El Papa ha reflexionat aquest diumenge sobre l'impacte del Covid-19 en els refugiats i en el medi ambient. Al final de l'Àngelus, Francesc ha assegurat que "la crisi que ha provocat el coronavirus ha posat en relleu la necessitat d'assegurar la protecció necessària a les persones refugiades per garantir així la seva dignitat i la seva seguretat". Tot just l'endemà del Dia Mundial del Refugiat, el pontífex ha invitat tots els creients a unir-se amb ell en pregària "per un compromís renovat i eficaç de tothom a favor de la protecció efectiva de tots els éssers humans, en particular els qui s'han vist obligats a fugir a causa de situacions de greu perill per a ells o les seves famílies".
Es pot escoltar AQUÍ (minut 22') l'edició de DIARI DEL PAPA d'aquest dilluns 22 de juny
L'altre punt de comentari ha estat la relació entre l'home i el medi ambient. El Sant Pare ha dit que "la quarantena ha reduït la contaminació i ha permès redescobrir la bellesa de molts llocs lliures de trànsit i de soroll". En aquesta línia, ha afegit que, "amb la represa de les activitats, tots hauríem de ser més responsables de cuidar la casa comuna". Igualment ha expressat la seva estima per les nombroses iniciatives que, arreu de món, "vénen des de baix i van en aquesta direcció". El bisbe de Roma ha posat com a exemple la iniciativa que s'ha dut a terme aquest mateix diumenge a Roma, dedicada al riu Tíber, tot i que ha recordat que "n'hi ha moltes". El Papa ha demanat, a més, que es fomenti "una ciutadania cada vegada més conscient d'aquest bé comú essencial".
Francesc també ha recordat que s'ha celebrat, com cada tercer diumenge de juny, el Dia del Pare a l'Argentina i a molts països llatinoamericans. "Asseguro la meva proximitat i pregària a tots els pares, perquè tots sabem que la paternitat no és una tasca fàcil", ha dit. Ha tingut un pensament especial per als nostres pares que continuen protegint-nos des del cel. El pontífex ha completat la reflexió adreçant-se principalment als joves, per recordar Sant Lluís Gonçaga, "un noi que, ple d'amor a Déu i als altres, va morir molt jove a Roma perquè es va ocupar de les víctimes de la pesta".
Missatge sobre persecució, hostilitat i sentiment d'abandonament
D'altra banda, el Sant Pare ha descrit, en el seu missatge de l'Àngelus, tres situacions concretes a què s'enfronten els missioners avui, les mateixes amb què es van trobar els primers apòstols: l'hostilitat dels qui volen silenciar la Paraula de Déu, l'amenaça física en contra o la persecució directa del seu poble i el fet d'experimentar en diversos moments un sentiment de ser abandonats per Déu. Aquest diumenge XII durant l'any i des de la finestra del Palau Apostòlic, el bisbe de Roma ha comentat el fragment de l'evangeli del dia, en què Mateu recull la invitació que Jesús adreça als seus deixebles a no tenir por, a ser forts i confiats davant els reptes de la vida, alhora que els avisa de les adversitats que els esperen.
El Papa ha subratllat que aquest text de l'evangeli "forma part del discurs missioner amb què el Mestre prepara els apòstols per a la primera experiència de proclamar el Regne de Déu". A més, ha comentat que "la por és un dels pitjors enemics de la nostra vida cristiana, motiu pel qual Jesús invita a no tenir-ne". Després, Francesc ha dit que "l'hostilitat dels qui volen silenciar la Paraula de Déu, edulcorant-la o silenciant els qui l'anuncien", fa que els seguidors del Senyor rebin l'impuls per "difondre el missatge de salvació que els ha confiat". El Sant Pare ha destacat igualment que "l'amenaça física en contra, que és la persecució directa del seu poble fins al punt de donar la vida", encara es produeix avui, quan "molts cristians són perseguits encara arreu del món". Finalment ha afirmat que, "si pateixen per l'evangeli i amb amor, són els màrtirs dels nostres dies".
El Papa ha explicat que, a aquests màrtirs, Jesús els recomana que «no tinguin por dels qui maten el cos, però no poden matar l'ànima». Els ha presentat com els qui intenten extingir el poder de l'evangelització mitjançant l'arrogància i la violència, ja que no poden fer res contra l'ànima i, per tant, contra la comunió amb Déu. "L'única por que ha de tenir el deixeble és a perdre aquest do diví que implica renunciar a viure segons l'evangeli i buscar així la mort moral, efecte del pecat", ha aclarit. Finalment, el Sant Pare ha explicat que el tercer repte per als apòstols és "el sentiment que el mateix Déu els ha abandonat, amb la sensació que es manté distant i en silenci". Ha assegurat que Jesús, també en aquest cas, "ens exhorta a no tenir por perquè, encara que passem per aquests i altres esculls, la vida dels deixebles està fermament en mans de Déu, que ens estima i ens cuida".
Benet XVI torna al Vaticà
Finalment destaquem que el Papa emèrit ha tornat aquest dilluns al Vaticà amb un vol que ha sortit de Munic al matí i ha aterrat cap a les 13.00 hores a l'aeroport romà de Ciampino. Ho confirmava ja diumenge el portaveu de la diòcesi de Ratisbona, Clemens Neck, a l'agència de premsa catòlica alemanya KNA. Dijous passat, en relació amb la visita al seu germà Georg, greument malalt, el director de l'Oficina de Premsa de la Santa Seu, Matteo Bruni, havia afirmat que Benet XVI es quedaria a Ratisbona "tant de temps com calgués".
Aquest diumenge, últim dia a Baviera, Benet XVI ha fet dues visites al seu germà, a la seva habitació, després que dissabte visités els principals llocs de la família, sobretot el cementiri de Ziegetsdorf, on reposen els seus pares i la seva germana gran, i la casa de Pentling, als afores de Ratisbona, on va ser acollit durant els anys de professor de Dogmàtica a la Universitat de la ciutat, entre 1969 i 1977, abans del seu nomenament com a Arquebisbe de Munic i Freising. La casa és ara la seu de l'Institut Benet XVI, en el qual es conserva el seu patrimoni teològic. Entre les reunions de dissabte, destaquen les que Joseph Ratzinger va tenir amb el nunci a Alemanya, que es va desplaçar des de Berlín, i amb l'arquebisbe Nikola Eterovic, que va ser secretari general del Sínode de Bisbes durant el pontificat de Benet XVI.
