La transparència en els béns de l’Església i la lluita contra la fam han estat aquest dimecres dos dels punts en què s’han basat les reflexions dels exercicis quaresmals del Papa i la Cúria Romana. A la Casa del Diví Pastor, de la localitat d’Ariccia, Francesc i els seus principals col•laboradors aprofundeixen sobre diverses preguntes que recull l’Evangeli i que arriben també al moment actual, ja que ser cristià, com ha recordat el predicador Ermes Ronchi, és assumir un canvi de vida, una revolució que supera les normes i les lleis per buscar la plenitud de l’amor.

Ermes Ronchi, predicador dels exercicis espirituals en què participen aquests dies el Papa i la Cúria Romana, ha dit avui que el perdó de Déu és “amor autèntic” que exalça l’home i el converteix en “el millor d’allò que pot arribar a ser”. En la setena meditació, sobre aquest fonament de la misericòrdia, el religiós dels Servents de Maria ha recordat el passatge evangèlic de la dona adúltera, perdonada per Jesús després de demanar que el qui estigués lliure de culpa llancés la primera pedra. Ronchi ha destacat que qui opta per acusar, veient només els defectes dels altres, creu que protegeix la veritat amb la lapidació dels qui s’equivoquen, i ha afegit que “així neixen les guerres i els conflictes entre nacions, però també entre institucions eclesials, convents, oficines i altres realitats”. 

Després de qualificar d’hipòcrites els acusadors, com en l’escena de la dona adúltera, el predicador ha dit que hi ha fariseus en totes les èpoques, i també ara, ja que són “persones que posen el pecat en el centre de la relació amb Déu”. Com a conclusió, Ronchi ha situat l’essència i el cim del cristianisme en "l’abraçada entre Déu i l’home”. Ha afegit encara que “Jesús acull aquella fragilitat que és mestra d’humanitat, en una decidida aposta pels últims, pels portadors de discapacitat, pels descartats”, una dinàmica que el religiós ha qualificat de “l’autèntica revolució de Jesús”.

D’altra banda, en una altra de les últimes meditacions, sobre la fam amb què comença la fe cristiana, Ermes Ronchi ha parlat de la transparència a l’hora de gestionar els béns de l’Església. El predicador ha assegurat que el que fa més mal al poble cristià és l’addicció del clergat als diners. Ha subratllat la necessitat de "verificar i preguntar a tots els deixebles també avui, a cadascú de nosaltres, quant tenim, quants diners, quantes cases i quina vida portem, quants cotxes o quantes joies tenim amb forma de creus o anells...". En relació amb això, Ronchi ha recordat que "l'Església no ha de tenir por de la transparència, cap por de la claredat sobre els seus pans i els seus peixos, els seus béns, els seus comptes".

Compartir imultiplicar ha estat un altre dels eixos de la reflexió sobre la transparència i la veritat de les coses materials, que no s’han de vincular a la seguretat d’una Església o un orde religiós que mira només la seva part externa o quantitativa. Ermes Ronchi ha destacat que la veritable acció de Déu és la multiplicació dels pans, però requereix una col•laboració humana amb sentit de transcendència. També ha lamentat que "Occident acumuli el seu pa, els seus peixos i els seus béns i se'ls quedi", alhora que ha afegit que "eradicar la fam de la terra és possible, perquè hi ha prou recursos, pa en abundància que no cal multiplicar". D’altra banda, el predicador s’ha referit a la virtut de donar sense esperar res a canvi, amb confiança en una justícia que igualment arribarà, perquè precisament del donar vindran les principals virtuts.

D'altra banda, la Santa Seu està molt preocupada per l’augment de les violacions de la llibertat de religió i creença en molts països del món. Això és el que ha afirmat Richard Gyhra, encarregat d’Afers Interns del Vaticà davant l’Oficina de les Nacions Unides a Ginebra. Ha estat durant una sessió dedicada a la relació entre llibertat religiosa i llibertat d’expressió. Segons el responsable de la Santa Seu, es tracta d’una tendència que “indica, pel que sembla, una manca de voluntat política per part de les diverses institucions de la comunitat internacional a l’hora d’afrontar les causes d’aquesta violència”.

Richard Gyhra ha aclarit que la llibertat religiosa i la d’expressió “són interdependents i van juntes”, alhora que ha destacat que el perill arriba “quan els drets humans són entesos segons un plantejament que considera la llibertat una llicència o una autonomia total”, així com “l’exercici de la pròpia llibertat sense tenir en compte l’altre” i ignorant la combinació entre drets i deures. Monsenyor Gyhra ha recordat que “minimitzar el paper essencial que la religió té en totes les societats no és la resposta als desafiaments actuals” en un món globalitzat. També ha dit que aquesta llibertat religiosa, basada “en el respecte a la llibertat de consciència”, “va més enllà de l’àmbit privat de l’individu i de la família, perquè intenta construir el bé comú de totes les persones”.