L’Hospital Universitari Vall d'Hebron ha detectat 132 casos de violència contra menors en 4 mesos. És el temps que porta funcionant la
Unitat d'Atenció a les Violències vers la Infància i l'Adolescència, que tracta des del novembre les seqüeles psicològiques en menors i adolescents maltractats. El primer pas per poder tractar una experiència traumàtica i les seves possibles conseqüències és donar eines a les víctimes per fer front al patiment i la vergonya i poder reconèixer la situació d'abús. Atenen infants que han patit violència, però també persones que han presenciat aquestes situacions. La violència viscuda durant la infància, a banda d'una violació dels drets humans, és considerada per l'OMS un problema greu de salut pública que pot tenir conseqüències importants per a la salut, i també repercussions socials. Els possibles trastorns poden ser físics, però, sobretot, psicològics, com depressió, consum de drogues, suïcidis o conductes sexuals de risc. Per evitar aquestes situacions de violència és bàsic actuar a temps.
Anna Fàbregas, pediatra i coordinadora de la unitat EMMA, ha destacat la importància de la coordinació amb tots els àmbits afectats, en una entrevista aquest dimecres en el programa
El Mirador de l'actualitat de
Ràdio Estel.
El 80% de les agressions passen en un entorn familiar o conegut. De quina manera la societat pot vetllar per la detecció i l’aïllament d’aquests comportaments per frenar-los?
A la nostra societat, la violència comesa sobre la infància i l'adolescència és encara una mica tabú. Hi ha gent que pot saber que es produeix i mira cap a un altre costat. Però no s'ha de fer, sinó preguntar a l'infant o l'adolescent i detectar-ho a temps.
La Unitat d’Atenció a les Violències envers la Infància i l’Adolescència aborda tots els possibles tipus de violència. La més més freqüent és la violència per negligència. Com es pot evitar o prevenir aquesta negligència, aquest “no parar prou atenció” als riscos?
En conjunt, nosaltres defensem la víctima de tota mena de violència. La negligència pot ser no donar totes les cures a un infant, per exemple alimentació adequada que ens porta a una obesitat o una roba que vagi bé, com també deixar que es produeixin accidents. Normalment aquesta actitud se suma a altres tipus de violència, com ara la física o la sexual, així com la violència masclista dins del domicili. Nosaltres atenem sobretot la sexual, per poder oferir un tractament basat en evidències científiques i facilitar la rehabilitació amb la màxima rapidesa possible, per evitar les importants conseqüències a nivell de salut mental. L'altre objectiu és la detecció, perquè hi ha un dèficit de diagnòstic en aquestes problemàtiques. Escoltem tots els professionals, que afronten els senyals d'alarma.
Tenim que 3 de cada 10 víctimes pateixen violència emocional o psicològica; 2 de cada 10 pateixen violència sexual; i 1 de cada 10, violència física. També n'hi ha que estan exposades a la violència de gènere, o a alguna altra forma. És important atendre tot això de manera personalitzada, amb especialistes en cada cas?
Sens dubte que sí. Depèn del tipus de violència, funciona una part del nostre equip multidisciplinar. Volem donar-hi una resposta a nivell mèdic en funció del tipus d'agressió. Es pot necessitar un especialista pediàtric, traumatòleg o cirurgià, o bé un ginecòleg o altres professionals. Després tenim tot l'estudi social d'aquesta família, per detectar els factors de risc i elaborar un informe que valora la psicòloga clínia per oferir a aquest infant o adolescent un tractament adequat. És molt important oferir-lo.
Com està organitzada la recepció de casos dins la Unitat d’Atenció a les Violències vers la Infància i l’Adolescència?
Tenim un telèfon obert, que és el
667 300 555, i també tota la informació al
web d'EMMA. Rebem la primera informació i, després, funcionem amb bona coordinació amb la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència i amb tots els sectors que puguin veure's afectats. Hem detectat fins ara 132 casos, però sabem que n'hi pot haver molts més. No desitgem que augmentin, sinó que es coneguin els que n'hi hagi.