Justament avui fa trenta anys de les protestes i la matança a la plaça de Tiananmen de Pequín. Segur que molts recordem la imatge d’aquell home anònim aturat davant dels tancs que entraven a la plaça. Aquest dimarts, al programa A Primera Hora de Ràdio Estel, hem recordat els fets i hem analitzat la seva evolució amb David Martínez, professor d’Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

“Els fets de Tiananmen de Pequín van representar un punt i a part en el que era l’evolució de la Xina, en aquell moment. Un moment, en què el país portava uns 10 anys obrint-se als mercats internacionals i transformant la seva economia. Després de Tiananmen tot es queda en suspensió i determina el que passarà en els anys següents”, ha dit Martínez.

Segons el professor de la UOC “la matança de Tiananmen va signifcar que el govern xinès, el govern del partit comunista, va decidir prendre una actitud política conservadora i es va negar a parlar de qualsevol tipus de canvi. A nivell mundial, aquests fets van provocar un rebuig de la comunitat internacional”. 

Els fets de Tiananmen del 1989 ens van deixar una imatge per a la història. Una imatge icònica. Un home sol, palplantat davant d’una columna de tancs, símbols de la repressió de l’exèrcit comunista xinès. Va estar-se més de dos minuts davant dels vehicles de guerra. L’home volia impedir que avancessin. És possiblement l’escena més famosa de les manifestacions contra el règim xinès. David Martínez explica que “d’aquest home no en sabem ni el nom, ni qui va ser”. En aquest sentit, “un dels grans impactes de Tiananmen és que va ser retransmès, gairebé en directe”, ha dit Martínez.

Avui dia la Xina ha esborrat, en molt bona part, la memòria dels fets. Segons Martínez, “les noves generacions no en tenen consciència. Tiananmen és  un dels grans tabús del país”. L’any 1989 el govern del Partit Comunista Xinès va acabar amb les protestes de centenars de persones, que portaven dos mesos reclutats a la plaça de Tiananmen demanant reformes al país. L’ exèrcit de la Xina va entrar a la plaça, i va causar una matança. No s’ha donat mai una xifra oficial de morts, però es parla d’entre 400 i 3.000 persones, segons diferents fonts.