Pel que fa a la regulació de l’eutanàsia, Armengol ha destacat que “és una llei per rebre ajuda per a morir en condicions”, i que aquesta regulació “comença a ser necessària”. Igualment ha comentat que, de fet, fins i tot “el Parlament de Catalunya, tot i no tenir competències en això, ha instat a legislar sobre aquest tema”. “Realment el pacient té l’última paraula?”. A partir d'aquesta pregunta, el pedagog ha destacat que el més important és que el pacient es trobi “en una situació de llibertat real”, cosa que pot ser difícil de determinar, ja que, segons ell apunta, els pacients es poden trobar en vivències a partir de les quals “el malalt pot estar tensionat o pressionat per l’entorn” en el moment de prendre una decisió, i ha conclòs que “cal vetllar perquè això no passi”. Segons Lluís Sols, "el debat se sol centrar en casos límits" que hi pot haver, com ara persones amb discapacitat o problemàtiques en què el pacient no pugui expressar-se. Xavier Puigdollers ha situat la clau en el fet de saber “com s’ha d’interpretar aquesta llibertat”. L'advocat finalment ha destacat la importància que, més parlar d'eutanàsia, es pugui “assegurar una vida digna” en moments de dificultat per a la persona, com ara les cures pal·liatives.
La Llei de Llibertat Sexual vol ser una norma contra les violències, i està impulsada per la ministra d’Igualtat, Irene Montero, de Podem. En el text, desapareix l’abús sexual per posar el consentiment de la dona en el centre. Tothom sap que elaborar aquesta reforma del Codi Penal ha estat molt difícil, amb reunions tenses entre socialistes i morats. Tot i la contenció, fins i tot després de l’aprovació en Consell de Ministres, Pablo Iglesias va comentar, als passadissos del Senat, que “hi ha masclistes frustrats en les excuses tècniques”, referint-se als matisos que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, hauria introduït en el text.
Pel que fa a l’eutanàsia, l’executiu de Pedro Sánchez vol regular el dret de les persones a rebre l’ajuda necessària per morir quan es compleixin unes condicions concretes que ho marquin. Per exemple, al costat dels termes “malaltia greu i incurable”, s’afegeixen les paraules “crònica”, “invalidant” o “causant d’un sofriment físic o psíquic intolerable”. Sota aquests últims paràmetres, molts experts en bioètica veuen una mena de colador, com va passar també amb l’avortament. D’altra banda, es deixa inicialment marge al metge que gestioni la sol·licitud perquè, en determinats moments, pugui tenir l’última paraula. Interpretacions a banda, sembla que es vol donar llum verda a les morts voluntàries assistides en règim de seguretat jurídica.
I la nova Llei Orgànica de Modificació de la LOE vol fer un gir a la política educativa a través d’un text que ja s’havia elaborat abans de les eleccions del 10 de novembre i que ara només admetrà modificacions al Congrés o al Senat. Amb la idea que “ningú no es quedi enrere i s’assoleixi una excel·lència”, s’introdueixen nous criteris de flexibilitat en els currículums, amb la possibilitat de superar fins i tot el Batxillerat amb una assignatura suspesa. D’altra banda, la religió perdrà pes en el currículum, amb una oferta que ja no serà obligatòria en primer i segon de Batxillerat, i les qualificacions no computaran per a l’accés de la universitat o l’obtenció de beques. S’eliminen els itineraris diferents de l’alumnat segons la capacitat acadèmica, i també se suprimeix el concepte de “demanda social” per a la planificació de les places escolars. Es concedeix més poder als consells escolars dels centres i se substitueixen les revàlides per unes proves de diagnòstic. En tota la gran qüestió educativa, una vegada més, sembla que tirarà endavant un canvi legislatiu sense pacte escolar i sense consens polític.
En definitiva, el gran interrogant és si aquestes iniciatives del primer executiu de coalició a la democràcia espanyola tindran alguna repercussió, tant a nivell intern com en la implantació i la visió social. De moment, les disputes internes entre PSOE i Podem no inviten a l’optimisme, no tant per la dimensió desagradable del tema, sinó sobretot per la manca de cohesió en un govern que necessita un gran treball de diàleg i consens davant molts altres problemes, com ara el de Catalunya, però també la despoblació de moltes zones d’Espanya, l’alerta pel coronavirus o l’evolució de l’economia, entre molts altres. Caldrà una gran alçada i molta cintura per afrontar els temps polítics i socials que venen els propers dies.
