Lluís Batlló, advocat penalista, Xavier Puigdollers, advocat i president de l’Associació d’Amics i Devots de Sant Ramon de Penyafort, i Lluís Sols, professor i col·laborador de Cristianisme i Justícia, han analitzat aquest dimarts, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', la situació de la justícia a Espanya. Què passa amb la independència del poder judicial? Per què està tan qüestionada? Hem intentat respondre a aquestes i altres qüestions sobre les garanties jurídiques dins l’estat de dret que tenim actualment a Espanya. Puigdollers ha destacat que "la justícia hauria de ser un servei, no pas un poder que mana, perquè hi ha teòricament independència, sobre el paper i seguint la inspiració de Montesquieu, però com que el que designa és el mateix sistema, la contaminació és evident". En aquesta línia, el lletrat ha afegit que, "quan parlem d'independència, ens referim als jutges, no pas al seu poder". Ha aclarit, això sí, que "la contaminació es troba en els qui estan exercint el poder".

Lluís Batlló, per la seva banda, ha defensat que "hi ha una separació de poders, però la societat opina massa de la justícia com si es tractés d'un partit de futbol, en funció de les seves preferències". Ha comentat igualment que "aquesta separació s'exerceix" i que "els nomenaments que es fan des del Parlament per al Consell del Poder Judicial són els millors possibles, la situació més equitativa". En canvi, Lluís Sols ha lamentat que "l'arquitectura del Poder Judicial està mal feta per una deficiència de la mateixa Constitució i per una interpretació deplorable de la Carta Magna". En aquest sentit, ha conclòs que "el Consell del Poder Judicial és malauradament un òrgan polític". El professor també ha recordat que "la Constitució preveien que 8 jutges del Consell fossin nomenats per les cambres i 12, pels mateixos jutges, però el govern de Felipe González va establir que fossin tots, cosa que després va avalar el Tribunal Constitucional". En definitiva, Sols ha denunciat que "no hi ha hagut mai en 24 anys, amb una única excepció d'un any, una renovació del Poder Judicial en què un partit, en aquest cas el PP, n'hagi perdut el control".

L’aval del Consell del Poder Judicial al nomenament de l’exministra Dolores Delgado com a fiscal general, després d’un debat de valoració sobre la proposta, ha destapat una fractura en l’òrgan de govern de la judicatura. La divisió de 12 vocals a favor i 7 en contra mostra que el moment que vivim ha tensionat els mateixos jutges. En un clima social i polític marcat pel debat sobre la judicialització de la política catalana, coincidint també amb la formació d’un nou govern espanyol de coalició entre PSOE i Podem, el nomenament de Dolores Delgado per a la Fiscalia General de l’Estat ha enterbolit les relacions entre els mateixos poders i en el si de la judicatura, pel perfil polític de l’exministra socialista.

Més enllà d’aquest fet, arrosseguem des de fa temps molts desajustos i dificultats a l’hora d’articular una veritable separació de poders. Des de la primera Llei Orgànica del Poder Judicial, la intervenció parlamentària en la composició dels òrgans de govern dels jutges, amb els necessaris acords entre les forces polítiques més grans, ha fet augmentar a la societat la sensació que no tenim una separació prou clara entre els poders legislatiu i judicial. Amb la crisi política a Catalunya, després d’un judici al Suprem que ha condemnat a penes altes per sedició 9 dirigents independentistes catalans i de l’inici ahir d’un altre judici, en aquest cas per rebel·lió a l’exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero, el clima es manté molt enrarit. La confiança en la justícia és necessària, però no hi ha dubte que pateix actualment un dèficit important entre la societat catalana i espanyola.