El rei Felip VI i el president de govern espanyol, Pedro Sánchez, són aquest divendres a Barcelona per participar en l’acte de lliurament de premis de la BCN New Economy Week (BNEW). La presència del monarca es produeix dues setmanes després de la polèmica generada després de la suspensió del seu viatge per participar en el lliurament de despatxos de l'última promoció d'alumnes de l'Escola Judicial i que va ser vetada per l'executiu. El cap de l'Estat no viatjava a Barcelona des del novembre passat. La visita d'aquest divendres del rei Felip VI a Barcelona ha provocat tot tipus d'accions anunciades des de l'independentisme institucional i de carrer. L'assistència del monarca espanyol ha revifat una flama que es va encendre amb la inhabilitació del president Quim Torra i que va agafar embranzida amb el tercer aniversari de l'1-O. Aquest dijous, en una entrevista al programa El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, el politòleg i Màster en Seguretat Guillem Pursals ha valorat la visita i la seva càrrega institucional i política.
Com valora vostè el fet que el rei d’Espanya vingui a Barcelona en el context polític actual i tot just dues setmanes després de la seva absència a l’acte de lliurament de despatxos de l’Escola Judicial?
El fet de que el monarca vingui a Barcelona es una esmena o una correcció, per part de Moncloa, del que va passar fa un parell de setmanes. Recordem que el Rei no havia faltat mai al lliurament de despatxos del Poder Judicial i tota la tempesta política que això va generar. Va sorgir un foc creuat entre ministres i l'oposició molt dura contra l'executiu de Pedro Sánchez. Ara, dues setmanes després amb aquesta primera entrega dels premis que s’organitzen, el Rei farà acte de presencia. Es més una correcció protocol·lària que no pas un altra cosa.
Està justificat el desplegament policial?
Sí, completament. Ens trobem en una situació en què coincideixen aniversaris com ara el de les protestes d’Urquinaona o fets actuals com la inhabilitació del president Quim Torra. Si des de llavors ja van anunciar que totes les forces de seguretat l’Estat hi serien perquè no hi hagin cap mena de problema, ara que ens situem enmig d’aquestes efemèrides, crec que no hi haurà cap mena de problema tampoc. Si les forces ho han decidit així, ja que tenen més informació que nosaltres, qualsevol decisió que prenguin serà positiva.
Què pensa dels actes de protesta convocats per l’ANC, Òmnium i els CDR? Creu que poden tenir certa força?
Estem en un Estat de dret i democràtic i, per tant, és lícit, legal i democràtic que la gent es manifesti. D’acord amb el dret actual, la llei de manifestació és vigent i, mentre la manifestació sigui pacífica i dins d’uns estàndards, és completament legítim organitzar-la. Tan Òmnium con l’ANC tenen dret a manifestar-se sempre que ho facin amb aquests principis pacífics i de respecte. Certament el Rei, com a cap d’Estat, representa precisament l'estat del qual molta gent es vol independitzar i, per tant, podem dir que es una figura polèmica des de la visió de l‘independentisme. Però també es cert que no hi ha una hostilitat contra ell, tot i ser un moviment republicà. No hi ha hagut amenaces, ni crits en contra. Cal recordar, per exemple, la convocatòria del Consell de Ministres a la Llotja de Barcelona, on es va demostrar el que era la manifestació pacifica. Llavors hi havia un clima molt més càlid que no pas el d'ara.
D’altra banda, tenint en compte l’alerta sanitària que vivim pel coronavirus, la vida política ha de deixar més de banda ara les disputes, sobretot després del que ha passat a Madrid, on el Tribunal Superior de Justícia ha tombat les últimes mesures del Ministeri de Sanitat?
En part sí que era previsible, perquè es tracta d'un cas similar al de Lleida, perquè no estàvem en un estat d’alarma i, per tant, les restriccions que pot haver-hi fora de l’estat d’alarma no són les mateixes que quan està decretat. De fet, ara mateix, Pedro Sánchez intentava tirar endavant un estat d’alarma a Madrid, per prendre les mesures que el seu govern consideri oportunes. Recordem que l’estat d’alarma permet limitar certs moviments, com també certes llibertats fonamentals que, fora d'aquesta situació, no es poden implantar.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dijous 8 d'octubre.
