La figura de Salvador Illa ha tingut una rellevància molt important durant tot el 2020, especialment amb motiu de la crisi sanitària del coronavirus. També el seu nom ha estat notícia de primera plana després de fer-se públic, ara fa uns dies, que aspirarà a la Presidència de la Generalitat al capdavant de la candidatura socialista als comicis per elegir el Parlament de Catalunya. De tota manera, ja abans havia sonat el seu nom de cara al futur del PSC com a possible relleu de Miquel Iceta en la condició de cap de cartell per a les eleccions catalanes. Més enllà d'aquesta doble dimensió, el dirigent socialista i exalcalde de la Roca del Vallès ha estat, a banda de les crítiques per la gestió governamental de la pandèmia a Espanya, especialment valorat per la seva tranquil·litat i per un tarannà que sempre ha intentat aïllar l'emergència del debat polític. Tot just un any després de la investidura de Pedro Sánchez i a punt de viure el primer aniversari en el càrrec ministerial dins el govern espanyol, repassem amb ell l'actualitat de la pandèmia i la situació política. Salvador illa, bona tarda i gràcies. Aquest dijous, en una entrevista en el programa El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, Illa ha analitzat diversos aspectes de l’actualitat.
Si pogués sintetitzar en un minut el que ha estat aquest últim any per a vostè, com a ministre de Sanitat, què destacaria?
Ha estat un any molt intens i molt complex en el que m’ha tocat, com a ministre de Sanitat, afrontar la pandèmia més gran dels darrers cent anys. Hem hagut de prendre decisions en un context d’incertesa, cosa que ha fet encara més complex haver de dubtar per alguna de les opcions que teníem al davant. També ha estat un any d’aprenentatge i, en aquest sentit, he pogut redescobrir el paper de la ciència, com també la humilitat, en el sentit de confrontar les pròpies limitacions que tenim com a societat. De vegades ens pensem que ho podrem solucionar tot de cop i de seguida. Ha estat un any molt intens i amb molts matisos.
A nivell personal, també és un any que li ha proporcionat grans sacsejades?
Sí, es inevitable. Aquest 2020 no ha deixat ningú indiferen. Tothom ha passat per moments que no hauríem anticipat mai. A mi també m’ha passat això. Per tant, a nivell personal, ha estat igualment un any molt intens i amb experiències molt imprevistes, en alguns casos molt doloroses i, en altres, molt riques.
Partits de l'oposició, xarxes socials i la veu del carrer expressen la idea que no s’entén que un ministre de Sanitat deixi el seu càrrec en plena crisi sanitària, amb tot el que això comporta, per presentar-se a les eleccions catalanes. Per exemple, entre les opinions d’alguns dels nostres oients, un militant socialista de Terrassa s’ha sumat a aquesta visió. Vostè entén aquestes critiques? Quina explicació donaria als qui expressen aquesta opinió? I com justifica vostè aquest pas polític?
Jo accepto totes les opinions i totes les crítiques, sobretot si s'expressen amb respecte i correcció. Els puc dir que deixaré la meva responsabilitat de ministre quan comenci la campanya electoral. Mentre sigui ministre, dedicaré tot el temps a intentar desenvolupar la meva responsabilitat de la millor manera possible. També crec que no dic res que pugui estranyar ningú si manifesto que, amb l’inici de la campanya de vacunació de tota Europa, entrem en una etapa que podíem denominar el principi del final. He valorat aquesta circumstància i també el fet que, a Catalunya, hi ha reptes molt importants. M’ha semblat que podia perdre aquesta decisió i l'he presa. També accepto les opinions que puguin generar-se diferents, de contrincants polítics i també de ciutadans concrets que puguin compartir-ho. A la majoria d’ells, els entenc i, a alguns altres, no.
Ha estat un pas més de la seva part? O més aviat decisió del mateix Pedro Sánchez?
La decisió final evidentment la prenc jo, i accepto aquesta proposta, però no l'hauria presa mai si no m’ho hagués demanat el primer secretari del meu partit, que és Miquel Iceta, i si no m’hagués animat Pedro Sánchez a fer-ho. Jo tenia ja un compromís amb Miquel Iceta, al qual admiro en temes polítics i és amic meu. Si ell no m’ho hagués dit, jo no ho hauria fet mai. I també tenia un compromís amb el president del govern espanyol, el d’haver acceptat una responsabilitat. Per tant, si ell no m’alliberava, no hauria tirat endavant tampoc. Jo prenc aquesta decisió final, però amb aquests dos condicionants que m’han convençut.
