CaixaBank i Bankia, dues de les entitats bancaries més importants de l’Estat espanyol, estan negociant per fusionar-se. El president de govern espanyol, Pedro Sánchez, va assegurar dilluns que l'operació pot ser "positiva" per a l'economia espanyola i per a la "cohesió territorial". Aquesta contundència va contrastar amb els dubtes expressats des de Barcelona per la ministra d'Igualtat, Irene Montero, que va qualificar com "preocupant" la concentració bancària. No són aquestes les primeres veus d'alarma sobre els efectes d'una operació financera d'aquest nivell. L'associació de consumidors Facua ha alertat dels efectes nocius que té per als consumidors una concentració bancària materialitzada en la possible unió entre les dues entitats, que podria provocar el tancament d'oficines, més comissions i una pitjor atenció als usuaris. Aquest dimarts, en una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Anton Gasol, ha analitzat tot plegat.
Potser l'anunci de la fusió ens ha agafat per sorpresa, però és una operació que es podia intuir?
Des de fa temps es notori que, per part de les autoritats de les entitats monetàries ,es vol posar de relleu que no cal tanta capacitat dipositada en operaris. El futur és digital i online i, per tant, cal disminuir plantilles i oficines per estalviar despeses.
Hem escoltat veus critiques i també a favor, com ara la de Pedro Sánchez. En la seva opinió, té més llums que ombres aquesta fusió?
Jo voldria fer una reflexió general. En l’empresa, en el sector financer, la regulació es molt estreta. Et diuen què pots fer i com ho pots fer. En aquest tipus d’empreses, el regulador està molt a sobre. Altres empreses poden ampliar les seves naus o el seu negoci. Si va malament, les empreses han de tirar endavant igualment. Però en el sector financer, amb una fusió com pot ser aquesta de Caixabank i Bankia, hi haurà una quarta part de les oficines que es tancarà. Un nombre molt important de persones, unes 12.000 com a mínim, es quedaran sense feina. Aquest acomiadament fa que el treballador que estigui subjecte a un expedient de regulació d'ocupació (ERO) o potser rebrà fins a l’edat de jubilació una indemnització. El primers 180,000 euros d’aquesta indemnització queden exempts de tributació. Per tant, veiem que és la societat la que paga aquest ajust. Després resulta que aquesta persona té dos anys d’atur, que assumeix l’estat. Cobra l’atur i no cotitza, un altre efecte econòmic. En definitiva, per cada persona que s’acomiadarà, menys del 60% del cost és per a l’empresa i el 40 restant, per a l’estat.
Vostè, en un article que publica tot just avui al diari econòmic Expansión, situa la probable fusió de CaixaBank i Bankia en un context diferent i potser més incert que les fusions obligades per la crisi econòmica del 2008. També defensa un sistema europeu de banca sense fronteres, per evitar el que poden acabar sent competències entre grans bancs nacionals dels estats. Creu que cal superar això?
Aquesta es una obligació que té la Unió Europea. Es va voler fer la unió bancaria. Hi ha un sol supervisor, que és el Banc Central Europeu, i una sèrie de sistemes únics. Crec que s’està treballant per aconseguir un sistema bancari únic a nivell europeu, perquè la banca, cal que sigui també una a aquest nivell. No pot ser que cada estat tingui el seu sistema financer. Si es fessin fusions transfrontereres, no caldrien aquest ajustos. Si fossin a nivell europeu, serien molt profitoses aquestes fusions. Les estatals són de replegament, de marxa enrere, i les europees, expansives d’anar cap a endavant i de transformació.
Creu que encara és possible una fusió transfronterera?
Jo veuria amb molts bons ulls que CaixaBank fes aquesta fusió amb una o més entitats a nivell europeu. Seria molt més desitjable i, a llarg termini, millor.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimarts 8 de setembre.
