En directe

La Caravana

RÀDIO ESTEL

La Caputxinada, 50 anys després a Ràdio Estel

L’any 1966 el convent dels Caputxins de Sarrià acollia l’esdeveniment antifranquista conegut amb el nom de la Caputxinada. Els frares del Convent de Sarrià van acollir…

9 març 2016

@BorjaDeMaria

Comparteix
L’any 1966 el convent dels Caputxins de Sarrià acollia l’esdeveniment antifranquista conegut amb el nom de la Caputxinada. Els frares del Convent de Sarrià van acollir al seu interior durant tres dies 580 persones, entre els quals hi havia estudiants i intel·lectuals, mentre la policia franquista assetjava el recinte conventual. En aquest tancament, hi van participar figures notables de l'època com Salvador Espriu, Antoni Tàpies, Oriol Bohigas, Albert Ràfols Casamada o Maria Aurèlia Capmany, entre d'altres. La Caputxinada va esdevenir un important moviment ciutadà de gran cohesió, que va unir el poble sota els valors de la llibertat, la justícia, la democràcia i la pau.
Aquest dimecres 9 de març, a la Fórmula Estel, ens estem fent ressó del 50è aniversari de La Caputxinada a través de diferents testimonis i experts. 
A l’espai El Compromís Ciutadà, amb Joan Ortiz i Serra, aquesta setmana de dilluns a divendres al voltant de dos quarts de dotze del migdia ens ha acompanyat l’activista Arcadi Oliveres, testimoni directe de la Caputxinada, amb qui recordem aquell episodi i tot el que va significar per al moment.
A les 8 del matí d'aquest 9 de març hem recollit el testimoni d’un dels seus protagonistes, Joan Botam, aleshores provincial de l’orde dels Caputxins a Catalunya.
Tot va començar la tarda del 9 de març del 1966: "Van anar arribant estudiants de tota la ciutat d'una manera molt discreta, van burlar el control de la Policia, van celebrar l’assemblea constituent del primer sindicat democràtic d’estudiants de Catalunya, i van acabar assetjats per la Policia, un setge que va durar fins que es va saber si es podia resoldre o no la sortida”, recorda Botam. “Jo vaig negociar amb el comissari [Vicente Juan] Creix una sortida honorable, tant per a ell com per a la gent que hi havia a dintre, però la veritat és que no hi va haver manera”
En Pare Botam va sentir en aquell moment el que ell defineix com una força interior que el superava: “Amb la comunitat, jo al davant com a superior, em vaig sentir identificat en la sintonia, i vaig respondre:  partir d’aquest moment sou hostes d'aquesta casa".
Durant tres dies els caputxins van compartir el convent amb els joves, segons Botam: “Et fet de conviure, en una aspiració unànime de democràcia, de llibertat, de país, ens va unir moltíssim. Per ells crec que va ser un impacte notable per entendre què era una comunitat monàstica. Nosaltres vàrem seguir el ritme normal”. Una experiència que va marcar a tothom: “Des de la fe ens porten al món de la presència de Déu, per a ells va ser una interpel·lació”. Per a Joan Botam, l’Església ha de tenir l’exigència vital de l’acolliment: “Ser acollidor no és dir que ho facin els polítics: és una experiència personal, familiar i comunitària de tothom"
L’esperit de La Caputxinada, a l’ANC
El sacerdot caputxí ha advertit: "Amb els partits hem passat una temporada més aviat frenada. Aquell esperit assembleari, de retrobament, de diàleg entre tots plegats, de construcció d’un projecte, es fa viu a través de l'Assemblea Nacional Catalana.Jo crec que aquest és un bon testament”.

Joan Botam ha volgut acabar donant les gràcies al Bisbe Modrego: "Em va fer costat, em va defensar i em vaig sentir més d'Església amb aquest senyor bisbe”. L’endemà després de La Caputxinada el primer que vaig fer va ser visitar al senyor bisbe”. 
Escolta l’entrevista al Pare Joan Botam (minut 29)
El llibre La Caputxinada. Frares compromesos amb el país i la llibertat, de Clara Fons
D'altra banda, quan es compleix mig segle de la Caputxinada, s’acaba de presentar el llibre de l’editorial Mediterrània La Caputxinada. Frares compromesos amb el país i la llibertat, que signa la bagenca Clara Fons i Duocastella, i que presenta els fets des d'un punt de vista inèdit: el dels frares del convent de Sarrià que la van viure.  Clara Fons ha destacat a Ràdio Estel que “la visió dels frares de la Caputxinada va ser sobretot un esperit d’acollida, més que no pas, polític”. L’escriptora narra en aquest llibre, fil per randa, tot el que va passar en aquests tres dies de captiveri conventual, sempre des de la visió dels frares caputxins.
Després d’entrevistar-se llargament amb deu frares, Clara Fons assegura que la Caputxinada es fruit d’una casualitat. “D’entrada, la Caputxinada havia de celebrar-se al convent de Sant Agustí. a prop de la Rambla. Llavors el fet que última hora és fes al convent de Sarrià, dóna nom a la Caputxinada”. D’altra banda, l’escriptora bagenca també destaca una altra casualitat. “El Pare Salvador de les Borges, Joan Botam, era de visita al convent, si ell no hagués estat passant visita segurament la Caputxinada hagués transcorregut d’una manera molt diferent”, ha dit.  
Segons la visió dels frares caputxins, que Clara Fons destaca al llibre, “els frares van tenir un paper d’acompanyament, de deixar fer els joves, van facilitar la logística de l’esdeveniment. Els frares eren els únics que podien sortir i entrar del convent. Tot plegat perquè es desenvolupes pacíficament”, segons ha assegurat l’escriptora. Clara Fons ha explicat que, per damunt de tot, el que més destacaria de la personalitat dels frares, davant la Caputxinada, és “la integritat i també el sentit de l’humor que els frares” van aportar aquesta assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat i que va derivar en tota una fita pel futur de Catalunya.  
Es pot escoltar AQUÍ (minut 10) tota l'entrevista a Clara Fons.

Més actualitat

"La cultura de la violació està tan arrelada que considerem normals aquestes campanyes"

Moltes mans tapen la cara d'una dona, davant un fons negre.

El principal repte dels moviments feministes és desmuntar aquesta estructura que normalitza i accepta la violència sexual envers les dones

1 desembre 2022

Esquerra reconeix obertament que negocia amb el PSC per l'aprovació dels pressupostos

Marta Vilalta, secretària general adjunta i portaveu d'ERC, en roda de premsa al Parlament el 15 de novembre de 2022

La portaveu adjunta dels republicans, Marta Vilalta és "optimista" amb les negociacions i veu possible començar el debat parlamentari abans d'acabar l'any"

30 novembre 2022

Redacció

Metges de Catalunya: "El sistema de salut públic té data de caducitat si no es posen solucions"

Els metges de peu en una concentració organitzada per Metges de Catalunya a la plaça de Sant Jaume per reivindicar la dignificació de la medicina familiar i comunitària el 19 de maig de 2021.

Des de la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat asseguren que és poc oportú convocar la vaga en aquests moments

29 novembre 2022

Redacció