També s’ha criticat molt aquests dies que vostè continuï sent ministre de Sanitat un cop s'ha anunciat que serà el candidat de PSC a la Presidència de la Generalitat. Per què no ha deixat ja el Ministeri?
Quan comenci la cursa electoral, em dedicaré a fer campanya i serà el moment de deixar la meva responsabilitat com a ministre. I no vull dir més, perquè crec que l’explicació que he de donar és aquesta. Jo també podria fer valoracions sobre els que demanen ara això i el que havien dit fins ara, però no vull entrar-hi. Que argumentin el que tinguin per argumentar i jo em dedicaré a fer de ministre fins a l’últim minut.
Creu que pot guanyar les eleccions catalanes i ser el proper president de la Generalitat?
Això ho decidiran els catalans i les catalanes emetent el seu vot. Jo ofereixo un projecte de retrobament per als catalans, amb ells mateixos i amb la resta d’Espanya. Ofereixo un govern que s’ocupi dels problemes reals de la gent, en primer lloc, com també per protegir i cuidar la salut dels catalans i les catalanes. També vull prendre cura de l’economia, de reactivar-la sense deixar ningú al carrer. I vull que torni la Catalunya que sempre hem tingut, la de la convivència, la concòrdia, la Catalunya avantguardista, que va un pas per endavant, que enfoca les energies de cara a uns anys molts decisius, aquests que venen. No volem arrossegar-nos pel camí que ens han marcat sinó a liderar-lo. I naturalment aspiro a guanyar les eleccions; només faltaria! Però la decisió final correspondrà als ciutadans i ciutadanes de Catalunya emetent el seu vot. Quan estigui en campanya, m’esforçaré al màxim per explicar aquest projecte i per convèncer la gent perquè valori que és positiu i bo per a Catalunya.
Quins possibles escenaris de pactes contemplaria, per exemple, si el PSC fos la llista més votada però necessités suports perquè vostè fos investit?
Es fa molt difícil, sense conèixer com serà el repartiment d’escons al Parlament de Catalunya. Jo puc dir és que som una alternativa a aquells que defensen una Catalunya independent. Amb ells, no hi ha cap possibilitat de fer cap govern. Som alternativa a això. Catalunya no ha d’independitzar-se, sinó que cal que desenvolupi la seva personalitat pròpia dins d’Espanya i dins d’Europa. Per tant, insisteixo que, amb tots els qui pensen en polítiques independentistes, no és possible el pacte. Pot haver-hi un espai de col·laboració amb formacions progressistes d’esquerra, per exemple amb els Comuns, partit amb el qual crec que podríem arribar a fer un govern de coalició si es donés el cas. I és una formula que està funcionant en el govern d’Espanya. És una col·laboració sense majoria parlamentaria, però tenim prou gruix per poder tirar endavant les polítiques més rellevants, com hem vist, per exemple, en els Pressupostos Generals de l’Estat. Jo crec que és una fórmula que aquí també podríem aplicar. En aquest cas, sí que m’obriria a una col·laboració per fer un govern de coalició amb els Comuns. A partir d’aquí, insisteixo que cal veure i cal deixar que enraonin els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, emetent el seu vot. Després, entra la tasca per transformar el vot expressat pels ciutadans en una fórmula de govern.
Per tant, descarta una possible coalició en que participés Esquerra Republicana?
Sí. Té unes idees que nosaltres no compartim. Per tant, jo no m’hi veig fent un govern amb ells. A més, també s’han manifestat en aquest sentit en relació amb el PSC. No és possible una col·laboració. És veritat que podem compartir plantejaments d’esquerra i progressistes, però en àmbits diferents. Pensem que els camins que volen recórrer son equivocats i que, els darrers anys, s’han concentrat en l’equivocació de recórrer aquest camins.
Parlem ja del moment actual de la crisi sanitària. Tots hem reaccionat amb esperança davant l'arribada de les vacunes. A l'hora de la veritat, però, estem veient que la seva distribució està sent molt deficient, almenys aquests primers dies. Per què no s'ha preparat de manera més eficient el sistema sanitari per distribuir-la amb rapidesa? Què està passant?
No estic d’acord que s’estigui fent de manera deficient. Nosaltres estem treballant en la campanya de vacunació des del mes de setembre. S’ha fet la feina en aquest sentit. Les dosis aniran arribant d’una forma esglaonada i les comunitats autònomes han d’administrar aquestes dosis que van arribant. Hi ha hagut diferències en el ritme de vacunació entre unes comunitats i les altres, però també vull destacar la feina que estan realitzant totes, per fer-ho de la millor manera possible. I a més, vull destacar també que es tracta d’una cursa de mesos. No farem un procés de vacunació en tres setmanes. Aquesta mateixa setmana, s’adquirirà una velocitat de creuer i, els propers dies, anirem veient com totes les dosis que van arribant són administrades correctament.
