En directe

Laudes

SOCIETAT

“Les crisis són oportunitats per treure’n algun aprenentatge”

El Covid ens ha canviat la manera de viure i de fer davant les rutines que tenim i teniem. Però en quin sentit? I si…

15 gener 2021

Redacció

Comparteix
El Covid ens ha canviat la manera de viure i de fer davant les rutines que tenim i teniem. Però en quin sentit? I si és així, quina percepció en tenim de tot plegat? Som més conseqüents amb les nostres actuacions? Tot just ara farà un any del primer cas mundial de coronavirus. Es per aquest motiu que, aquest divendres en el programa A Primera Hora, el filòsof, teòleg i catedràdic d’Ética a la Universitat Ramón Llull Francesc Torralba ha ofert claus de resposta. Ha explicat que “és difícil dir si hem canviat globalment com a societat, però no hi cap dubte que, a les persones que han vist de prop la pandèmia, sí que els ha deixat petjada i els ha fet canviar les actituds i les formes de viure”. El professor ha afegit que, “en la mesura en què això va estenent-se i va tenint cada cop més víctimes, té naturalment una transformació en les nostres formes de pensar, de moure’ns, de cuidar- nos i de relacionar- nos amb els altres”
Certament el Covid-19 també ens ha canviat les nostres percepcions alhora d’afrontar la vida. En aquest sentit Francesc Torralba ha assegurat a Ràdio Estel que, “en bona part, la malaltia ha fet canviar la nostra manera de veure la vida”. El professor ha explicat que, “per sobre de tot, es destaquen dos valors emergents: la ductilitat i la cura”. D’una banda, “durant la pandèmia,  hem fet i estem fent coses que no havíem fet mai”. L’altre element important, segons Torralba, ha estat “el creixement per a la preocupació per la cura, que pot ser d’un mateix, dels altres i particularment dels més vulnerables”. Malgrat tot, ha assegurat que “encara hi ha grups reacis a tot això, que són aliens aquests missatges, tot i que majoritàriament hi ha més precaució, prudència i responsabilitat en el que ens toca viure”.
Sovint durant el confinament general o ens els confinaments posteriors hem sentit i o hem dit moltes vegades missatges positivistes, com "tot anirà bé" o "ens en sortirem". El filòsof i teòleg ha explicat que aquests missatges són “com una petita forma de supervivència col·lectiva”. En aquest sentit, Torralba ha anat més enllà, per distingir entre “ingenuïtat i esperança”. D’una banda, ha comentat que “l’esperança és una virtut, que no amaga les dificultats, però que confia en el potencial humà i en la ciència”. D’altra banda, ha afegit que “el que és dolent és quan algú ho pensa en clau ingènua o frivolitza la situació, ja que es tracta d’un pensament pueril o falsament optimista”. El professor de la URL ha conclòs que “hem d’estar esperançats, però no pas ingenus”, i que “allò que no hem de fer és posar dates perquè, quan es marca temps, ens frustem”
El catedràtic d’ètica a la Universitat Ramón Llull, en declaracions a Ràdio Estel ,també ha parlat de la reacció dels humans davant d’una situació de perill o dilema. Segons el professsor “és molt interessant, com a laboratori antropològic, veure què ha passat davant d’aquestes circumstàncies” de perill o decisió. Es per això, que s’observen dues reaccions: "l'altruista, solidària, cooperativa, fins i tot capaç de renunciar el propi confort i a la propia salut, per millorar la vida de l’altre, i, d’altra banda, la situació del supervivient, egocèntric, el que mira de salvar la seva salvació i després se sent culpable". Torralba ha explicat que, en definitiva, “la gran experiència diu que els que finalment fan trampes experimenten culpabilitat perquè, per causa d’ells, altres han patit”. El professor ha aclarit que no podem posar tothom en una banda o en l'altra.
També estem assimilant un canvi de perspectiva de la mort. El Covid ens ha posat el final de la vida i la malaltia cara a cara. Segons el catedràtic, en aquest punt, és més lent fer un canvi de percepció “que ens portès a assumir la fragilitat, la finitud, la vulnerabilitat, la condició mortal o la malaltia”. En aquest sentit, ha recordat que, si bé és cert que el Covid ens ha posat la malaltia cara a a cara, “això no vol dir tampoc que hàgim assumit que som èssers finits”. Tanmateix, el filòsof ha recordat que “les crisis són com despertadors, ja que ningú no les vol o les busca però, quan venen, les hem de veure com oportunitats per treure'n algun aprenentatge”.  Ha apuntat igualment que “això és el mínim que hem d’extreure de tot el que estem vivint col·lectivment”. A més, ha afegit que “no hi ha dubte que hem vist reduïdes algunes llibertats que no havíem vist restringides mai en la vida, com ara la nostra mobilitat, però també hem vist, en canvi, que hi ha unes formes de llibertat que no les poden perdre mai, entre elles la de pensament”.
En un altre moment, Torralba ha dit que “la vacuna és un deure” i que, per això, “és un imperetiu vacunar-se”.  Per acabar, el professor també ha recordat el valor de la fe en aquest temps de pandèmia, perquè “té una doble naturalesa, de bàlsam i, d'altra banda, també d'estímul a millorar com a èsser humà”. Francesc Torralba ha dit finalment que, "per a moltes persones la fe és un mecanisme de consol i de pacificació de l’ànima”
Es pot escoltar l'entrevista i el programa A PRIMERA HORA, AQUÍ

Més actualitat

POLÍTICA

"Tinc la sensació que Biden tornarà a guanyar"

eleccions als Estats Units 2024

Francesc Garriga, corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units, s'aventura a fer un pronòstic del resultat i vaticina unes eleccions molt disputades

23 febrer 2024

Redacció

MEDI AMBIENT

Aigües Costa Brava – Girona descarta, de moment, comprar dessaladores mòbils com les de Lloret de Mar per la sequera

Una dessaladora mòbil, en el Port de la Selva, en agost de 2018 | Arxiu ACN

En una entrevista a 'La Caravana' de Ràdio Estel, el president del Consorci d'Aigües Costa Brava-Girona, Miguel Noguer, diu que no tanquen la porta a parlar-ne

23 febrer 2024

Redacció

SOCIETAT

Un testimoni de l'incendi de València: "L'edifici ara és un esquelet"

L'incendi a un edifici del barri del Campanar a València | EFE Manuel Bruque

Manuel Algora és el propietari d'un laboratori situat a 50 metres del bloc calcinat, que ha deixat, almenys, 4 morts, una desena de ferits i 19 desapareguts

23 febrer 2024

Redacció