L’ingrés va generar certa indiferència entre els britànics, però ara la sortida ha generat sentiments i passions, a nivell nacional com a reivindicació del país i la seva singularitat dins el món però també de simpatia a Europa, encara que sigui sense el vincle vigent fins divendres passat. Comença ara un camí de negociació sobre la futura relació bilateral entre Londres i Brussel·les, un procés que afectarà també Espanya, que de moment té dret de veto sobre qualsevol acord que afecti el futur de Gibraltar. D’altra banda, el Regne Unit vol abandonar al desembre la política pesquera comuna de la Unió, cosa que podria fer que es perdessin 11.000 llocs de treball a Espanya si no hi ha acord. El sector automobilístic, en què la Gran Bretanya és el tercer comprador de vehicles fabricats a Espanya, pot quedar igualment afectat. Des de l’inici del procés cap al Brexit, s’han deixat de vendre 100.000 unitats al Regne Unit, i ara tot apunta a un increment en els preus de cotxes espanyols al mercat de les illes.

D’altra banda, el turisme es presenta com un àmbit molt sensible, tenint en compte que Espanya va rebre només el 2018 18 milions i mig de turistes britànics. Caldrà veure si, sense la llibertat de moviments de la Unió Europea, es pot mantenir una proporció semblant. I encara un punt important és el futur immediat dels 180.000 espanyols que viuen ara a territori britànic. Els residents que portin allà menys de cinc anys són els qui tenen ara més interrogants, perquè segurament hauran de tornar a presentar tota la documentació si volen seguir al país. Els estudiants, d’altra banda, no necessitaran permís de residència si tornen a Espanya abans d’acabar el 2020. Amb aquestes i altres qüestions, el Brexit no passarà inadvertit, i tindrà impacte. Esperem que sigui el mínim possible, no només per a Espanya, sinó per al conjunt d’Europa i per als equilibris del món.