El problema destapa un gran analfabetisme religiós que ara mateix només està contraposant la tasca del professor de Religió. Això ens porta a plantejar, com una de les alternatives, la presència més transversal del fet religiós i la cultura religiosa a les aules. Recordem que la Religió Catòlica és ara d’oferta obligatòria per als centres públics i d’elecció optativa per a les famílies. El fet que hi hagi pobles catalans sense cap alumne apuntat a la matèria, com està passant, fa pensar que no sempre es compleix la primera premissa, emparada per l’article 27 de la Constitució espanyola, el que consagra la llibertat dels pares a l’hora de triar model educatiu d’acord amb les pròpies conviccions. Ens preocupa també la situació dels professors i professores de Religió, mentre es constata, des del sector, que cal una acció de diàleg entre societat, poders públics i confessions religioses per afrontar un futur de normalització sobre el fet religiós a les escoles.
Bernat Villaronga, professor de Religió i fundador del sindicat JUNTS, Lourdes Monfort, professora de Religió, i Josep Otón, vicepresident de l’Associació de Catedràtics, han analitzat aquest dijous, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', la qüestió de la religió a l’escola i a l’educació, realitat que es troba ara en una situació molt greu, amb dades preocupants. Per exemple, només un 10,27 per cent dels alumnes de Primària, ESO i Batxilerat dels centres públics van cursar l’assignatura optativa catòlica el curs 2017-2018, xifra que puja només al 27,09 si comptem també els centres privats i concertats. Villaronga ha expressat dubtes, en relació amb les causes, sobre "la facilitat d'accés a l'assignatura, perquè pot haver-hi alguns semàfors vermells". En aquesta línia, ha lamentat que "hi ha un deute amb els alumnes en el Batxillerat, on també s'hauria d'ofertar l'assignatura de Religió i molts entenen que l'estudiant la pot perdre abans d'anar a la universitat".
Per la seva banda, Lourdes Monfort ha fet una crida a les famílies perquè s'animin a apuntar els seus nens i nenes a classe de Religió, "perquè l'assignatura és cultura, no pas catequesi, i serveix per entendre la literatura, l'art i, en definitiva, la vida". La professora ha posat com a exemple "l'arribada del Nadal, que conviu sovint amb alumnes que no saben què vol dir, cosa que és greu, perquè no es tracta de fer-los pregar, sinó de donar-los a conèixer un fet important". En aquest context, ha alertat davant "alguns centres que no ofereixen l'assignatura de Religió perquè entenen que no poden o no tenen prou alumnes". Josep Otón, en un altre moment, ha recordat que "la crisi d'alumnes de Religió té a veure, d'una banda, amb la secularització general de la societat i, d'altra banda, amb una decadència de les humanitats, cosa que va en detriment de la formació general i la consciència social". Al final del col·loqui, els dos docents de Religió han explicat que actualment la matèria té una alternativa de "valors" perfectament regulada i equiparada.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dijous 5 de setembre.
