En directe

Fórmula Estel

PAPA FRANCESC

El Papa, en rebre el Premi Carlemany: "Somio amb una Europa on ser migrant no sigui delicte, sinó dignitat humana"

Francesc ha dit aquest divendres, en el seu discurs després de rebre el Premi Carlemany, que Europa ha de redreçar el seu camí de fidelitat…

6 maig 2016

@IgnasiMiranda

Comparteix
Francesc ha dit aquest divendres, en el seu discurs després de rebre el Premi Carlemany, que Europa ha de redreçar el seu camí de fidelitat a les seves arrels humanistes i cristianes, des del convenciment que la pau, amb el diàleg i la concòrdia integradora de tothom, és viable. Una reflexió sobre Europa, aquell continent on "ser immigrant no és delicte", en un moment de grans interrogants i decepcions per a moltes persones. El Papa ha rebut concretament divendres al migdia, a la sala règia del Palau Apostòlic del Vaticà, el Premi Carlemany. Han lliurat el guardó la cancellera alemanya, Angela Merkel, i els presidents de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, del Parlament europeu, Martin Schulz, i del Consell de la Unió Europea, Donald Tusk
En el seu discurs, Francesc ha reflexionat, amb preguntes obertes i autocrítica, sobre l’Europa que necessita recuperar la seva ànima humanista. Ha descrit els interrogants des de diversos vessants: "Què t'ha passat, Europa humanista, defensora dels drets de l'home de la democràcia i la llibertat? Què t'ha passat, Europa, terra de poeta filòsofs, artistes, músics i literats? Què t'ha passat, Europa mare de pobles i nacions, mare de grans homes i dones que han sabut defensar i donar la vida per la dignitat dels seus germans?". El pontífex ha alertat davant la cultura del benefici immediat i "la tendència actual sovint més atractiva de fabricar amb pressa, sobre terra inestable, uns resultats immediats que podrien produir un rendiment polític fàcil, ràpid i efímer, però que no construeixen la plenitud humana".
Fent seu aquest objectiu, el bisbe de Roma ha assegurat que "ens farà bé evocar els pares fundadors d'Europa, que van saber buscar camins alternatius, innovadors, en un context marcat per les ferides de la guerra". En la mateixa línia, ha dit que els iniciadors del projecte comú europeu "van tenir l'audàcia no només de somiar amb la idea d'Europa, sinó que es van atrevir a transformar radicalment els models que provocaven només violència i destrucció". Igualment Francesc ha fet una crida als dirigents i ciutadans europeus perquè "promoguin una integració que troba en la solidaritat la manera de fer les coses, de construir la història, una solidaritat que es pot confondre mai amb l'almoina, sinó que ha de ser una generació d'oportunitats perquè tots els habitants de les nostres ciutats, i de moltíssimes altres, puguin desenvolupar la seva vida amb dignitat".
El diàleg i la pau
El Sant Pare també ha destacat, en el mateix discurs, la importància d’una actitud col•lectiva basada en el diàleg per consolidar la pau. "La pau serà duradora en la mesura en què dotem els nostres fills de les armes del diàleg i els ensenyem la bona batalla de l'encontre i la negociació", ha dit. Francesc ha recordat que "aquesta cultura del diàleg, que hauria d'entrar en tots els currículums escolars com una matèria transversal de les disciplines, ajudarà a inculcar en les joves generacions una forma de resoldre els conflictes diferent a aquella a la qual ens estem acostumant". Per concloure aquesta idea, ha afegit que "avui és urgent poder fer coalicions mai més exclusivament militars o econòmiques, sinó culturals, educatives, filosòfiques i religioses".
D’altra banda, el Papa ha recordat que el treball que dignifica la persona ha de ser una altra de les grans prioritats per a Europa. "Això requereix buscar nous models econòmics més inclusius i equitatius, no pas orientats al servei d'uns pocs, sinó al benefici de la gent i de la societat", ha assegurat. Immediatament després ha dit que "això ens demana el pas d'una economia líquida a una social, d'una economia que exalta el benefici i el profit basat en l'especulació i el préstec amb interessos a una altra social que inverteixi sobre les persones, creant llocs de treball i qualificació".
