El problema destapa un gran analfabetisme religiós que ara mateix només està contraposant la tasca del professor de Religió. Això ens porta a plantejar, com una de les alternatives, la presència més transversal del fet religiós i la cultura religiosa a les aules. Recordem que la Religió Catòlica és ara d’oferta obligatòria per als centres públics i d’elecció optativa per a les famílies. El fet que hi hagi pobles catalans sense cap alumne apuntat a la matèria, com està passant, fa pensar que no sempre es compleix la primera premissa, emparada per l’article 27 de la Constitució espanyola, el que consagra la llibertat dels pares a l’hora de triar model educatiu d’acord amb les pròpies conviccions. Ens preocupa també la situació dels professors i professores de Religió, mentre es constata, des del sector, que cal una acció de diàleg entre societat, poders públics i confessions religioses per afrontar un futur de normalització sobre el fet religiós a les escoles.
Bernat Villaronga, professor de Religió i fundador del sindicat JUNTS, Lourdes Monfort, professora de Religió, i Josep Otón, vicepresident de l’Associació de Catedràtics, han analitzat aquest dijous, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', la qüestió de la religió a l’escola i a l’educació, realitat que es troba ara en una situació molt greu, amb dades preocupants. Per exemple, només un 10,27 per cent dels alumnes de Primària, ESO i Batxilerat dels centres públics van cursar l’assignatura optativa catòlica el curs 2017-2018, xifra que puja només al 27,09 si comptem també els centres privats i concertats. Villaronga ha expressat dubtes, en relació amb les causes, sobre "la facilitat d'accés a l'assignatura, perquè pot haver-hi alguns semàfors vermells". En aquesta línia, ha lamentat que "hi ha un deute amb els alumnes en el Batxillerat, on també s'hauria d'ofertar l'assignatura de Religió i molts entenen que l'estudiant la pot perdre abans d'anar a la universitat".
Per la seva banda, Lourdes Monfort ha fet una crida a les famílies perquè s'animin a apuntar els seus nens i nenes a classe de Religió, "perquè l'assignatura és cultura, no pas catequesi, i serveix per entendre la literatura, l'art i, en definitiva, la vida". La professora ha posat com a exemple "l'arribada del Nadal, que conviu sovint amb alumnes que no saben què vol dir, cosa que és greu, perquè no es tracta de fer-los pregar, sinó de donar-los a conèixer un fet important". En aquest context, ha alertat davant "alguns centres que no ofereixen l'assignatura de Religió perquè entenen que no poden o no tenen prou alumnes". Josep Otón, en un altre moment, ha recordat que "la crisi d'alumnes de Religió té a veure, d'una banda, amb la secularització general de la societat i, d'altra banda, amb una decadència de les humanitats, cosa que va en detriment de la formació general i la consciència social". Al final del col·loqui, els dos docents de Religió han explicat que actualment la matèria té una alternativa de "valors" perfectament regulada i equiparada.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dijous 5 de setembre.
Més actualitat
ECONOMIA I FINANCES
Guillem López Casasnovas: "No és una comissió d'experts, sinó gent propera al PSC"
El catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat Pompeu Fabra creu que els experts de fora de Catalunya són un símptoma “que el govern ha de convèncer els socialistes d’arreu de l’estat”
22 octubre 2024
Redacció,
