El professor de Teologia i antropòleg Lluís Serra, l'advocat i exdiputat Toni Picó el politòleg i màster en Seguretat Guillem Pursals han analitzat aquest divendres, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', la mobilització social de l’independentisme a Catalunya, ja amb la sentència feta pública. Tota la reacció té aquest divendres una convocatòria en forma de vaga plantejada pels sindicats la Intersindical CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya.  En un sentit positiu, Pursals ha destacat que "la mobilització popular pacífica ha estat gran, com es veu en les cinc marxes convocades, fet que ha revifat aquest aspecte i mostra que l'independentisme no està desmobilitzat o desinflat". D'altra banda, el politòleg ha comentat que, "tot i que els fets violents han esquitxat la imatge de les reaccions, després s'ha seguit la vida dels ciutadans, en el que és tot un contrapunt". Ha destacat igualment que "hi ha hagut una bona col·laboració institucional entre el Ministeri de l'Interior i la Conselleria, tot i que s'ha mostrat també una mal maror entre els dirigents", com també "el gest del govern espanyol, a través de Pedro Sánchez, en el sentit que no s'ha trencat la convivència i no hi ha de moment motius per aplicar ni el 155 ni la Llei de Seguretat Ciutadana".

Picó ha dit que "el poder polític és ara molt feble, tant a Catalunya com a Madrid". En aquesta línia, ha lamentat que "és el carrer el que pren el protagonisme, cosa que és valorable i respectable, però també ho pot fer pacíficament o amb violents". L'advocat ha posat l'accent "en l'èxit de convocatòria de l'independentisme però davant d'unes institucions públiques catalanes molt afeblides". De cara al futur immediat, ha constatat que "es necessita temps, perquè el problema no es pot resoldre d'un dia per a l'altre". I Lluís Serra ha destacat que "crida molt l'atenció, de la sentència, la dura sanció a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, que són els primers que van entrar a la presó perquè, en el fons, s'està perseguint la societat, més que no pas la política". A més, el professor ha afegit que, "si fos només una lluita entre polítics, no tindria tant de ressò social". I sobre la violència, ha comentat que, "si la pau dels Jordis va quedar molt clara i és castigada, hi ha gent que pot arribar a la conclusió que, si la pau no pot servir per aconseguir res, l'alternativa és la violència, cosa que no es pot permetre mai".

Les centrals asseguren que els motius són laborals, sobretot “la derogació de les lleis sobre treball i Seguretat Social i l’augment del Salari Mínim Interprofessional a 1.200 euros mensuals”, però és evident el rerefons polític d’aquesta iniciativa en el moment actual, quan el Tribunal Suprem ja ha fet pública la sentència condemnatòria del procés, a penes entre 9 i 13 anys per als 9 dirigents independentistes que estan a la presó. Aquesta és la quarta convocatòria d’aturada general en aquest context, després de la del 3 d’octubre del 2017, el 8 de novembre del 2018 i el 21 de febrer d’aquest any.

Més enllà del seguiment d’aquesta vaga, que no té el suport dels sindicats multisectorials majoritaris UGT i Comissions Obreres, la situació política i social a Catalunya presenta grans dosis d’incertesa de cara al futur immediat, sobretot després de les primeres reaccions populars a la sentència. Mentrestant, en l’àmbit polític dels partits, continua una precampanya en què el conflicte català manté la seva presència destacada. Tot ha quedat esquitxat per la deriva violenta de moltes de les concentracions d'aquests dies, especialment al vespre, a Barcelona, a Tarragona i en altres ciutats catalanes. A més, qualsevol diàleg o treball per buscar un consens mínim que permeti buscar algun acord segueix molt allunyat, entre el cansament de molts ciutadans de totes les sensibilitats i la sensació compartida de pessimisme davant tot el problema.