En directe

Fórmula Estel

ESGLÉSIA CATALUNYA

El teòleg Armand Puig ingressa en la Reial Acadèmia de Doctors

El Dr. Armand Puig, doctor en Sagrada Escriptura i degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, ha ingressat a la Reial Acadèmia de Doctors…

27 novembre 2013

Redacció

Comparteix

El Dr. Armand Puig, doctor en Sagrada Escriptura i degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, ha ingressat a la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya. La solemne sessió oficial de recepció com a acadèmic numerari ha tingut lloc a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona. L'acte, emès en directe pel canal de Youtube del Seminari Conciliar de Barcelona, ha estat presidit pel Dr. Alfredo Rocafort, president de la RAD, i pel cardenal de Barcelona i Gran Canceller de la FTC, Mons. Lluís Martínez Sistach.

La conferència d’ingrés del Dr. Armand Puig ha portat per títol El sagrament de l’Eucaristia: de l’Últim Sopar a la litúrgia cristiana antiga, durant la qual planteja el context i les motivacions internes de l’Últim Sopar. El degà de la FTC ha exposat un estudi sobre els sopars jueus i els simposis grecs, per contextualitzar-los des del punt de vista sociocultural i socioreligiós. Ha analitzat també els textos del Nou Testament que fan referència a les tradicions més antigues sobre l'Últim Sopar, així com la Didahké, document d'inicis del segle II, que conté un ritual eucarístic.

La ponència ha estat contestada, en nom de la Reial Corporació, per l’acadèmic de número Dr. Jaume Vallcorba, doctor en Filosofia i Lletres.

La Reial Acadèmia de Doctors, amb seu a Barcelona, es va constituir com a Corporació de Dret Públic amb la finalitat principal de la investigació en el camp del saber i fomentar la seva promoció en l’àmbit de la llengua catalana. La seva fundació, després d’uns intents previs des de 1857, va tenir lloc l’any 1914, quan va prendre el nom d’Agrupación de Doctores matriculados de Cataluña. No obstant, un any després, quan es va celebrar a Barcelona el Congrés de Doctors i s’hi van afegir altres vessants, es va constituir definitivament, i l’any 1919 es va registrar oficialment. Després d’un inici molt actiu culturalment, durant la segona República va tenir una vida escassa i pràcticament va desaparèixer arran de la guerra civil. L’any 1943 reprèn l’activitat, que es manté fins el 1989, quan aconsegueix una àmplia refundació. Actualment, la Reial Acadèmia de Doctors està integrada per 100 acadèmics distribuïts en cinc seccions: Ciències de la Salut, Ciències Socials, Ciències Humanes, Ciències Experimentals i Ciències Tecnològiques.

Els membres de la Reial Acadèmia de Doctors, procedents del Dret i l’Economia, de la Medicina i la Psicologia, de la Física i l’Enginyeria, de la Geografia i de l’Antropologia configuren un feix de camins de recerca que, si bé parteixen d’aquesta perspectiva polièdrica de la realitat, aspiren a construir un saber de trobada sobre la naturalesa i la cultura, en el qual pugui habitar l’home. La missió de l’acadèmic “no ha de ser altra que cercar la veritat i defensar la vida, treballar la ciència i proclamar la convivència intercultural”, apunta en la seva presentació la pàgina web de la RAD.

Més actualitat

AUDIOS

Miquel Àngel Alegre, cap de projectes de la Fundació Bofill: "Són uns resultats molt dolents"

informe PISA

Alegre valora els darrers resultats de l'informe PISA i alerta que Catalunya suspèn en qualitat del sistema educatiu

5 desembre 2023

POLÍTICA

"Henry Dunant no decideix res, ni tan sols proposa solucions"

El salvadorenc Francisco Galindo Vélez ha estat escollit 'coordinador del mecanisme internacional' que actuarà com a verificador en les reunions bilaterals entre el PSOE i Junts per Catalunya.

El mediador internacional Jordi Palou-Loverdos analitza a Ràdio Estel aquesta figura i la de Henry Dunant, la fundació verificadora entre Junts i el PSOE

5 desembre 2023

Redacció

POLÍTICA

Janet Sanz: "Demanem a Collboni que hi hagi una veritable negociació sobre els pressupostos"

Janet Sanz, regidora i portaveu de Barcelona en Comú, als estudis de Ràdio Estel

La regidora i portaveu de Barcelona en Comú creu que l'alcalde "ha d'endreçar el seu govern" i que "viu de l'herència" dels Comuns.

4 desembre 2023

Redacció