Salvador Bacardit ha estat nomenat, aquest dimarts 21 de juliol, nou rector del Seminari Conciliar de Barcelona, on es preparen els futurs preveres de les diòcesis de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat. El fins ara rector de la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià estarà acompanyat pels formadors David Álvarez i Bernat Gimeno. A més, els directors espirituals seran Pere Montagut i el jesuïta Xavier Rodríguez. D'altra banda, Joan-Pere Pulido continuarà sent el delegat diocesà per a la Formació dels Seminaristes de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan-Josep Omella, el bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, i els bisbes auxiliars Sergi Gordo i Toni Vadell han expressat, en un comunicat, el seu agraïment als qui han dirigit el Seminari de Barcelona aquests últims anys. Són el fins ara rector Felip-Juli Rodríguez, els formadors Miquel Ramón i Jordi Domènech i el qui era des de fa uns anys director espiritual, Joan Rodríguez. Salvador Bacardit, que haurà de deixar el càrrec de rector de Sant Vicenç de Sarrià i també de vicari episcopal de la zona 2 de l'arxidiòcesi, ha reconegut aquest dimecres que "el canvi costa i sap greu". En una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, ha dit també que afronta la nova etapa amb il·lusió i confiança en l'equip que l'ajudarà.
Quines són les seves primeres impressions davant d’aquesta nova responsabilitat eclesial tan important, com és la direcció del principal centre de formació de futurs preveres?
És un nomenament de confiança, en el sentit que el seminari és el cor de la diòcesi i el futur del presbiterat. És un lloc important on miraré de fer un bon servei després que el cardenal Omella m'ho ha demanat. És veritat que el seminari inclou la formació acadèmica, però sobretot es tracta d'aconseguir que els candidats se sentin ben acompanyats i d'intentar crear un bon ambient, el millor possible, entre els futurs preveres. Amb aquest objectiu i amb aquest compromís, assumeixo la responsabilitat.
Vostè ja va ser formador del Seminari, ara fa uns 25 anys a Barcelona i, abans, a Xile com a missioner. De quina manera creu que el poden ajudar aquells serveis?
Tant a la diòcesi de Copiapó (Xile) com després en tornar a Catalunya, vaig fer serveis de pastoral vocacional. Aquelles experiències ajuden, però cada moment és diferent, com també les persones. Es tracta d'anar entrant en el misteri de la crida de Déu en el cor de cada candidat. No deixa de ser un tema delicat. Haver treballat en equip, tant a Barcelona com a Xile, dona confiança.
Salvador Bacardit, actualment vicari episcopal de la zona pastoral 2 i també rector de la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, ha viscut una etapa com a missioner, concretament a la diòcesi de Copiapó, a Xile, dins un projecte de l’arxidiòcesi de Barcelona. Després va passar pel Seminari com a formador, va ser rector a Santa Coloma de Gramenet i, des del 2016, a Sarrià. Fins al 2018, també havia estat delegat episcopal de Càritas diocesana de Barcelona. El canvi serà ara molt important?
Sí. Hauré de deixar el càrrec de rector de Sant Vicenç de Sarrià, una parròquia on hi havia bon ambient. Em sap greu, i a la gent també, però hem d'estar disponibles per a allò que l'Església demani, i això tothom ho ha d'entendre. Això sí, els comiats sempre costen.
Quins són els grans reptes de la pastoral vocacional per a l’Església que viu actualment la seva missió i el seu compromís en aquesta societat catalana diversa i amb poca inquietud religiosa, almenys pel que fa a la participació en els sagraments?
El principal és treballar perquè els ambients hi acompanyin. Déu crida sempre, i avui també. Ara bé, les crides són més escoltades quan l'ambient hi acompanya, quan les famílies estan més disposades (sovint si són nombroses, com passa en continents joves) i quan hi ha més natalitat. És un problema també democràfic, a banda de la crisi d'espiritualitat. De tota manera, la persona sempre porta a dintre la inquietud religiosa, i molts joves tenen desig de trobar el sentit a la seva vida. I si passa per donar-se als altres, un bon camí és el sacerdoci, en una Església que viu un moment d'escassetat de vocacions. Un dels reptes és el d'aconseguir entre tots més implicació, perquè la pastoral vocacional és una responsabilitat de tots. Hem de procurar crear un bon ambient perquè la crida de Déu trobi bones respostes.
Vostè estarà acompanyat pels formadors David Álvarez i Bernat Gimeno. A més, els directors espirituals seran Pere Montagut i el jesuïta Xavier Rodríguez. Què destacaria d’aquest nou equip?
Representen les diverses sensibilitats. David Álvarez i Bernat Gimeno són més joves, i som bons amics, però també els altres. Podem fer un equip ben cohesionat.
El Seminari Conciliar de Barcelona, on estudien els qui es preparen per al sacerdoci de les diòcesis de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, ha tingut aquest curs 32 alumnes amb 6 nous. Ha estat, però, un curs molt excepcional, ja que tots han hagut d’estar confinats a casa pràcticament tota la segona part, sobretot la segona quinzena de març i els mesos d’abril i maig. Pel que vostè sap, com s’ha viscut aquesta realitat, des del treball i l’estudi a distància i les trobades virtuals?
S'ha viscut amb una sensació estranya, com si tot plegat fos encara un malson. N'estem patint les conseqüències, i això encara durarà molt de temps. Els seminaristes, en l'aspecte acadèmic, han fet un gran esforç i se n'han sortit prou bé. L'important, però, és la relació entre ells, la convivència i la pastoral, aspectes que han quedat aturats amb aquest parèntesi llatg, com també una sortida que estava programada per a final de curs i s'ha anul·lat. Dimecres vinent tindrem una trobada de cloenda de curs. En definitiva, s'ha pogut fer el mínim. I això malauradament té una repercussió en la relació de convivència i en aspectes formatius que han quedat molt minvats. Haurem d'intentar recuperar-ho tot amb el millor ritme possible a partir del curs vinent, amb totes les incerteses d'aquests moments. Certament ha estat un curs complicat.
Surten "mutacions vocacionals" més fermes en una situació com la d'aquesta pandèmia?
Sí. En aquesta crisi, poden sortir disponibilitats en persones que volen buscar millor el sentit de la seva vida. Déu pot suscitar, en joves disponibles, aquesta crida. Es tracta que se sentin ben acompanyats per les seves comunitats, les famílies i pel seminari, per suposat. És un camí també de pregària, com hem vist amb diverses comunitats contemplatives que, en conèixer el relleu al capdavant del Seminari, ens han manifestat la seva pregària, cosa que mostra una comunió de servei que ens permet treballar amb confiança i amb esperança.
El Seminari de Barcelona ha estat dirigit els últims anys pels rectors Josep Maria Turull, entre el 2004 i el 2018, i per Felip-Juli Rodríguez els últims dos. Com és que ara es produeix un canvi després d’un equip que només portava dos anys?
Aquest últim període és massa curs. Però hem fet un bon relleu, i Felip-Juli Rodríguez ha col·laborat molt. Li agraeixo la seva actitud, tot esperant que aquesta nova etapa sigui el millor possible.
Aconseguir que el curs vinent sigui més normal pot ser un primer objectiu per a vostè, dins la tasca de dirigir els qui es posen en camí per seguir la crida al sacerdoci?
Si aquest nou curs és més normalitzat, tant com sigui possible, serà millor. Però un repte important és aconseguir més implicació de tothom. El bon ambient al Seminari és el que pot contribuir més a eixamplar aquest compromís, amb comunitats i àmbits eclesials que puguin compartir amb nosaltres aquest repte, perquè hi pugui haver noves vocacions.
