En directe

El Matí a Ràdio Estel

VATICÀ

Joan XXIII i Joan Pau II, perfil biogràfic

JOAN XXIII Angelo Giuseppe Roncalli, el papa Joan XXIII, va néixer el 25 de novembre del 1881 a la localitat italiana de Sotto il Monte,…

22 abril 2014

Comparteix

JOAN XXIII

Angelo Giuseppe Roncalli, el papa Joan XXIII, va néixer el 25 de novembre del 1881 a la localitat italiana de Sotto il Monte, a prop de Bèrgam, al si d'una família de camperols. Era el setè de 13 fills. Després dels estudis al seminari, va ser ordenat sacerdot el 1904 quan tenia 23 anys. Ja el 1905, va ser nomenat secretari del bisbe de la diòcesi de Bèrgam, Giàcomo Radini Tedeschi, que va influir molt en la figura del futur pontífex en un context de conflictes socials i de suport del prelat a les reivindicacions obreres en aquesta zona del nord d'Itàlia. Des que estudiava, Angelo Giuseppe Roncalli va tenir el costum d'escriure regularment unes notes espirituals, recollides en un llarg escrit titulat Diari d'una ànima, i presents fins al final de la seva vida.

L'any 1921, l'aleshores papa Benet XV va cridar Roncalli a Roma perquè presidís el Consell Central de l'Obra Pontifícia de la Propagació de la Fe. El 19 de març del 1925, ja va ser ordenat bisbe amb 45 anys, i va triar Obediència i pau com a lema episcopal. La seva llarga etapa com a prelat, el va portar a Bulgària, on el va enviar Pius XI, i va posar importants ponts amb l'Església ortodoxa, a Istambul com a visitador apostòlic i també de nunci a París, nomenat ja per Pius XII. Finalment, el 1952 va ser nomeant patriarca de Venècia i va ser creat cardenal. Després de la mort de Pius XII, Angelo Giuseppe Roncalli, va ser elegit Papa en el conclave dels cardenals el 28 d'octubre del 1958, quan estava a punt de complir 77 anys. Va assumir el nom de Joan XXIII.

El pontificat de Roncalli, considerat de transició, va durar 4 anys i mig, però va ser el més renovador, sorprenent i esperançador en la història recent de l'Església. Amb la seva coneguda frase que invitava a "obrir finestres del Vaticà", Joan XXIII representa l'origen d'un procés d'obertura eclesial que encara continua en marxa. El 25 de gener del 1959, festa de la Conversió de Sant Pau i actualment l'últim dia de la Setmana per la Unitat dels Cristians, va sorprendre tot el món anunciant la convocatòria del Concili Vaticà II. La cita va començar l'11 d'octubre del 1962, però Joan XXIII no el va poder acabar, perquè va morir el 3 de juny del 1963. El seu continuador va ser el seu successor, Pau VI, que va tancar el Concili el 8 de desembre del 1965.

Joan XXIII, conegut com "el Papa bo", va trencar molts motlles, en promoure l'acostament al món dels allunyats de l'Església i als no creients batejats, una realitat creixent ja aleshores a Europa, així com també als cristians d'altres confessions no catòliques. Va ser especialment històrica la reunió que va tenir l'any 1960 amb la filla i el gendre del dirigent soviètic Nikita Kruixev, malgrat l'excomunió dels comunistes decretada per Pius XII. En el pontificat de Joan XXIII, també destaquen les seves 8 encícliques, sobretot la Mater et Magistra, sobre la dimensió social de l'Església, i la Pacem in terris, considerada profètica després de la Segona Guerra Mundial, en plantejar un organisme mundial que busqui la pau i gestioni les diferències i els conflictes entre els països.

Després de la mort de Joan XXIII, va ser ja el seu successor, Pau VI, qui va obrir el procés de beatificació. Al setembre del 2000, Joan Pau II va beatificar el papa Roncalli, i ara és Francesc qui el canonitza. La festa litúrgica del nou sant Joan XXIII serà l'11 d'octubre, la data de l'inici del Concili Vaticà II, un esdeveniment central en la història recent de l'Església i del món i lligat a la persona d'aquell home senzill de la Itàlia rural. La figura del Papa bo ha estat reivindicada per tots els sectors de l'Església, i dóna nom a nombroses obres, entre elles l'hospital més important de Tarragona i una associació de teòlegs considerats crítics amb la jerarquia i amb la doctrina social i moral del Magisteri oficial. Joan XXIII, en qualsevol cas, ha estat i és el pastor de tothom.

JOAN PAU II

Karol Wojtyla, el papa Joan Pau II, va néixer el 18 de maig del 1920 a la localitat polonesa de Wadowice, a la diòcesi de Cracòvia. Va perdre la seva mare el 1929, quan només tenia 9 anys, i el seu pare el 1941 durant l'ocupació militar de l'Alemanya nazi. Wojtyla va compaginar els seu estudis amb el teatre, però la situació d'inici de la Segona Guerra Mundial el va obligar a treballar un temps en una pedrera i en una fàbrica química. També va participar en la resistència de Polònia contra Alemanya per ajudar a salvar famílies jueves. Després, es va haver d'amagar als soterranis de l'arquebisbat de Cracòvia. El 1942, amb 22 anys, va ingressar en un seminari clandestí, on va completar els estudis de Teologia i Filosofia. Va ser ordenat sacerdot el dia 1 de novembre de 1946 a la capella privada de la localitat de Sapieha. Després, va estudiar filosofia i el doctorat en Teologia a Roma, amb una tesi sobre la fe en la doctrina de sant Joan de la Creu.

