Quinze refugiats, així com treballadors i amics del Servei Jesuïta a Refugiats (JRS), participen aquest dissabte en una audiència privada amb el Papa a la Sala Clementina del Vaticà. Francesc ha tornat a situar en el centre, amb motiu d'aquesta convocatòria, la importància de l'educació per a les nenes, nens i joves refugiats com una via per construir la pau i promoure el desenvolupament de societats més cohesionades. L'esdeveniment commemora el 35è aniversari de la fundació del Servei Jesuïta a Refugiats l’any 1980, quan el superior general de la Companyia de Jesús era Pedro Arrupe.

Des de fa temps, Francesc ha instat els catòlics a acollir als refugiats, avisant que el món pateix una "globalització de la indiferència", en el qual són ignorats els qui clamen misericòrdia. Com a precedent de l'Any Sant de la Misericòrdia que començarà el 8 de desembre, el Papa expressa ara formalment, amb aquesta trobada, el seu suport a la Iniciativa Global d'Educació del Servei Jesuïta a Refugiats, destinada a ampliar els programes educatius de l’organisme a 100.000 persones més més de cara a l'any 2020.

Els refugiats s'enfronten a un reguitzell d'obstacles quan intenten accedir a l'educació, des l'amuntegament a les escoles fins a la xenofòbia a les comunitats d'acollida. Sovint perden el seu dret fonamental a l'educació. Només el 36 per cent de les nenes i nens refugiats del món van a l'escola secundària i menys de l'1 per cent tenen l'oportunitat de seguir una educació superior. Durant 35 anys, el Servei Jesuïta ha proporcionat una educació de qualitat com una eina perquè les persones puguin desenvolupar millor el seu propi potencial i contribuir plenament al creixement, la fortalesa i l'estabilitat de les seves comunitats. L'accés a l'educació pot mantenir els nens fora de perill i protegits de riscos com la violència de gènere, el reclutament en grups armats, el treball infantil o el matrimoni precoç.

El Sant Pare, d'altra banda, ha dit aquest divendres que la bellesa més gran a la qual hem d’aspirar és Déu. En l’homilia de la Missa matinal a la capella de Santa Marta, Francesc ha exposat els rostres i els referents de la bellesa divina, en contraposició a "dues idolatries en les quals poden caure fins i tot els qui tenen fe". Sobre la idolatria de la immanència, ha destacat que "molts s’aturen en una bellesa sense anar més enllà". Segons el pontífex, l’altra idolatria és "la dels hàbits, que enfosqueixen el cor".

Francesc ha dit, en la mateixa predicació, que "cal dirigir la mirada cap a un hàbit més enllà dels d’aquest món". Coincidint amb el final de l’any litúrgic, el Sant Pare ha fet una crida als creients perquè "mirin endavant". A més, el pontífex ha alertat contra la tendència humana a "aturar-se davant tot allò que, encara que sigui bonic, és efímer i provisional".

''Educar avui i demà. Una passió que es renova". Aquest és el títol d'un Congrés Mundial organitzat per la Congregació per a l'Educació Catòlica per commemorar el 50è  aniversari de la Gravissimum educationis (declaració del Concili Vaticà II sobre l'educació cristiana) i els 25 anys de la constitució apostòlica Ex corde Ecclesiae (sobre les universitats catòliques). El congrés tindrà lloc a Roma aquesta propera setmana, entre dimecres 18 i divendres 21 de novembre.

Han presentat aquest esdeveniment aquest divendres, a l'Oficina de Premsa de la Santa Seu, el cardenal Giuseppe Versaldi, prefecte de la Congregació per a l'Educació, l'arquebisbe Angelo Vincenzo Zani, secretari de la mateixa congregació, i el professor Italo Fiorin, director de l'Escola de Formació Superior Educare all'Incontro i alla Solidarietà, integrada a la LUMSA de Roma. El congrés s'obrirà aquest dimecres 18 de novembre, a l'Aula Pau VI del Vaticà, amb una sessió que descriurà els nous escenaris de l'educació i les finalitats de la reunió. Després, el dijous 19 i el divendres 20, es tractaran a altres seus quatre temes: identitat i missió de les escoles i universitats catòliques, els subjectes dedicats a l'educació i les seves diverses responsabilitats (bisbes, pares, directors, professors, estudiants), la formació dels formadors i els reptes de la nostra època. Aquest divendres dia 21 els participants, més de 2.200, seran rebuts pel Sant Pare.

El Papa ha demanat també aquest divendres que "Europa doni menjar al qui té fam i que noti la presència de Déu en la història d’avui". En una cordial benvinguda als membres de la Fundació Romano Guardini, el pontífex s’ha mostrat convençut que aquest cèlebre pensador "té molt a dir als homes del nostre temps, i no només als cristians". Ha animat els integrants d’aquesta entitat a aconseguir, amb el seu projecte, que "el pensament de Guardini entri en un diàleg polifònic amb els àmbits de la política, la cultura i la ciència d’avui". 

Francesc ha defensat "el significat de la santedat, una vida viscuda en la fe, capaç de veure que Déu és a prop dels homes". El Papa també ha expressat el seu desig que la feina amb l’obra de Guardini "faci valorar els fonaments cristians de la cultura i la societat". Els membres de la Fundació Romano Guardini han estat aquests dies a Roma per participar en un encontre promogut per la Universitat Gregoriana de Roma en el 135è aniversari del sacerdot, teòleg i pensador impulsor del Moviment Litúrgic.

El Pontifici Consell per als Laics, en col•laboració amb la Pontifícia Universitat de la Santa Creu, ha organitzat una jornada d'estudi dedicada al tema de la vocació i missió dels laics 50 anys després del Decret Apostolicam Actuositatem. Per aquest motiu el Papa Francesc ha enviat un missatge al cardenal Stanislaw Rylko, president del Pontifici Consell per als Laics, i a tots els participants de l'esdeveniment.

El Papa Francesc els ha manifestat que la Jornada se situa en el marc del 50 aniversari del Concili Vaticà II, que ha definit com un ''extraordinari esdeveniment de gràcia, que compta entre els seus molts fruits, amb una nova forma de considerar la vocació i la missió dels laics en l'Església i en el món, i que ha trobat una expressió magnífica principalment en dos grans Constitucions conciliars: Lumen Gentium i Gaudium et Spes".

El pontífex ha comentat també que "el Concili no considera els laics com si fossin membres de segon ordre al servei de la jerarquia o simples executors de les ordres superiors, sinó deixebles de Crist que, en virtut del seu baptisme i de seva inclusió natural en el món, estan cridats a animar qualsevol entorn, qualsevol activitat i relació humana amb l'esperit de l'Evangeli".