Francesc ha visitat aquest dissabte l'illa grega de Lesbos. En els últims moments, s'ha conegut per sorpresa la notícia més inesperada del dia: Poc abans de l'inici del viatge de tornada, han pujat a l'avió del Papa 12 refugiats, que són acollits així a Roma. El Vaticà, que compta amb la col·laboració de la Comunitat de Sant Egidi, assumirà les despeses d'aquestes persones. És el gest més fort, l'aplicació pràctica del missatge pontifici, després de les paraules pronunciades al costat dels patriarques ortodox i catòlic que l'acompanyaven. El grup està format íntegrament per musulmans i amb 6 nens. El comentari que el bisbe de Roma ha fet en el viatge d'anada a primera hora del matí, a bord de l'avió, ja ho diu tot: "No és una visita com les altres, perquè és trista, amb un motiu fonamentat en el drama de milers de persones".
Ja en el seu discurs al camp de refugiats de Mòria, on s'ha desenvolupat l'activitat central de la jornada, el pontífex ha dit que s'ha desplaçat a la zona "per ser al costat del sofriment" d'aquestes persones. "Els meus germans Bartomeu i Jeroni hem vingut aquí per ser al vostre costat i perquè vegeu que no esteu sols. Sabem que heu fet un gran sacrifici, sobretot pels vostres fills petits, i per buscar un futur millor", ha assegurat. El Papa ha afegit que la visita també és "per reclamar una solució del món al drama dels pròfugs".
El bisbe de Roma ha demanat als refugiats que "no perdin l'esperança", alhora que ha recordat que "el Déu que és tot misericòrdia no ens deixa sols". També ha expressat el seu desig, adreçant-se als pròfugs, que "els bons samaritans que porten la misericòrdia de Déu us puguin ajudar amb aquesta mateixa misericòrdia". Abans de Francesc, han pronunciat també discursos l'arquebisbe catòlic d'Atenes Jeroni i el patriarca ecumènic de Constantinoble Bartomeu. Tots dos han coincidint en la necessitat que el món respongui "als refugiats que demanen que els mirem als ulls i els ajudem". El patriarca de Consantinoble ha explicat que els tres pastors cristians "han vingut aquí perquè el món no giri l'esquena a aquest drama". El pastor d'Atenes, per la seva banda, ha destacat que tots tres "han plorat en observar la Mediterrània, convertida darrerament en un lloc de mort"
Després dels discursos, Francesc, Bartomeu i Jeroni han signat una declaració ecumènica conjunta, de la qual reproduïm un resum:
Nosaltres, el Papa Francesc, el patriarca Bartomeu i l'arquebisbe Jeroni, ens hem trobat a l'illa de Lesbos per manifestar la nostra profunda preocupació pel drama dels refugiats. L'opinió pública mundial no pot ignorar el problema dels refugiats. La tragèdia requereix un esforç de solidaritat. Nosaltres fem una crida a la comunitat internacional perquè respongui amb valentia a través d'accions diplomàtiques i esforços coordinats entre el Pròxim Orient i Europa. Volem que es resolguin els conflictes amb diàleg i reconciliació. Valorem els esforços que s'han fet pels refugiats, però és necessari un esforç internacional més gran per defensar els drets humans davant una situació com aquesta, que és inadmissible. D'aquesta manera, podrem auxiliar les necessitats de molts germans i germanes que pateixen. Expressem la solidaritat amb el poble grec que, malgrat les dificultats econòmiques que ha patit, ha respost amb generositat a aquesta crisi. Ens unim en el desig del final de la guerra i la violència al Pròxim Orient, així com el retorn dels qui han hagut d'abandonar les seves llars. També demanem protecció i assistència per als refugiats i, a tots els països, que estenguin l'acollida als refugiats. Europa s'enfronta avui a una de les crisis humanitàries més greus des de la Segona Guerra Mundial. Fem una crida a tot el món perquè sàpiga respondre a la crida del Senyor a atendre les peticions dels qui tenen fam, set o empresonament. Reiterem la nostra convicció que la unitat dels cristians passa per promoure la justícia social entre tots els pobles. Desitgem defensar el dret fonamental dels refugiats, dels qui busquen asil polític i dels immigrants. Amb aquesta trobada, volem estimular l'esperança. A tots els nivell, cal impulsar mesures d'inclusió davant els qui pateixen la crisi mundial.
