Robert Manrique, assessor de víctimes del terrorisme, Tica Font, col•laboradora del Centre Delàs i de Justícia i Pau, i Mercè Blanco, empresària del sector sanitari, han parlat aquest dimecres, des del programa El Mirador de l'actualitat, del record als morts, ferits i altres afectats pels atemptats de Barcelona i Cambrils, compromès i malmès després del reconeixement que el Ministeri de l’Interior ha fet, com a víctimes, a només 18 persones. Manrique ha assegurat que "hi ha tanta feina encara per fer amb les víctimes que sembla mentida que quedin, com estan quedant, en l'oblit". Referint-se a la curta llista del govern espanyol, ha posat exemples concrets del 17 d'agost de 2017. "A la Rambla, tenim casos de dos nens morts la mare dels quals, la Sílvia, té el reconeixement de víctima, perquè hi era allà i va sobreviure, mentre el pare, el Javi, no l'ha vist concedit perquè no hi era, cosa que no es pot entendre, perquè l'experiència traumàtica existeix igual", ha comentat.
Igualment l'assessor de víctimes ha explicat que "hi ha, en l'aute de processament de l'Audiència Nacional, 29 ferits d'Alcanar, 126 de la Rambla i 12 de Cambrils, a més dels tres de l'assassinat de Pau Pérez al cotxe". També ha revelat que, en molts casos, "se'ls ha de buscar per oferir-los assessorament i que demanin el reconeixement com a víctimes". Ha denunciat igualment que "el Ministeri de l'Interior no té accés al llistat del de Justícia, cosa que fa impossible que assisteixi les víctimes, tot i que l'Audiència Nacional té un llistat de més d'un centenar de persones reconegudes". I pel que fa a alternatives, Manrique ha explicat que, "si Interior no et reconeix, tens també la via penal, personant-te fins que el Tribunal de l'Audiència Nacional digui que ets víctima".
Tica Font ha comentat que "la societat viu en períodes de memòria i record molt curts, cosa que fa que passem pàgines". En aquesta línia, ha afegit que "és important que els poders públics doni serveis a les víctimes, en atenció mèdica, psicològica o altres que puguin necessitar". Ha lamentat, a més, que aquestes víctimes "siguin sovint ostatges dels interessos polítics". La col·laboradora del Centre Delàs ha denunciat que "l'actitud del Ministeri és passiva, i no actua per defecte, sinó que és la víctima la qui s'ha de moure". Mercè Blanco, per la seva banda, ha dit que la situació que pateixen les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils "fa que ens adonem que tenim drets" i que, "si el sistema no es canvia, no ens fan cas".
Interior només dona aquest reconeixement de víctimes als qui puguin acreditar que van patir danys físics. Les denegacions, totals o parcials, són per als qui reclamen per danys psicològics, que certament són també víctimes però es veuen ara privades d’aquest suport governamental. Les ferides i el dolor, que no és només físic, afecta sovint la ment i la vida diària de molts dels qui van patir la massacre del 17 d’agost a la Rambla de Barcelona, l’intent d’atemptat de Cambrils la matinada següent i també l’explosió anterior a Alcanar, que igualment va tenir conseqüències.
La Unitat d’Atenció a les víctimes ha tramitat fins ara els expedients de 175 persones, la meitat encara pendents de resolució. L’Ajuntament de Barcelona ha demanat que s’ampliï el termini per presentar reclamacions, tot i que formalment s’havia acabat. De quina manera la societat i els poders públics poden ajudar amb més eficàcia els afectats per aquells atemptats terroristes? Sentim ara més que mai la necessitat de recordar les víctimes, els afectats i els damnificats, però sobretot de mantenir viva la memòria d’uns fets que van alterar la vida diària de Barcelona i de Catalunya.
