El Papa ha parlat aquest dimecres d’aconsellar els qui ho necessiten i d’ensenyar els qui no saben, dues obres de misericòrdia que ha qualificat de molt importants. Aquesta vegada l’aula Pau VI, en la primera audiència general després de la cloenda de l’Any de la Misericòrdia, Francesc ha assegurat que aquestes dues obres "es poden viure en una dimensió senzilla i també institucional o organitzada". És el que passa, per exemple, "davant l’analfabetisme, un drama que es materialitza sovint en un context en què moltes persones, especialment nens, són víctima de la desigualtat". El Sant Pare ha afirmat que, "en la mesura en què augmenta la instrucció, les persones agafen més certesa i més consciència", alhora que ha afegit que "una bona instrucció ens ensenya el mètode crític que ens ajuda a formular-nos preguntes". El pontífex ha recordat que "ajudar a resoldre dubtes permet fomentar i compartir l’amor". Igualment el Sant Pare ha posat aquest desig en mans de la Mare de Déu.

En un altre moment, Francesc ha fet una crida a "testimoniar, sobretot davant els més petits i pobres, la caritat des d’un cor misericordiós, el de Déu, que no es tanca després de l’Any Jubilar". Ha estat sobretot quan s’ha adreçat als joves, als malalts i a les parelles que s’acaben de casar. El bisbe de Roma ha invitat a "no deixar mai de complir les obres de misericòrdia corporals i espirituals, com una permanent inspiració de caritats amb els germans". Finalment el pontífex ha invitat tothom a testimoniar amb la pròpia vida l’amor gratuït de Déu. Ha recordat finalment que “les obres de misericòrdia ens ajuden a viure la fe de manera concreta en la vida concreta, sobretot en el servei als necessitats”.

D'altra banda, la carta apostòlica Misericordia et Misera, publicada pel Papa en acabar l’Any Jubilar, continua generant valoracions a Roma. Vincenzo Paglia, president de la Pontifícia Acadèmia per la Vida i gran canceller del Pontifici Institut Joan Pau II per als Estudis sobre Matrimoni i Família, ha destacat que el nucli de l’escrit és la reflexió sobre les portes obertes al penediment i al perdó. Ha dit concretament que "el cor del document és tornar a donar força de canvi a la misericòrdia, que no és una paraula abstracta, sinó la força de Déu que canvia la història dels homes".

En relació amb el contingut de l'escrit, Paglia ha destacat que "el Papa anima a acollir la misericòrdia, perquè els qui ho fan no es quedan ja mai més com abans, i no només canvien ells mateixos, sinó que s'aconsegueix transformar fins i tot la cultura". En la mateixa línia, ha aclarit que el fet que tots els sacerdots mantinguin la facultat de perdonar pecats greus com ara l’avortament no comporta cap revolució, sinó una reorientació del procediment, cosa que, segons el prelat, és "el contrari al que publiquen aquests dies alguns mitjans de comunicació". Vincenzo Paglia ha afegit que "concedir el perdó implica un diàleg, una consciència, una decisió de no repetir mai més allò que s'ha fet, cosa que avala la prolongació de la facultat al sacerdot, perquè així s'entén la gravetat del que s'ha fet i es canvia més fàcilment de vida".

El president de la Pontifícia Acadèmia per la Vida ha recordat que la excomunió latae sententia "es manté intacta tal i com està contemplada pel Codi de Dret Canònic". Dins el mateix aclariment, ha comentat que "no hi ha cap canvi en la concepció de la gravetat del pecat, ni cap rebaixa, ja que es manté l'eliminació culpable d'un innocent, cosa que és gravíssima". Després de destacar que "aquest gest del Papa inclou una gran consideració davant la feblesa o els drames de moltes dones que no troben un camí alternatiu a l'avortament", Paglia ha conclòs que Francesc vol que "les dones se sentin ajudades davant el mateix drama que sempre comporta un avortament, també en les mateixes dones".

Finalment destaquem que el Papa ha rebut aquest mateix dimecres al matí, abans de l’audiència general, els participants en un simposi promogut pel Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós, en col•laboració amb l’Organització per a les Relacions i la Cultura Islàmica a Teheran (Iran). Francesc ha expressat la seva gratitud i estima per aquesta visita. També ha dit que recorda amb "gran alegria" la trobada que va tenir el 26 de gener passat, al Vaticà, amb el president iranià, Hassan Rouhani.

I un altre contacte que ha tingut el pontífex en les últimes hores ha estat una felicitació al patriarca de Moscou, Ciril, pel seu 70è aniversari. Ha estat amb una carta lliurada a través de Kurt Koch, president del Pontifici Consell per la Unitat dels Cristians, a la residència patriarcal del monestir de Sant Daniel de la capital russa. En el seu missatge  el Sant Pare s'adreça al patriarca com un "germà en Crist" i li diu que prega per ell. Aquesta comunicació es produeix 10 mesos després de la històrica abraçada que Francesc i Ciril es van fer a l'aeroport de l'Havanna mentre el pontífex viatjava a Mèxic. A la capital cubana, es va signar una històrica relació que trencava amb segles de distanciament entre els dos prelats.