L'historiador Joan Pallarès i el professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona Xavier Torrens han analitzat aquest divendres, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', la decisió d'exhumar les restes de Franco, presa pel govern espanyol. Abans de materialitzar-se, però, pot topar encara amb diversos entrebancs, sobretot els que posen la família del dictador i la comunitat benedictina del Valle de los Caídos, però també els jutges, concretament ara un de San Lorenzo del Escorial, que ha frenat el procés. Torrens ha lamentat que "els joves d'avui venen formats amb una educació secundària on no aborden temes com ara la dictadura franquista o altres realitats que han afectar Europa, particularment el nazisme o l'stalinisme". En aquesta línia, ha afegit que "el problema és que els grans, professors o familiars, no els ensenyen o no els transmeten allò que va passar". El professor ha conclòs que "l'ideal seria no pas que hi hagués un debat sobre el tema, sinó un consens que portés a una reconciliació que no negués els fets històrics, com ha passat a Alemanya o a Sud-Àfrica amb l'Apartheid, perquè certament aquí s'ha plantejat sovint la qüestió com una arma electoral".

Per la seva banda, Pallarès ha recordat que "cal establir quins són els mínims democràtics, perquè hi ha molts tipus de dictadures, sovint amagades en sistemes que teòricament són democràcies". L'historiador ha dit que, ara amb el tema de l'exhumació de Franco, "qui va destapar el pot de les essències va ser Pedro Sánchez, que segurament ara s'està penedint d'haver marcat uns terminis tan curts, quan són coses que s'han de fer amb molta cura, com la Llei de Memòria Històrica". A més, ha assegurat que, "durant els 40 anys de dictadura franquista, es van exaltar les víctimes d'un cantó, cosa que cal reparar, però sense arraconar totalment els altres i treballant amb molt de tacte, perquè hi ha sentiments en tothom, igualment en els qui havien estat triomfadors" durant el franquisme.

L’última carta del secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, a la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, diu que el Vaticà no s’oposa a l’exhumació, alhora que recorda a l’abat Santiago Cantera el deure de “respectar les autoritats civils”. El responsable de la comunitat monàstica assegura que “el respecte hi serà, però només s’acatarà una decisió judicial, via que seguirà també la família Franco, que recorrerà la decisió de l’executiu de Pedro Sánchez davant del Tribunal Suprem. Tot plegat es perfila com un afer entre el govern espanyol i la família de Franco, davant el qual l’Església es manté al marge, segons han recordat diferents autoritats episcopals aquests dies.

Més enllà dels fets, ens preguntem si té sentit aquesta exhumació, a partir de l’esperit d’una memòria històrica que, mantenint la necessària reconciliació de vells conflictes, repari les víctimes i mantingui viva la revisió o el replantejament d’alguns fets. El debat es troba sobretot entre els qui creuen que no té cap sentit aquesta exhumació, perquè posa Franco innecessàriament en la vida pública, i els qui la consideren imprescindible per seguir tancant les ferides del passat.