El politòleg i economista Xavier Ferrer, president del Consell Català del Moviment Europeu, i la periodista Teresa Carreras, membre de la junta de l'Associació de Periodistes Europeus a Catalunya, han analitzat aquest dilluns, des del programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, la situació de la Unió Europea. Tot just l'endemà del Dia d'Europa, que se celebra cada 9 de maig, tots dos han reviscut l'acte institucional celebrat tot just aquest diumenge a la Pedrera de Barcelona, on es va proposar un diàleg sobre el paper de la cultura al continent. Ferrer ha comentat que "tenim de vegades la sensació que no anem bé però, en el món d'avui cada vegada més globalitzat, ja no té sentit que els estats vagin sols, cosa que es veu encara més amb la pandèmia", i ha defensat la utilitat d'Europa i de la Unió. En aquesta línia, ha afegit que "hi ha d'haver acords entre diferents estats, i ara cal fer la fórmula de la Unió Europea més àgil, més útil, més dinàmica i més connectada amb les ganes de progressar junts i defensar millor la seguretat i el benestar de la ciutadania".

Teresa Carreras, per la seva banda, ha assegurat que "el procés europeu es fa cada dia, com deien els pares fundadors, però els estats són massa presents, cosa que fa mal a la construcció de la Unió, com es veu en el mateix fet de celebrar el 9 de maig, que no acaba de ser un exercici de participació de la ciutadania". Ha denunciat que "són els estats els que impedeixen que el procés vagi amb participació". La periodista ha conclòs que "la política ha de ser de majories amb la persona en el centre" i que "no pot anar tot d'un pel, com ha passat amb la conferència sobre el futur de la Unió Europea, que s'ha fet amb un any de retard". En un altre moment, Xavier Ferrer ha recordat que "els interessos dels estats europeus i de les nacions, regions o altres territoris són molt diferents, i un exemple pot ser la comparació entre els països bàltics i el sud de la mediterrània, on portem molt malament el tema de la immigració perquè no es gestiona bé". Igualment ha destacat que "l'esperit del Moviment Europeu, fundat ara fa 72 anys amb la idea de treballar per una Europa més democràtica i més solidària, malauradament segueix vigent ara perquè creixen partits d'extrema dreta o populismes de diversos signes que són clarament contraris a la construcció europea actual".

La Unió Europea viu moments d’incerteses i canvis enmig d’una pandèmia que ha alterat tots els plans socials polítics i econòmics. La celebració ahir del Dia d’Europa ha servit per veure que l’ànima del projecte comú es troba molt afectada per problemàtiques davant de les quals la sensibilitat social dels països membres s’ha mostrat molt verda. Un exemple clar és la petició d’alliberar les patents de les vacunes per aconseguir més eficàcia en la lluita contra el Covid-19, iniciativa que la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, es mostrava dijous passat oberta a assumir. Cada 9 de maig, es commemora l’aniversari de la històrica declaració de Robert Schuman, que va plantejar una nova forma de cooperació política que allunyés el continent d’un nou conflicte bèl·lic entre les seves nacions. La idea que van tenir els fundadors, però, es basava en uns fonaments humanistes i cristians que malauradament no sempre s’han expressat en les polítiques comunes. L’acollida dels últims anys als refugiats i la pujada de plantejaments xenòfobs en alguns àmbits polítics, especialment en països de l’est, han allunyat Europa de la seva personalitat solidària i social.

Els caps d’Estat i de Govern de la Unió van iniciar divendres la reflexió sobre la idea de suspendre temporalment les patents de les vacunes desenvolupades contra el coronavirus, en un debat que els 27 socis han començat a abordar amb moltes reserves, però que es veu forçat des de Washington per l’anunci del president nord-americà, Joe Biden, que expressava dimecres passat el seu suport a la liberalització de la producció dels sèrums mentre duri la pandèmia. Curiosament aquesta necessària sensibilitat social d’Europa era un punt de reivindicació dijous passat en unes declaracions del president del Consell Europeu, Charles Michel, que assegurava que, després d’aquesta crisi, cal assolir un consens com el de després de la Segons Guerra Mundial. Demanava pactar criteris socials “més enllà del Producte Interior Brut, que mesurin si la Unió Europea avança “en la bona direcció”. I és que la convergència social és la gran assignatura pendent del procés d’integració europea. A la injecció de fons per la pandèmia, serà molt important que s’afegeixi un compromís social.