S'ha fet una descoberta arqueològica de gran valor històric a la catedral de Vic: la canonja medieval del segle XI que es remunta, per tant, de l'època del bisbe Oliba. Es tracta d'un espai de grans dimensions on hi havia hagut la sala capitular i el refetor dels antics canonges. La descoberta és fruit dels treballs de rehabilitació i de restauració que es duen a terme a la catedral de Vic en el marc del projecte Episcopus, amb la voluntat de posar-la al servei de la societat.
La descoberta inclou una gran nau romànica de 30 metres de llargada per gairebé 7 d'amplada, coberta amb volta de mig punt; una porta exterior del segle XI; compartimentacions interiors del segle XIV, i una façana exterior romànica de la nau principal, que dona al carrer de l'Albergueria, en perfecte estat de conservació.
Segons els tècnics encarregats del projecte, la gran nau romànica de la Canonja va ser construïda a la primera meitat del segle XI, en època del bisbe Oliba, poc després d'acabada la caedral romànica. En un primer moment, la sala, de la qual s'han conservat algunes parets divisòries, sembla que hauria estat destianda a Sala Capitular i a Refetor dels antics canonges de la catedral de Vic. Més endavant, a partir del segle XIV, amb la construcció de la sala capitular i el claustre gòtics en un nivell superior, la nau va tenir nous usos vinculats també a la catedral, com ara celler, àmbit funerari o residència, entre d'altres.
La descoberta de la Canonja comporta la possibilitat de recuperar les altres construccions romàniques de la catedral de Vic, actualment inaccessibles, com el claustre i el palau episcopal.
Les excavacions també han permès localitzar, en el subsòl de l'edifici, restes de construccions d'època romana de la ciutat d'Ausa (actualment, Vic), encara per documentar.
