Guillem Pursals, politòleg i màster en Seguretat, Joan Pallarès, historiador, i Daniel Arasa, president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, han analitzat aquest dilluns, des del programa El Mirador de l'actualitat, la complexa commemoració del centenari del final de la Primera Guerra Mundial, que està destapant velles enemistats i mostrant el sorgiment d’extremismes i acusacions polítiques dels uns als altres. Arasa ha destacat, sobre la commemoració, que "el simple fet que els líders es trobin ja és positiu, tot i que no s'han fet passos substancials, entre altres raons, perquè de vegades no es posen les bases per definir la pau, que és perdó i reconciliació, i no apunten cap a això, encara que sigui recordant el que va passar, però sense rancúnies ni nacionalismes de cadascú". També ha dit que "va ser estúpid que el president dels Estats Units no fos present a l'acte final".

Pursals, per la seva banda, ha assegurat que "la commemoració ha estat realment a l'alçada de les circumstàncies, amb dirigents internacionals units, sense una imatge de tensió i hostilitats entre els mandataris dels països". Igualment ha comentat que "pot haver-hi un abans i un després d'aquest centenari, cosa que pot ajudar a refer les relacions, per exemple, entre Rússia i Alemanya o entre els Estats Units de Donald Trump i la França d'Emmanuel Macron". Pallarès, en canvi, ha qualificat la reunió commemorativa de "surrealista i ocasió d'or desaprofitada, perquè no ha canviat res en 100 anys, tenint en compte que els estats continuen sent els mateixos i les causes que van provocar la guerra mundial són clares, entre elles les incapacitats dels líders internacionals". En aquesta línia, ha denunciat que els caps d'Estat i de govern "han llençat per la claveguera la possibilitat de fer un clam per la pau", alhora que ha acusat Macron "d'alimentar el chauvinisme que va provocar els dos conflictes mundials".

Durant el col·loqui, entre nombroses reflexions històriques i d'actualitat, s'ha comentat el cas de Polònia, on els 100 anys de la independència ha quedat enterbolit per la convocatòria d’una marxa ultra, prohibida per l’alcaldia de Varsòvia i recorreguda als tribunals, enmig d’un autèntic embolic organitzatiu. El govern, que pertany al partit nacionalista Llei i Justícia, volia encapçalar la desfilada però amb la bandera com a únic símbol. L’auge del nacionalisme extrem polonès, racista, antisemita i feixista, malmet la imatge del país, després que l’executiu havia fet seus alguns dels plantejaments dels ultres però ara veuen que hi tenen un aliat massa crescut i difícil de controlar políticament.

Igualment s'ha parlat del cas de França, on el president Emmanuel Macron no ha aconseguit recuperar popularitat en l’anomenat “periple de la memòria”, aquesta setmana passada pel nord del país. Ha hagut de cancel•lar un homenatge al mariscal Phillippe Pétain per la polèmica i les crítiques, ja que el militar havia col•laborat amb els nazis. I la pregunta de fons ha quedat oberta dins el debat: De quina manera, pensant en el present i en el futur, Europa pot presentar avui la memòria d’aquella primera gran guerra?