En directe

El Matí a Ràdio Estel

PAPA FRANCESC

Francesc demana que el diàleg interreligiós sigui més efectiu "per la pau i contra la fam, la misèria i la violència"

El Sant Pare ha expressat aquest dimecres el seu desig que "el diàleg interreligiós sigui més eficaç i doni més fruits en el futur". En…

28 octubre 2015

Redacció

Comparteix
El Sant Pare ha expressat aquest dimecres el seu desig que "el diàleg interreligiós sigui més eficaç i doni més fruits en el futur". En una audiència general amb presència de creients de diferents confessions, Francesc ha celebrat el 50è aniversari de la declaració Nostra Aetate sobre les relacions de l’Església amb les religions no cristianes, elaborada en el Concili Vaticà II.
L'audiència general d’aquest últim dimecres d'octubre, presidida pel Papa Francesc en una plujosa Plaça de Sant Pere davant milers de fidels i pelegrins de nombrosos països, ha tingut un caràcter interreligiós per recordar “tots els creients junts” - com el mateix pontífex ha explicat - el 50è aniversari de la Declaració del Concili Vaticà II Nostra aetate sobre les relacions de l'Església catòlica amb les religions no cristianes. El Sant Pare ha destacat que, a les audiències setmanals, acostumen a assistir persones o grups pertanyents a altres religions. Ha afegit que, en aquesta ocasió, la seva presència era especial, en virtut del record de la declaració donciliar sobre les relacions de l'Església Catòlica amb les religions no cristianes, 50 anys després de la seva promulgació.
Francesc també ha comentat que aquest tema va ser de gran interès per al beat Pau VI, que ja en la festa de Pentecosta de l'any anterior a la conclusió del Concili Vaticà II, havia instituït el Secretariat per als No Cristians, actualment anomenat Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós. Després d'afirmar que el Concili Vaticà II va ser un temps extraordinari de reflexió, diàleg i pregària per renovar la mirada de l'Església catòlica sobre ella mateixa i sobre el món, el pontífex ha destacat breument alguns punts del missatge sempre actual de la declaració Nostra aetate, entre ells "la creixent interdependència dels pobles; la recerca del sentit de la vida, del sofriment i de la mort; l'origen i destí comú de la humanitat; la unicitat de la família humana; o les religions com a recerca de Déu o de l'absolut en les diverses ètnies i cultures".
Entre els nombrosos esdeveniments i iniciatives que es van dur a terme en aquests darrers 50 anys, el Sant Pare ha destacat la Trobada d'Assís, convocada per Sant Joan Pau II i de la qual es van complir aquest dimarts 30 anys. Francesc ha recordat que el seu sant predecessor es dirigia als joves musulmans a Casablanca "desitjant que tots els creients en Déu afavorissin l'amistat i la unió entre els homes i els pobles". Per aquesta raó, aquest dimecres ha afirmat que "la flama encesa a Assís, s'ha estès a tot el món i constitueix un signe permanent d'esperança". El Sant Pare també ha assegurat que "el món exhorta els creients a col•laborar entre nosaltres i amb els homes i dones de bona voluntat que no professen cap religió, demanant respostes efectives sobre temes tan diversos com la pau, la fam, la misèria que afecta milions de persones, la crisi ambiental, la violència sovint en nom de la religió, la corrupció, la degradació moral i les crisis de la família, de l'economia, de la finança, i, sobretot, de l'esperança".
El Sant Pare també ha recordat la importància de la pregària per aconseguir que les religions no pateixin desviacions fonamentalistes. Ja al final de la seva catequesi, el Papa ha dit que "l'imminent Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia és una ocasió propícia per a treballar junts en l'àmbit de les obres de caritat, en el qual predomina la compassió i amb la possibilitat que s’hi uneixin persones que no se senten creients o que estan a la recerca de Déu i de la veritat." El pontífex ha posat èmfasi a la millora de les relacions dels cristians amb els jueus amb el pas dels segles.
Sessions informatives amb creients de diverses religions
Aquest mateix dimecres, a l'Oficina de Premsa de la Santa Seu, hi ha hagut una conferència amb els representants de les diverses religions presents a l'audiència general interreligiosa i que també han participat en el Congrés Internacional organitzat coincidint igualment amb el 50è aniversari de la declaració conciliar Nostra aetate, unes jornades celebrades entre dilluns i aquest dimecres a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma.
Hi han intervingut en la sessió Bellanwila Wimalaratna (en representació Budisme), Claudio Epelman amb el rabí David Rosen (del Judaisme), Swami Chidananda Saraswati (de l’Hinduisme), Rasoul Rasoulipour amb Abdellah Redouane (de l’Islam), Samani Pratibha Pragya (del jainisme) i Brinder Singh Mahon (de la religió Sikh). En la conferència, s'ha destacat la importància de la declaració conciliar i com aquest document ha facilitat l'obertura de camins cap al diàleg i la reconciliació entre les diferents religions.