Una jornada molt intensa
El Sant Pare ha arribat a l’illa de Lesbos a mig matí. L'ha rebut a l’aeroport el primer ministre grec, Alexis Tsipras, i també han saludat el pontífex el patriarca ecumènic de Constantinoble Bartomeu i l’arquebisbe catòlic d’Atenes Jeroni. Després d’una trobada privada de Francesc amb el primer ministre, els tres líders religiosos s'han desplaçat al camp de pròfugs de Mòria, que acull unes 3.000 persones. El pontífex hi ha saludat uns 150 menors acollits al centre i després, 250 persones més reunides en una tenda. Allà Francesc, el patriarca Bartomeu i l’arquebisbe Jeroni han pronunciat els discursos que han donat pas a la signatura de la declaració conjunta amb compromís ecumènic de caràcter humanitari.
Després els tres pastors han dinat amb 8 refugiats en un dels contenidors del camp, i finalment el Papa s'ha reunit amb una representació ciutadana i de la minoria catòlica. Ha estat especialment emocionant l'estona en què el Sant Pare s'ha trobat amb la població de l'illa i amb la comunitat catòlica. Amb ells, al port de Mitilene (Lesbos), ha recordat especialment totes les víctimes de les migracions. Francesc ha pronunciat encara unes paraules de comiat, i finalment els tres líders han recitat una breu pregària per les víctimes de les migracions, acompanyada per un minut de silenci. També han llençat al mar tres corones llorer rebudes per tres nens. Aquesta és la pregària recitada pel Sant Pare:
Déu de Misericòrdia, et demanem per tots els homes, dones i nens que han mort després d'haver deixat la seva terra, buscant una vida millor. Encara que moltes de les seves tombes no tenen nom, per a tu cadascun d'ells és conegut, estimat i predilecte. Que no els oblidem mai, sinó que honorem el seu sacrifici amb obres més que no pas amb paraules. Et confiem els qui han realitzat aquest viatge, enfrontant-se a la por, la incertesa i la humiliació, per arribar a un lloc de seguretat i d'esperança.
Així com tu no vas abandonar al teu Fill quan Josep i Maria el van portar a un lloc segur, mostra't proper a aquests fills teus mitjançant la nostra tendresa i protecció. Fes que, amb la nostra atenció cap a ells, promoguem un món en el qual ningú es vegi forçat a deixar casa seva i tots puguin viure en llibertat, dignitat i pau.
Déu de misericòrdia i Pare de tots, desvetlla'ns del llast de la indiferència! Obre els nostres ulls als seus patiments i allibera'ns de la insensibilitat, fruit del benestar mundà, i del fet de tancar-nos en nosaltres mateixos!
Il·lumina tothom, les les nacions, comunitats i a cadascú de nosaltres, perquè reconeguem els qui arriben a les nostres costes com els nostres germans i germanes! Ajuda'ns a compartir amb ells les benediccions que hem rebut de les teves mans i a reconèixer que junts, com una única família humana, som tots emigrants, viatgers d'esperança cap a tu, que ets la nostra veritable casa, allà on totes llàgrimes seran eixugades, on estarem en la pau i segurs en la teva abraçada.
La sortida de l’aeroport de l’illa grega novament cap a Roma s'ha produït a primera hora de la tarda d'aquest mateix dissabte, després d’una salutació per separat al primer ministre Alexis Tsipras, al patriarca de Constantinoble i a l’arquebisbe Jeroni. La sorpresa de la pujada a l'avió de 12 pròfugs, ja comentada, ha estat l'últim missatge colpidor del pontífex, acompanyat en tot moment pels seus "germans" (com ell mateix els ha anomenat en tot moment) el patriarca Bartomeu de Constantinoble i l'arquebisbe Jeroni d'Atenes i Grècia.
EL PAPA, A LA PREMSA EN LES ÚLTIMES HORES
LESBOS
ANTONIO BANDERAS
