En directe

Completes

RÀDIO ESTEL

La Federació de Cristians de Catalunya, obra d'una Església que no s'atura malgrat el rebuig per la fe i pel catalanisme

La història, la identitat i les activitats de la Federació de Cristians de Catalunya han estat aquest dimarts, dins el programa L'Església no s'atura de…

10 març 2015

Redacció

Comparteix
La història, la identitat i les activitats de la Federació de Cristians de Catalunya han estat aquest dimarts, dins el programa L'Església no s'atura de Ràdio  Estel, el fil conductor d'un intens diàleg amb Concepció Huerta, patrona de la Fundació Doctor Albert Bonet i llicenciada en Teologia. Ha explicat que l'entitat troba les seves arrels "en la històrica Federació de Joves Cristians de Catlaunya, que va sortir d'Albert Bonet i Marrugat, un home que observava els nanos d'aquella època i deia que renegaven molt i no anaven a Missa". Huerta ha afegit que, "després d'un viatge per Europa, el Doctor Bonet va conèixer la Joventut d'Acció Catòlica, va estudiar la figura del consiliari, amb totes les activitats i les va aplicar aquí". Alhora ha recordat que "el 1936, quan el projecte es va frenar, hi havia uns 8.000 joves federats, entre ells alguns centenars de màrtirs". També ha comentat que, "els anys 30 i durant la Guerra Civil, els van perseguir pel fet de ser cristians i, després, el mateix però perquè eren catalans". També ha recordat que "molts deien que eren doblement herois".
Cercles d'estudis, conferències, acció social i caritativa i trobades per compartir la fe eren alguns dels principals ingredients d'aquell gran moviment que ara es diu Federació de Cristians de Catalunya. Després del franquisme, el projecte va ressorgir, "això sí, sense el qualificatiu de joves, perquè els seus impulsors inicials ja s'havien fet grans". Concepció Huerta ha explicat, a més, que dins la fidelitat i amor a l'Església i a Catalunya, "es va crear el 1995 la Fundació Dr. Albert Bonet", un suport fonamental per als diferents projectes.
D'altra banda, la dirigent de la FCC ha comentat que, des de fa més de 20 anys, una eina important ha estat i és "els Equips de Pastoral de la Política i la Comunicació, impulsats pel bisbe Joan Carrera, i això ha permès crear, dins la branca comunicativa, l'agència de noticies Flama.info". En la mateixa línia, Concepció Huerta ha presentat com una altra pota important de la federació el Grup Avant de Terrassa, "organitzador des de fa anys d'un gran concurs bíblic d'àmbit català, amb grans fruits i amb un nombre creixent de participants, més de 70.000 actualment". Aquesta obra ha estat, segons Huerta, "un estímul que ha connectat molts nois i noies amb la Bíblia, que ja no és un material per tenir als prestatges amb pols, com alguns alumnes han arribat a dir".
Concepció Huerta ha destacat que "el procés de beatificació dels nois de la Federació de Cristians està ara en mans de la Santa Seu, que haurà de veure demostrat que van morir per la fe, cosa que no serà fàcil  en els 300 candidats". D'altra banda, entre les subfederacions actualment, hi ha Metges Cristians de Catalunya, que Huerta ha qualificat de bon instrument "per transmetre el missatge cristià des del món sanitari, amb grans aportacions, entre elles, per exemple, un manual d'ètica per a joves"
Novament dins la comunicació, una altra obra de la Federació de Cristians és la revista Radar social, que s'acosta ja als 400 números de periodicitat trimestral. "Es tracten temes morals i ètics i es publiquen articles de criteri i pensament cristià", ha destacat. Precisament aquesta publicació, de format més tradicional, donarà nom aquest mateix any a tot un projecte tecnològic que permetrà consultar notícies comentades, a la llum de la Doctrina Social de l'Església, des d'una aplicació per a telèfons mòbils.
I entre molts altres projectes actuals, Concepció Huerta ha anunciat la publicació, a l'agència Flama.info, de materials i textos per als professors de religió. "La persona va coixa si no rep formació religiosa", ha dit. Finalment, la dirigent de la Federació de Cristians ha explicat que "aquest any s'ha recuperat una pràctica central en l'esperit de l'entitat, que és la formació a través de cursos sobre la Doctrina Social de l'Església i sobre la història de Catalunya, dins les dues potes que són la fidelitat a la mateixa Església i al país"
Finalment, entre les figures vinculades a la federació, Huerta ha recordat el bisbe Josep Torras i Bages, molt present, per exemple, en la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, així com el beat metge i sacerdot Pere Tarrés i el sacerdot i doctor en  Moral Antoni Maria Oriol, que moria el 23 d'abril de l'any passat. "S'està preparant una obra magna sobre tot allò que Mossèn Oriol va estudiar i va investigar en relació amb el magisteri de l'Església i els drets dels pobles", ha anunciat. Actualment, el president de la Federació de Cristians de Catalunya és Antoni Comas, exconseller de la Generalitat i home compromès amb l'Església i molts projectes socials a Catalunya, mentre que el consiliari és el doctor en Teologia Moral Joan Costa.
Es pot escoltar aquí tot el programa d'aquest dimarts.

Més actualitat

AUDIOS

Sense categoria

Tomeu Penya: "Anar a Eurovisión no ha estat mai una de les meves metes"

Tomeu Penya: "Anar a Eurovisión no ha estat mai una de les meves metes"

Tomeu Penya confessa que anar a Eurovisión no ha estat mai una de les seves metes i explica que tampoc no seguirà el festival

9 maig 2024

Redacció

POLÍTICA

Xavier Tomàs: "Els partits polítics no han sabut convèncer amb el seu relat a través de mitjans o xarxes socials"

Xavier Tomàs és consultor de comunicació política | RÀDIO ESTEL

El consultor de comunicació política creu que ha sigut una campanya electoral "estranya" sense "una pregunta clara"

10 maig 2024

Redacció

AUDIOS

CULTURA

Carlos Hipólito: "Per què algú va decidir fa segles que 'ase' era sinònim de 'ximple'?"

L'actor Carlos Hipólito fa d'ase en l'obra 'Burro', al teatre Romea | RÀDIO ESTEL

L'actor Carlos Hipólito reivindica els ases arran de l'obra 'Burro', que protagonitza al Teatre Romea fins al 2 de juny

9 maig 2024

Redacció