El secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Carles Armengol, ha explicat aquest divendres que els objectius i els resultats pedagògics i educatius són la qüestió més important del sistema d’immersió lingüística . En el Mirador de l’actualitat del programa El primer cafè de Ràdio Estel, Armengol ha recordat que, “des de la política, també s’han de buscar aquests objectius, en aquest cas el domini del català i el castellà”, i ha lamentat que el debat quedi sovint només limitat precisament a l’àmbit polític, i ha criticat que el Tribunal de Justícia de Catalunya hagi fixat percentatges mínims de castellà. “A mi em semblaria lògic discutir sobre els objectius de l’ensenyament, però aquí s’entra en el dia a dia de l’escola, en el treball a l’aula, i es discuteixen els mètodes”, ha dit referint-se al pronunciament judicial.
En aquesta línia, Armengol ha afegit que “la política hauria de discutir sobre l’assoliment dels objectius, que van lligats al coneixement de llengües”, i ha situat el problema en el fet “que aquest debat no té res a veure amb el coneixement de llengües, sinó amb objectius estrictament polítics d’establir formes del sistema educatiu”. Finalment, el representant de l’Escola Cristiana ha recordat que “no s’està discutint en cap moment l’aprenentatge, ni tan sols en els recursos de les famílies”.
En canvi, el dirigent del partit Unió Progrés i Democràcia a Catalunya Ramon de Veciana ha criticat la immersió i ha defensat que convisquin en el sistema dos o tres tipus d’ensenyament segons la llengua escollida per les famílies, el castellà o el català. “Aquest sistema de doble i triple xarxa és gairebé universal. El que és excepció és el que passa a Catalunya. Això s’ha d’explicar, i la gent ho ha de saber”, ha assegurat. De Veciana ha explicat que “hi ha unes resolucions de les Nacions Unides que parlen, des de l’any 1953, sobre el dret dels pares a demanar que els seus fills rebin l’ensenyament en la llengua materna, però no per raons ideològiques, sinó de l’exercici del propi dret al desenvolupament de la personalitat i perquè és el millor sistema pedagògic per aprendre segones llengües”.
Per la seva banda, el periodista Lluís Foix ha assegurat que la immersió lingüística s’ha de valorar pels resultats, i ha dit que allò que li preocupa de debò és “que la gent, quan surti de l’escola, parli les dues llengües i les escrigui”. Foix ha afegit que “Catalunya, en aquest sentit, és l’únic lloc d’Espanya que té aquest privilegi de ser bilingüe, tot i que l’Estatut, avalat per la Constitució, estableix que la llengua pròpia és el català”. El periodista també ha comentat que “el català és una llengua que ha de ser protegida després d’anys de prohibicions i persecucions”.
També ha participat en el col•loqui d’aquest divendres a Ràdio Estel l’advocat penalista Lluís Batlló, que ha reconegut arguments a favor i en contra de la immersió, alhora que ha assegurat que el sistema “no dóna problemes”. Batlló ha assegurat, això sí, que “el dret a escollir la llengua existeix des del punt de vista estrictament formal i de justícia, agradi o no”. Una altra cosa, segons ha dit també, “és que pugui ser bo o convingui per a la cohesió social, però el tema de la llengua no té res a veure amb la pedagogia, perquè podem estudiar el mateix en català o en castellà, i el dret existeix no només perquè sigui llengua materna, sinó perquè és oficial”.
La immersió lingüística i la llengua catalana en el sistema educatiu ha estat notícia aquests dies per nous focus d’enfrontament entre les institucions de l’Estat i la Generalitat. Cinc escoles estan afectades per una recent decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que fixa en el 25 per cent la proporció mínima de presència del castellà en els casos dels alumnes de les escoles que demanin rebre l’ensenyament en aquesta llengua.
Podeu escoltar aquí el col·loqui sencer (a partir del minut 25'00")
