El Papa ha dit aquest dimecres, durant l’audiència setmanal a la Plaça de Sant Pere, que cal "sortir a l’encontre de les necessitats que presenten aquelles persones excloses" i sense recursos materials i espirituals. Francesc ha destacat la importància de “donar de beure al qui té set i de menjar al qui té fam”, títol d’una reflexió en què ha lamentat el “tancament en els propis cercles sense obrir-se als altres, una actitud molt present avui dia a la societat”. El pontífex s’ha referit a les necessitats urgents, i ha destacat "la reacció positiva de l’opinió pública davant la situació de moltes poblacions que pateixen la manca d’aigua i de recursos bàsics, encara que no ens afecti directament". En canvi, ha lamentat que "passem sovint de llarg quan veiem a prop de casa una persona que demana caritat", una reacció de “mirar cap a un altre costat” que té, com a alternativa positiva, “aturar-se per veure què té aquella persona”. 

A partir del salm que diu que Déu dóna menjar a tots els éssers vius, des de la reivindicació de la frase del Parenostre “el nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui”, el Sant Pare ha defensat la necessitat que "maduri una consciència solidària que consideri l’alimentació i l’accés a l’aigua un dret universal sense distincions ni discriminacions". També ha citat una frase de Sant Joan, quan proposa de manera provocadora que "donem aigua i menjar, com també que atenguem totes les necessitats". Igualment Francesc ha posat l’exemple de "Jesús, que es defineix com el Pa de vida i com l’atractiu per als qui tenen set". Finalment, el pontífex ha invitat a tots els presents, físicament i d’esperit, a practicar una caritat íntegra.

El Papa ha subratllat, d’altra banda, "la urgència del compromís missioner de l’Església, testimoni de misericòrdia", lema triat pel mateix Francesc per al Diumenge Mundial de la Propagació de la Fe, el Domund, que se celebra aquest mateix diumenge. Dins el Jubileu de la Misericòrdia i en el 90è aniversari de la jornada, el bisbe de Roma ha qualificat la commemoració d’aquest any de "gran oportunitat per reflexionar sobre l’evangelització a tot arreu". En aquesta línia, el Sant Pare ha fet una crida a acollir la invitació de l’Any Jubilar a "viure una fe activa en la caritat, enfortint el compromís amb els germans més necessitats. A més, ha expressat el seu desig que aquest any ens faci "capaços de mirar al món amb més bondat.

I d’altra banda, els pelegrins polonesos han rebut una salutació especial del pontífex també aquest dimecres, coincidint amb la memòria del beat Jerzy Popieluzsko, que va morir màrtir del comunisme l’any 1984 mentre defensava els treballadors i les seves famílies des d’un compromís amb la llibertat religiosa i social. A més, ha posat com a model Sant Pau de la Creu, la memòria del qual se celebra el mateix dia, en aquest cas a nivell mundial. L'ha presentat com un personatge, el fundador dels Passionistes, que és un referent sobretot per als malalts i per als matrimonis casats recentment.

Després de la primera conferència de premsa del nou prepòsit general de la Companyia de Jesús, Arturo Sosa, l’assistent ad Providentiam i conseller general, Federico Lombardi, ha destacat el fet que el nou responsable mundial dels jesuïtes sigui llatinoamericà. "Els jesuïtes a l'Amèrica Llatina, i de Veneçuela en particular, estan molt contents per aquesta elecció, perquè el pare Sosa és ben conegut allà. Fa desenes d'anys que és una persona molt activa, amb autoritat moral, de cultura i anàlisi de les situacions del món des d'un punt de vista cristià i d'anunci de l'Evangeli, però amb una encarnació profunda en les situacions concretes del món, i en aquest sentit és una bona elecció per a la tota la Companyia", ha explicat. Lombardi, fins al juliol passat portaveu de la Santa Seu, ha apuntat que es pot produir una molt bona sintonia entre el superior general i el Papa Francesc. "Amb un Papa que ve de Llatinoamèrica i pot inspirar l'Església universal, això resulta vàlid també per a la Companyia de Jesús, en sintonia amb el Papa. És un bon signe de sintonia amb el pontificat de Francesc el fet de tenir un general que pot estar molt fàcilment en contacte personal i en sintonia amb el pontífex", ha afegit. 

Federico Lombardi, a més, ha dit que l’Església afronta un futur molt interessant en la seva permanent obertura al món. En aquesta línia, ha subratllat, com a punt clau, "la idea d'anar a les fronteres, sense ser autoreferencials, i el desig de servir les persones que pateixen, els pobres a les perifèries". L'exportaveu del Vaticà ha assegurat també que això "és una cosa que, en la cultura i experiència del pare general, està molt present en un home molt apte per concretar, des de les activitats, aquesta perspectiva del pontificat de Francesc". La 36a Congregació General de la Companyia de Jesús encara té un llarg recorregut els propers dies, per establir les orientacions dels jesuïtes per als propers anys.

Finalment destaquem que el cardenal Peter Turkson, president del Pontifici Consell Justícia i Pau, ha dit aquest mateix dimecres a Roma que el futur de la humanitat es juga en “el protagonisme dels pobres”. Durant la seva intervenció en el III Fòrum Europeu del Microfinançament, que es fa amb el lema “Economia social de mercat, accés al crèdit i lluita contra la pobresa”, Turkson ha defensat un progrés “més saludable, més humà, més social i més integral”, que posi en el primer lloc els principis fonamentals de la Doctrina Social, és a dir, “el bé comú, la solidaritat i la subsidiarietat”. A partir d’unes paraules del Papa, Turkson ha defensat “una economia social moderna i de mercat” per afrontar “l’atur generalitzat, el creixement de les desigualtats i la degradació del medi ambient”.

El president del Pontifici Consell Justícia i Pau ha assegurat també que “és essencial que la persona humana sigui el centre d’un sistema en què tothom estigui inclòs en la vida social i econòmica i en què la creativitat sigui valorada i protegida”. A més, ha recordat que “seria moralment inacceptable que els microcrèdits, que són instruments molt importants per promoure la dignitat dels més pobres, derivessin en un recurs del qual s’aprofitessin” les grans fortunes financeres.