Per la seva banda, el president del World Jewish Congress (el Congrés Mundial Jueu), Ronald Lauder, en una altra conferència informativa a l'Associació de Premsa Estrangera a Itàlia, s’ha mostrat a favor de l’obertura d’unes negociacions entre el govern de l'Autoritat Palestina i Israel per constituir i acceptar mútuament dos estats. Lauder també ha assegurat que la declaració conciliar Nostra Aetate "va ser un miracle" que va canviar la relació entre els catòlics i el poble jueu. Després de subratllar la rellevància del fet que 150 líders jueus hagin assistit aquest dimecres a l’audiència del Papa al Vaticà, el dirigent jueu ha explicat que el document del Concili Vaticà II "va canviar la visió de l'Església sobre el poble jueu". Ronald Lauder ha conclòs que, amb aquest document, "l'Església ha considerat vàlida la relació que els jueus tenen amb Déu”.
Presentació de l'encíclica Laudato Si a la FAO
"Els desposseïts, els famolencs i els qui més pateixen les inclemències i desastres climàtics són persones". Així ho va dir aquest dimarts Fernando Noia Arellano, observador permanent de la Santa Seu davant la FAO, durant la presentació de l'encíclica de Francesc Laudato Si i els desafiaments a la cooperació internacional a la seu general de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. En el seu discurs, l’observador de la Santa Seu va subratllar que el diàleg és la metodologia i el camí que l'Encíclica del Papa Francesc traça per assolir la conversió ecològica i la cura de la casa comuna. Referint-se a la metodologia, Noia Arellano ha destacat s'ha de tenir en compte "la interpretació de les qüestions de rellevància internacional que afecten la tutela del medi ambient, que són els canvis climàtics, el treball agrícola, l'ús de les noves tecnologies, el dret l'aigua, la pèrdua de la biodiversitat, l'augment de la població del planeta i la sostenibilitat de tot tipus de desenvolupament".
Per abordar aquestes significatives temàtiques, segons va dir el prelat, el paradigma que l'encíclica segueix és el de l'ecologia integral, és a dir, una visió àmplia que proposa línies d'acció conjuntes per a la promoció de la dignitat humana, l'atenció als més depauperats, la lluita contra la pobresa i la cura del planeta. Per això, segons el representant pontifici, "és fonamental posar la persona humana al centre de tota iniciativa encaminada a la salvaguarda del planeta, segons ha assegurat l’osbervador permanent, i al foment d'un desenvolupament autènticament sostenible, que es tornarà així un desenvolupament humà sostenible".
Neix una nova entitat pontíficia per a l'educació
Una altra notícia relacionada amb els Concili Vaticà II 50 anys després és que el Papa Francesc ha erigit aquest dimecres, amb la signatura del document corresponent, la Fundació Gravissimum Educationis. En el text, el Sant Pare manifesta el seu agraïment a la Congregació per a l'Educació Catòlica per les iniciatives promogudes durant el 50è aniversari de la declaració Gravissimum educationis sobre l'educació, promulgada pel Concili Vaticà II, tal dia com aquest dimecres de l’any 1965, i acull la petició de constituir, a l'Estat de la Ciutat del Vaticà, una fundació amb aquest nom.
El Sant Pare expressa la seva satisfacció perquè ''aquest dicasteri materialitza els seus objectius científics i culturals per promoure l'educació catòlica en el món". El pontífex també recorda que l'Església reconeix ''la importància decisiva de l'educació en la vida de l'home i el seu influx cada vegada més gran en el progrés social contemporani”. Assegura que aquests actius "estan profundament vinculats al compliment del manament rebut del seu diví fundador, una crida a anunciar a tots els homes el misteri de la salvació i instaurar totes les coses en Crist''.
I destaquem finalment que la Fundació Vaticana Joseph Ratzinger-Benet XVI ha inaugurat aquest dimecres al matí, a Madrid, el seu V Congrés internacional sota el títol "La pregària, força que canvia el món". La primera intervenció ha estat la de Giuseppe Scotti, president de la Fundació Ratzinger de la Santa Seu, que ha parlat dels efectes interiors i personals de la pregària.
Es pot escoltar AQUÍ l'edició de Diari del Papa corresponent a aquest dimecres.

EL PAPA, A LA PREMSA EN LES ÚLTIMES HORES

 

 

 

Més actualitat

El portaveu de l'associació Pro Drets Humans de Melilla titlla de "neteja ètnica" el que està passant a la frontera

Alguns migrans intenten saltar la tanca entre Melilla i el Marroc

Aquest divendres, centenars de migrants van saltar la tanca de Melilla. Encara no hi ha un recompte oficial dels morts en caure per les agressions de la policia marroquina i espanyola

27 juny 2022

Redacció

Trànsit preveu una sortida complicada "entre les sis i les nou de la nit"

Trànsit a una de les sortides de Barcelona

Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit, recomana "anticipar la sortida o fer-la en altres hores"

23 juny 2022

Redacció

Mor l'arquitecte Jordi Bonet, el gran artífex de la Sagrada Família tal com la coneixem

Jordi Bonet, l'arquitecte de la Sagrada Família tal i com la coneixem, davant d'una de les façanes del temple (contrapicat)

Esteve Camps, president de la junta constructora de la Basílica, ha destacat a Ràdio Estel la dedicació en cos i ànima de Bonet, "una dedicació arquitectònica i ideològica"

21 juny 2022

Redacció