapa del sensellarisme, perquè legalment no és obligatori tenir-lo". "La proposta de llei obliga a elaborar censos i recomptes amb la mateixa metodologia arreu del territori", ha afegit. En aquesta línia, ha dit també que "es necessita una llei que unifiqui criteris i blindi una equitat territorial a Catalunya". Actualment, els ajuntaments detecten les necessitats, però no tenen l'estructura jurídica ni econòmica per pal·liar el sensellarisme i, com ha apuntat Maneu, "la proposta de llei vol corregir aquesta situació amb més transferències als consistoris, corregint anomalies estructurals i facilitant la feina a les administracions i entitats involucrades".

"Es necessita una llei que unifiqui criteris i blindi una equitat territorial a Catalunya"

La proposta de llei, impulsada des del món acadèmic i dirigida pel catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, Antoni Milian, es basa en les últimes dades que es tenen del sensellarisme a Catalunya del 2016, abans de l'arribada de la pandèmia i el deteriorament de la situació que l'acompanya. Aquestes xifres, que segueixen una classificació europea, apunten que unes 10.000 persones es troben sense llar a Catalunya. Tanmateix, Salvador Maneu ha detallat que "la llei podria acabar beneficiant unes 18.000 persones". I ha afegit que "es tracta d'una llei residual, que afecta una minoria de persones, per tant, és una llei barata pel Parlament i el retorn social que té és molt elevat".

Entrevista a Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials

0:00 / 0:00

Més actualitat

"A Turquia trobarem destrucció, gent passant-ho molt malament i un escenari que no se li desitja a ningú"

Una imatge del terratrèmol a Turquia

Pere Frutos és el fundador de l'ONG K-9 Creixell, una unitat canina de rescat i salvament formada per voluntaris que viatja a Turquia per buscar supervivents del terratrèmol sota la runa

7 febrer 2023

Redacció

"La pastilla per deixar de fumar no és una vareta màgica, hi ha d'haver voluntat acompanyada d'un tractament psicològic"

Un jove fumant en un parc de monopatins

El doctor Esteve Fernández ha explicat a Ràdio Estel que el Todacitan impedeix tenir síndrome d’abstinència i evita que el fumador tingui sensacions agradables a l’hora de fumar

6 febrer 2023

Redacció

David Cid: "L'acord firmat per Esquerra i el PSC és la mort del projecte d'ampliació de l'aeroport d'Aena i de la ministra de Foment"

David Cid, portaveu d'En Comú Podem al Parlament, durant l'entrevista a Ràdio Estel

El portaveu d'En Comú Podem al Parlament carrega contra el PSC per pensar en clau electoral i frenar el pacte dels pressupostos

3 febrer 2023

Redacció