El govern debat petits canvis en la restauració i el comerç, però no tocaria la mobilitat. Podria flexibilitzar algunes de les mesures per contenir els contagis, encara que els epidemiòlegs no ho recomanen. L'endemà del dia de Reis, el 7 de gener, l’executiu català aplicava les severes restriccions que, amb petites i lleugeres modificacions, han arribat fins ara. Avui en fa 50 dies. I coincideix amb l'aniversari del primer cas de coronavirus detectat a Catalunya. La sensació de fatiga es fa cada cop més pesada entre la població. El sector comercial no essencial, obligat a tancar els caps de setmana, i els centres comercials, tancats cada dia, podrien ser alguns dels que resultin beneficiats per l'alleujament, encara que sigui parcialment. Un altre sector molt perjudicat és l'hoteler, que no pot ccomptar tampoc amb visitants a causa del confinament comarcal. L'oci nocturn ja fa mesos que té tancament obligat, mentre el sector de la restauració, que té limitat el seu horari només per oferir esmorzars i menjars, reclama poder obrir també per fer sopars presencialment, encara que sigui amb l'aforament reduït. Ramon González, secretari general de la Federació de Serveis de Comissions Obreres a Catalunya, bona tarda!

És una situació molt complexa, des del punt de vista de salut pública. Pensem, però, que cal fer compatible certa activitat econòmica amb la protecció de la salut. Cal tenir present que, al sector serveis (oci, restauració, comerç, joc i altres totalment tancats), se'ls va exigir invertir en mesures de seguretat molt costoses en alguns casos, com ara nous equips de renovació d'aire, control d'aforaments, equips de protecció individual per als seus treballadors. El fet que es trobin amb mesures tan restrictives després d'aquesta inversió ha provocat un efecte creuat en què moltes empreses d'aquest sector, sobretot l'hostaleria i el comerç, es trobin en risc d'insolvència i fins i tot de supervivència. Caldria veure de quina manera es poden impulsar progressivament mesures de reobertura de l'activitat econòmica, perquè estem en un important punt de mortalitat d'empreses.

Sí. Hi ha mesures de tota mena, i ens podem fixar en altres comunitats autònomes. A Castella la Manxa, per exemple, el control d'accés als restaurants es fa mitjançant un codi QR que facilita el rastreig posterior. Hi ha alternatives, com ara reforçar la seguretat dels locals. Cal intentar la supervivència de les empreses, perquè són motor de l'ocupabilitat del país i com a mesura de recaptació fiscal i d'activitat econòmica. S'està demanant que els poders públics posin mitjans econòmics per a la supervivència de les empreses, però això ve de la càrrega impositiva que suportem tots. Necessitem activitat per mantenir tots aquests desequilibris sectorials que s'estan donant a l'economia.

Estem intentant aprofundir en les mesures que, des d'aquest dimecres, el govern de l'Estat ha posat sobre la taula, que són 11.000 milions d'ajuda a les petites i mitjanes empreses i autònoms, sobretot el sector de la restauració i el comerç. També reivindiquem des de fa mesos que la Generalitat té més marge d'actuació i d'endeutament, amb la flexibilització, que permet el govern català estar més actiu. I en aquest cas, quan ja hi ha un punt de resistència de les empreses i problemes de solvència, cal invertir per intentar reflotar-les i, a més, no pas a curt termini, sinó a mig i amb injeccions econòmiques directes que permetin la supervivència del teixit empresarial, a més en un context de limitació de la mobilitat.

Sí. Moltes empreses depenen de persones que es desplacen en relació amb el sector turístic, que no tornaran immediatament. No tindran el públic d'abans de manera immediata. És important tenir també en compte el territori català en el seu conjunt. No és el mateix l'impacte a la Costa Brava que a Lleida. Cal valorar les zones on s'ha d'invertir i condicionar els ajuts a les empreses al manteniment dels llocs de treball i de les condicions laborals, perquè sortim d'aquí amb un contracte social més fort, amb qualitat d'ocupació i enfortiment dels reptes de digitalització que s'hauran d'afrontar.