Els somnis de Francesc
La vida i les arrels cristianes del continent ha estat una altra de les qüestions comentades pel pontífex, per expressar els seus principals somnis sobre Europa: "Com un fill que redescobreix en la seva mare Europa les seves arrels de vida i de fe, somio amb un nou humanisme europeu, amb una Europa jove, capaç de ser encara una mare que tingui vida perquè la respecta i ofereix esperança de vida".
I en un altre moment d’aquest discurs d’agraïment i acceptació del Premi Carlemany, el Sant Pare ha explicat que somia amb "una Europa on ser migrant no és delicte, sinó una invitació a un compromís més gran amb la dignitat de tots els éssers humans, on els joves respiren l'aire pur de l'honestedat, estimen la bellesa de la cultura i d'una vida simple, no contaminada per les infinites necessitats del consumisme, on casar-se i tenir fills són una responsabilitat i una gran alegria, no pas improblema lligat a la manca d'un treball prou estable".
El final del discurs ha estat, en paraules del mateix Francesc, la crida a fer realitat aquests reptes. "Somio amb una Europa que promou i tutela els drets de tothom, sense obligar els deures amb tothom, una Europa de la qual no es pugui dir que el seu compromís pels drets humans ha estat la seva última utopia", ha conclòs entre aplaudiments.
El Premi Carlemany és atorgat des de l’any 1950 per la ciutat alemanya d'Aquisgrà, i l'alcalde Marcel Philipp serà present a la cerimònia al costat de nombroses personalitats, entre les quals també destaca el Rei d'Espanya, Felip VI. Aquest reconeixement de la Ciutat de Aquisgrà gaudeix de gran renom a tot el món, ja que és el guardó polític a nivell europeu més antic d'Alemanya, i reuneix cada any un cercle de polítics i figures excel•lents. El 23 de desembre passat, va ser quan el directori del premi Carlemany va anunciar la seva intenció de premiar el pontífex perquè, "en un temps com l’actual, en què tants ciutadans europeus estan necessitats d'orientació, el Papa dóna un missatge d'esperança i coratge". 
"Esperança en el dolor", missatge a la Missa matinal
Finalment, a banda del Premi Carlemany, destaquem que el Papa ha dit aquest mateix divendres al matí, en l’homilia de la Missa a la casa de Santa Marta, que "en l’esperança cristiana el dolor s’obre a l’alegria de la vida". En aquesta línia, ha recordat que “el cristià no anestesia el dolor, sinó que el viu en l’esperança que Déu ens donarà una alegria que res no ens podrà treure”. A partir de les paraules de Jesús en l’evangeli del dia, quan assegura als deixebles que estaran tristos però que aquesta tristesa es convertirà en goig, Francesc ha animat tothom a "esperar en el dolor i exultar en l’alegria".
Es pot escoltar AQUÍ l'edició de Diari del Papa corresponent a aquest divendres 6 de maig.

Més actualitat

Els metges recomanen tornar a utilitzar la mascareta per frenar la setena onada

Una infermera del CAP de Mataró examina una pacient

En una entrevista a Ràdio Estel, el doctor Josep Vilaplana president del Col·legi de Metges de Girona, apunta que estem en una pujada de la pandèmia, tot i que la situació és "molt diferent"

29 juny 2022

Redacció

El sector del transport públic assegura que fiar-ho tot a la gasolina no és una bona tàctica

Una imatge de l'interior d'un tren de Rodalies

La Generalitat compensarà la rebaixa del 30% del preu del transport públic decretada per l'executiu espanyol en els abonaments autonòmics per arribar a una reducció del 50%

28 juny 2022

Redacció

El portaveu de l'associació Pro Drets Humans de Melilla titlla de "neteja ètnica" el que està passant a la frontera

Alguns migrans intenten saltar la tanca entre Melilla i el Marroc

Aquest divendres, centenars de migrants van saltar la tanca de Melilla. Encara no hi ha un recompte oficial dels morts en caure per les agressions de la policia marroquina i espanyola

27 juny 2022

Redacció