El 1948, Karol Wojtyla va tornar a Polònia, on va ser vicari parroquial a prop de Cracòvia, professor de Teologia i responsable d'altres àmbits com a prevere. La seva ordenació episcopal es va celebrar l'any 1958, en ser nomenat per Pius XII bisbe auxiliar de Cracòvia. A partir del 1962, va participar en el Concili Vaticà II, amb puntualitzacions sobre l'ateisme modern i la llibertat religiosa. El 30 de desembre del mateix anys, va ser nomenat arquebisbe de Cracòvia i el 29 de maig del 1967, va ser creat cardenal amb 47 anys. Durant la seva etapa a Polònia, Wojtyla va patir també la dictadura comunista i la persecució que va comportar en un país de majoria catòlica. Aquest fet, unit al nazisme, que també va patir, és considerat pels analistes la millor escola eclesial, pastoral, social i diplomàtica de qui va acabar convertint-se en Bisbe de Roma.

Precisament, el moment més important en la vida d'aquest jove pastor polonès va arribar el 16 d'octubre de 1978, quan els cardenals reunits en conclave el van elegir Papa amb només 58 anys. Després del breu pontificat de Joan Pau I, només 33 dies a la seu de Pere, Karol Wojtyla es va posar el nom de Joan Pau II. El seu pontificat ha estat el tercer més llarg de la història, amb 26 anys i mig, i el més viatger, amb 144 sortides a Itàlia i 104 fora d'aquest país i per tot el món. El primer va ser el 25 de gener del 1979 a Mèxic i a la República dominicana i l'últim, el 14 d'agost del 2004 al santuari francès de Lourdes.

Joan Pau II va venir a Espanya quatre vegades, una d'elles també a Catalunya. Van ser les visites de l'octubre i novembre del 1982, que va visitar Montserrat i la Sagrada Família i va presidir una Eucaristia al Camp Nou; de l'octubre del 1984 a Saragossa, per obrir el cinquè centenari de l'evangelització d'Amèrica; al juny del 1993, on va presidir un Congrés Eucarístic a Sevilla, i al maig del 2003 a Madrid, on va tenir una trobada amb joves i va presidir unes canonitzacions, entre elles la de Pere Poveda, fundador de la Institució Teresiana.

El 13 de maig del 1981, el turc Ali Agca va disparar contra Joan Pau II a la mateixa plaça de Sant Pere, en un atemptat que va colpir el món i va marcar un abans i un després. Però va servir també per visualitzar la personalitat d'aquest Pontífex acostumat a patir incomprensions i persecucions. Va saber superar les greus lesions provocades per la bala, que segons ell va desviar la Mare de Déu de la seva trajectòria mortal. Després d'uns mesos, es va recuperar va seguir amb la seva activitat pastoral. Això, sí, la seva salut es va veure minvada segurament amb un ritme més ràpid a causa d'aquest atemptat. Uns mesos després d'haver patit l'intent d'assassinat, Joan Pau II va perdonar públicament Ali Agca i fins i tot el va visitar a la presó.

Però el pontificat de Joan Pau II va anar molt més enllà d'aquests fets. Va trencar molts motlles. Va visitar sinagogues i mesquites, va viatjar a Terra Santa l'any 2000, va promoure l'ecumenisme i el diàleg interreligiós, amb la històrica primera reunió al setembre del 1986 a Assís que va marcar una nova etapa, i sobretot va ser decisiu en el procés que va culminar amb el trencament del gran mur que dividia Europa en dos, representat per Berlín, i amb el final dels règims comunistes a l'est, entre ells el de la seva Polònia natal.

Més actualitat

El portaveu de l'associació Pro Drets Humans de Melilla titlla de "neteja ètnica" el que està passant a la frontera

Alguns migrans intenten saltar la tanca entre Melilla i el Marroc

Aquest divendres, centenars de migrants van saltar la tanca de Melilla. Encara no hi ha un recompte oficial dels morts en caure per les agressions de la policia marroquina i espanyola

27 juny 2022

Redacció

Trànsit preveu una sortida complicada "entre les sis i les nou de la nit"

Trànsit a una de les sortides de Barcelona

Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit, recomana "anticipar la sortida o fer-la en altres hores"

23 juny 2022

Redacció

Mor l'arquitecte Jordi Bonet, el gran artífex de la Sagrada Família tal com la coneixem

Jordi Bonet, l'arquitecte de la Sagrada Família tal i com la coneixem, davant d'una de les façanes del temple (contrapicat)

Esteve Camps, president de la junta constructora de la Basílica, ha destacat a Ràdio Estel la dedicació en cos i ànima de Bonet, "una dedicació arquitectònica i ideològica"

21 juny 2022

Redacció