En directe

Fórmula Estel

CULTURA

Creus de Sant Jordi 2015

El president de la Generalitat, Artur Mas, va lliurar el 4 de maig passat la Creu de Sant Jordi a  27 personalitats i 15 entitats…

5 maig 2015

Gabinet de l'Església de Catalunya

Comparteix

El president de la Generalitat, Artur Mas, va lliurar el 4 de maig passat la Creu de Sant Jordi27 personalitats i 15 entitats que s’han destacat en el servei a Catalunya en el pla cívic i cultural.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o una entitat per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya.

El sacerdot Mn. Josep Maria Aragonès i Rebollar, prevere de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat i canonge emèrit de la Catedral de Barcelona, ha estat guardonat “en reconeixement al seu compromís cívic i a una activitat espiritual exercida com a representant d’un cristianisme obert, acollidor i arrelat a Catalunya. L’activisme cultural que el distingeix ha contribuït valuosament a la dinamització del municipi de Torrelavit i del Penedès amb diverses iniciatives, moltes de les quals adreçades a infants i joves”.  

Entre les entitats, ha rebut la Creu de Sant Jordi, en forma de placa, la Comunitat de Monges Benedictines del Monestir de Sant Daniel de Girona, “en la celebració del mil·lenari d’aquest cenobi, creat a partir de la venda de l’alou de Sant Daniel a la comtessa Ermessenda i el seu espòs, el comte Ramon Borrell. La seva comunitat, l’única benedictina femenina de Catalunya que resideix en el mateix lloc on va néixer, la integren actualment set monges que tenen un ampli suport social i que promouen el paper del monestir com a referent de patrimoni i impulsor de cultura”.

La Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, entitat vinculada a un centre sanitari creat fa 550 anys, amb orígens al segle XII, l’ha rebuda “per la seva contribució continuada a la salut i el benestar de la ciutat de Tarragona i del seu entorn. Cal destacar-ne l’atenció a les persones de qualsevol condició, incloses les més desvalgudes, i la seva capacitat d’adaptació a les vicissituds històriques i a les noves necessitats sanitàries i socials”.

El Grup de Treball Estable de les Religions (GTER) ha estat guardonat “com a entitat pionera a la península Ibèrica i de referència a Europa en el seu àmbit. L’integren representants de diverses confessions que fan del diàleg interreligiós una base de convivència, de pedagogia i d’acció des de valors com la pau, l’harmonia entre les creences i la col·laboració, per contribuir a un món humanament més respectuós, culturalment més plural i socialment més inclusiu”.

Han assistit a l’acte, molt concorregut, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, l’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, el bisbe de Girona, Francesc Pardo i l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, entre d’altres personalitats.

L'acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi 2015 va ser retransmès en directe per Televisió de Catalunya.

Més actualitat

Els experts alerten que falten diners i recursos per aplicar la reforma del Codi Civil Espanyol que elimina la incapacitació de les persones

Una tutora amb una persona amb discapacitat, ensenyant-li com llegir i interpretar les factures.

Xavier Puigdollers, membre de la Càtedra UNESCO en Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural, avisa que les institucions tutelars hauran de refundar-se

5 desembre 2022

Redacció

Dolors Sabater: "Són els polítics els qui han de canviar el model policial, no els policies"

Dolors Sabater, presidenta de la CUP al Parlament i de la comissió sobre el model policial dels Mossos d'Esquadra

La presidenta de la CUP al Parlament i presidenta de la Comissió sobre el model policial, acusa el PSC de ser "portaveu del 'lobby' dels sindicats" de la policia

2 desembre 2022

Redacció

"La cultura de la violació està tan arrelada que considerem normals aquestes campanyes"

Moltes mans tapen la cara d'una dona, davant un fons negre.

El principal repte dels moviments feministes és desmuntar aquesta estructura que normalitza i accepta la violència sexual envers les dones

1 desembre 2022