Déu vos guard, amigues i amics, avui és festa i avui ésdiumenge de Pasqua.
Avui és la gran resposta de Déu Pare a la mort- aparentmentabsurda- de Jesús en la Creu. Els artistes han intentat atansar-se a aquestMisteri. Per exemple, a la Sala d’Audiències del Vaticà, la sala Nervi–construïda en temps de sant Pau VIè- al fons de l’escenari, hi ha una imatgeimpressionant de Crist Ressuscitat. Ésde l’escultor Pericle Fazzini i mostra en una gegantina escultura de bronze comel Mestre s’alça de la seva tomba, voltat de bellesa, glòria, majestat i força:talment una explosió irrefrenable. Uns raigs radials volen transmetrel’excepcionalitat de l’esdeveniment, així com la força increïble delRessuscitat que venç les tenebres de la mort.
Una de les escenes més belles de la Passió de Mel Gibson(que contrasta amb les imatges crues de tota la pel·lícula) és, precisament, el moment de laResurrecció. És unaseqüència breu, al final de la pel·lícula. És el desvetllar-se d’un Jesúsnu, suau i plàcid. Una altra manera d’entendre la Resurrecció, complementària.
I aquests dies ha corregut per les xarxes l’actuació d’uncor del País Basc, al Museu Gugenheim. Un grup de noies i nois amb les camessubmergides en l’aigua de l’estany, canten bellament i amb la joia al rostre lacançó Bring me litten water Silvie (“Porta’muna mica d’aigua Silvie”), una cançó d’esclaus, acompanyant-se de gests i depicar de mans. En aquest temps de Pasqua que encetem, m’ha fet pensar en elsbatejats, en els renascuts. I en general en tots nosaltres, que desprésd’aquest temps de sepulcre, n’anem sortint a poc a poc, amb les mans netes.
Que tingueu una bona festa i un bon diumenge de Pasqua.