Aquest mateix dijous, en declaracions a Ràdio Estel, el president de Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, demanava més ajuda i més pressupost. Per què no arriben aquests ajuts per a la salut en moments tan excepcionals? Aviat arribaran?
Jo puc dir que el Pressupost de l’Estat, el del govern d’Espanya, multiplica per 10 els recursos sanitaris dels darrers anys. Tenim un pressupost per a sanitat de 3.500 milions d’euros, quan altres anys eren uns 350 milions. Vull dir també que aquest any que hem deixat enrere hem donat a fons perdut 16.000 milions d’euros a les comunitats autònomes. Cada comunitat també està fent un esforç per incrementar recursos. Tots els governs estan intentant assegurar-se que l’àmbit de la sanitat i de la salut té els recursos econòmics necessaris per poder fer front al que ens resta de pandèmia i per poder, a més, millorar totes les infrastructures en tots els sentits de cara al futur. Hi hagut una multiplicació per 10 del pressupost destinat a la sanitat. És el que puc dir.
Com valora la gestió de la pandèmia des del govern d’Espanya i també en clau catalana o des de l’àmbit de la Generalitat?
No m’agrada fer una autoavaluació. Crec que això correspon fer-ho als ciutadans i altres instàncies. Crec que seria molt pretensiós posar-nos nota. Nosaltres tenim un punt de prudència. Això encara no ha acabat, i queden mesos per endavant. Puc assegurar que nosaltres som els més interessats a fer una avaluació exacta, ponderada i constructiva, de com han anat les coses i de la resposta del sistema nacional de salut, des del govern central i també des de les autonomies i totes les instàncies, sobretot per treure lliçons i aprenentatges de cara al futur. Penso que una crisi d’aquest tipus deixa lliçons, i cal prendre nota a Espanya i a la resta de països. Tothom qui té interès per fer una avaluació amb la idea d'assenyalar culpables no m’interessa. Cal una anàlisi ponderada, amb mirada constructiva i de futur.
I encara una darrera qüestió. S’aprovava el mes passat la Llei de l’Eutanàsia al Congrés dels Diputats amb 198 vots a favor de la llei, 138 en contra i dues abstencions. Després del pas pel Senat, previsiblement la nova norma entrarà en vigor aviat. És un canvi important en la legislació espanyola, i ha provocat crítiques en molts sectors de la societat, com també opinions favorables. Algunes persones, apel·lant a la seva condició de cristià i creient, ens han dit que no entenen, per exemple, la defensa que vostè va fer d’una llei d’aquest tipus en l’últim debat plenari al Congrés. Què els hi diria?
La llei d'eutanàsia és una demanda molt àmplia de la societat espanyola. Així ho acrediten no només els resultats de la votació al Congrés, sinó moltes enquestes d’opinió dels darrers anys. És la conquesta d’un dret. No s’obliga ningú, sinó que simplement es garanteix que les persones, en casos de patiments insofribles o de malalties incurables, puguin decidir, que facin aquest pas, si volen, amb garanties mèdiques i des de la xarxa publica. Oferim un dret amb condicions i també des de la igualtat per part de tothom. Jo no vaig sentir contradicció amb les meves creences personals. Ho dic amb tot el respecte per les persones que pensin diferent. Provocar la mort no és desitjable en cap cas, però es tracta d’oferir i garantir l’exercici d’un dret amb garanties i amb condicions.
Quin desig expressaria, com el més important, per a aquest any 2021 que acabem d’iniciar?
Acabar amb la pandèmia. Crec que ho tenim a tocar, tot i que ens costarà encara. I per a Catalunya, m’agradaria molt un retrobament de la societat catalana amb ella mateixa, amb la resta d’Espanya i amb Europa.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dijous 7 de gener.
Més actualitat
SOCIETAT
Els experts alerten de la dificultat de restringir l’accés als mòbils fins als setze anys
El president de SOS Bullying, el psicòleg Ferran Barri, i el vicedegà de Ciberseguretat del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtic de Catalunya, Xavier Rubiralta, veuen complicat que un reial decret solucioni el problema
4 desembre 2024
Redacció, 
POLÍTICA
Alfred Bosch: “La resta de candidatures ens estan festejant, però encara no hem sortit a la pista de ball”
El candidat de Foc Nou a la secretaria general s’ha mostrat molt crític amb Elisenda Alamany: “Si sortís escollida, hi hauria un conflicte d’interessos molt gros”
2 desembre 2024
Redacció,