“El reconeixement facial pot detectar una cara entre 100 milions de persones en menys d’un segon”. Ho diu el director general d’Herta Security, Javier Rodríguez. En una entrevista al programa El Matí a Ràdio Estel, el director general de l’empresa Herta Security, líder en reconeixement facial, ha assegurat que les 17 càmeres de videovigilància que s’instal·laran aquest estiu a Barcelona, al Passeig de Gràcia, “no faran servir el reconeixement facial per temes legals. La nostra legislació ho evita”.
"Ens preocupa molt la privacitat, però estem en un país democràtic amb moltes garanties. Si posem una llista de determinades persones, només es buscaran a aquestes persones, no a tota la població"
Javier Rodríguez ha afegit que “tenim una tecnologia molt avançada per detectar cert tipus de persones, com terroristes, que ens interessaria que no estiguessin al carrer i no la utilitzem. És una llàstima perquè ens preocupa molt la privacitat, però estem en un país democràtic amb moltes garanties i podem dir que, si posem una llista de determinades persones, només es buscaran a aquestes persones, no a tota la població”, ha conclòs.
Respecte als avenços que pot proporcionar el reconeixement facial, Rodríguez esmenta l'àmbit del futbol i l'accés de forma més ràpida als estadis. Però no només això, aquesta tecnologia també pot reduir la criminalitat als estadis reconeixent de manera automàtica la cara d'una persona catalogada com a violenta i, en contacte amb els cossos policials o de seguretat, evitar que entri al camp.
El reconeixement facial, diu Rodríguez, "es podria implantar al futbol espanyol com ja està implantat als casinos". Però a la pràctica, no es fa servir. "A la lliga espanyola existeix una llei que impedeix l'entrada als violents [als estadis], però com que no tenen implantat el reconeixement facial, acaben entrant als estadis amb documents d'altres persones".
"A la lliga espanyola existeix una llei que impedeix entrar als violents, però com que no tenen implantat el reconeixement facial, acaben entrant amb documents falsos"
D’altra banda, Jordi Vitrià, catedràtic de la Universitat de Barcelona de matemàtiques aplicades i anàlisi de dades, ha indicat que el perill de les càmeres de videovigilància rau més en l’ús que se’n fa i no tant amb la seva potència. "Cada vegada és més possible que la informació corri més ràpid i es faci servir indegudament", ha detallat Vitrià.
"Cada vegada és més possible que la informació corri més ràpid i es faci servir indegudament"
