El Papa recorda especialment, en el vídeo amb la intenció per al mes de juliol, que s’ha fet públic aquest dimarts, els qui s’han allunyat de la fe cristiana. Assegura que cal oferir-los l’esperança i reivindica la pregària i el testimoni personal com les armes imprescindibles perquè aquestes persones puguin redescobrir la bellesa de ser cristians.

“No oblidar mai que la nostra alegria es troba en Jesucrist i que el seu amor és fidel i inesgotable”. Aquest és l’eix del missatge que el Papa ofereix en el vídeo amb la seva intenció mensual per a aquest juliol. Francesc assegura que “el fet que un cristià estigui crist vol dir que s’ha allunyat de Jesús”. En unes paraules dedicades sobretot als qui s’han allunyat de la fe cristiana, el Sant Pare assegura que “no hem de deixar soles aquestes persones allunyades, sinó oferir-los l’esperança cristiana, amb la paraula i, encara més, amb el propi testimoni, amb la llibertat i amb la joia”.  El pontífex acaba amb una crida a “pregar pels nostres germans que s’han allunyat de la fe perquè, mitjançant la nostra pregària i el testimoni evangèlic, puguin redescobrir la bellesa de la vida cristiana”.

D'altra banda, el Papa proposa una completa reflexió sobre les migracions en un missatge enviat aquests dies al nou portal Infomigrants.net, realitzat per l’Agència italiana Ansa amb els patrocinadors europeus France Media Monde i Deustche Welle. Francesc assegura que “la presència de molts germans i germanes que viuen la tragèdia de la immigració és una oportunitat de creixement humà, d’encontre i de diàleg entre les cultures, amb la mirada posada en la promoció de la pau i la fraternitat entre els pobles”. En aquesta línia, el Sant Pare es mostra “proper” a aquesta realitat, alhora que anima “institucions, realitats associatives i individuals” a “obrir-se amb saviesa al complex fenomen migratori”.

En aquest missatge, el pontífex subratlla que totes les intervencions de suport a aquest àmbit testimonien “aquells valors humans i cristians que es troben en la base de la civilització europea”. El Papa expressa amb entusiasme el seu “reconeixement per aquesta important iniciativa” del web migratori, i mostra el seu desig que “afavoreixi la integració amb el necessari respecte per part dels migrants a les lleis dels països que els acullen”. Igualment demana que “provoqui en la societat un renovat compromís per una autèntica cultura de l’acollida i de la solidaritat”. Finalment Francesc assegura la seva “pregària d’invocació a la protecció de Déu, pare de tots, perquè es faci company de camí de tots els qui són obligats a deixar la pròpia terra a causa de conflictes armats, d’atacs terroristes, de mancances alimentàries o altres necessitats i de règims opressors”. I acaba demanant que “aquests migrants puguin trobar uns germans i unes germanes, sota qualsevol cel, que comparteixin amb ells el pa i l’esperança del camí en comú”.

També destaquem que el jesuïta Carlos Quijano, d’origen salvadorenc, ha reflexionat en les últimes hores sobre el nou cardenal Gregorio Rosa Chávez. Ho ha fet des de Roma, on va assistir dimecres passat al Consistori per a la creació de cinc nous purpurats. Quijano, que és rector als Estats Units, parla de la intuïció del Papa quan va convocar l’Any de la Misericòrdia, i aprofundeix sobre la vida de l'Església salvadorenca, amb la memòria i la intercessió del beat Òscar Romero.

Carlos Quijano ha destacat que el fet que el bisbe auxiliar de San Salvador s’hagi convertit en cardenal, el primer en la història del país centreamericà, ha estat una "gran alegria" perquè representa la coherència en uns valors. "La dimensió profètica del Papa Francesc passa per rescatar gent que havia quedat relegada, com és el cas de Gregorio Rosa Chávez, etiquetat perquè no reflectia els valors de l'ortodòxia vaticana, en un intent de silenciar el llegat del beat Romero", ha comentat. El jesuïta Carlos Quijano ha destacat i ha lamentat també la paradoxa que un país "que es proclama cristià i catòlic, que porta el nom del Salvador, hagi matat tants capellans, religioses i fins i tot un arquebisbe i que els qui ho van fer tinguessin el suport de veus de l'Església que creien que estaven fent el treball de Déu silenciant aquests màrtirs perquè estaven molestant, o perquè gratuïtament els deien que eren els cervells de la subversió".

Des d'aquest dilluns i fins divendres de la setmana vinent, es fa a Roma, a la Facultat de Bioètica de l'Ateneu Regina Apostolorum, un curs d'estiu internacional d'actualització en l'àmbit bioètic. Entre d'altres temes, s'afronta "la medicalització de la sexualitat", amb la finalitat d'oferir instruments adequats per a comprendre l'antropologia en aquest àmbit gràcies a la contribució de la filosofia, la psicologia i la teologia, per tal d'estudiar les tècniques i la licitud de les diverses intervencions terapèutiques i de prevenció de la infertilitat i per analitzar els principis que poden inspirar l'educació en l'afectivitat i en la sexualitat de les generacions joves.

També aquest dimarts a la tarda, a la seu de la Pontifícia Acadèmia per a les Ciències, l'Hospital Pediàtric Infant Jesús ha presentat, per segon any consecutiu, els resultats de la seva activitat sanitària i científica. Han participat en aquesta presentació el cardenal secretari d'Estat, Pietro Parolin, i la ministra italiana de Salut, Beatrice Lorenzin. També hi ha intervingut, entre d’altres, el canceller de l'Acadèmia Pontifícia, Marcelo Sánchez Sorondo. Igualment aquest dimarts a Roma, a la Pontifícia Universitat de la Santa Creu, se celebra un Congrés sota el títol "Oceans, atenció d'una herència comuna", organitzat pel Dicasteri per a la Promoció del Desenvolupament Humà Integral, en col•laboració amb les ambaixades de França, Mònaco i els Països Baixos davant la Santa Seu. Entre els relators, es destaca la presència del Cardenal Peter Turkson i l'arquebisbe Silvano Maria Tomasi, respectivament president i secretari del amteix Dicasteri.

Finalment recordem que la ciutat alemanya de Wittenberg, on va néixer la Reforma luterana el 1517, acull aquest dimecres un moment històric. La Comunió Mundial d’Esglésies Reformades se sumarà oficialment al consens ecumènic assolit ja entre catòlics, luterans i metodistes sobre la Doctrina de la Justificació. Aquesta era una de les qüestions fonamentals que havien provocat la divisió entre els partidaris de la Reforma i les autoritats catòliques del segle XVI. Ara queda superada en un nou pas cap a la comunió espiritual plena entre protestants i catòlics. A l’acte, serà present el secretari del Pontifici Consell per la Promoció de la Unitat dels Cristians, Brian Farrell. Aquest dicasteri ha explicat en una nota que “l’esdeveniment serà una important pedra angular en el camí cap a la unitat visible dels cristians”, i aclareix que “no és encara el punt d’arribada però sí una fase significativa del viatge comú”.  El secretari del Pontifici Consell per la Promoció de la Unitat dels Cristians ha assegurat també que aquest pas pot comportar que, a nivell local o regional, catòlics, luterans, metodistes i reformats, tots junts, puguin treballar junts per la transformació de la societat, per portar ajuda a la humanitat que pateix.