Toni Florido, president de l’Associació Catalana d’Amics d’Israel, i Jordi Cerdà, historiador i membre del Cercle Carlemany, han analitzat aquest dimarts, des del programa El Mirador de l'actualitat, el nou panorama polític que afronta ara Israel, on el primer ministre, Benjamin Netanyahu, del Likud, ha format una aliança amb una agrupació de partits on s'ha integrat extrema dreta de cara a les eleccions del 9 d’abril. A l’altra banda del nou escenari que es dibuixa, hi ha una nova gran coalició de centreesquerra per intentar superar a les urnes l’actual govern, que porta ja 10 anys seguits en el poder. Florido ha explicat que "ara no passa com abans, en què dominaven o el Likud o els laboristes, ja que el Parlament està més atomitzat, i és bo per als electors que, segons el que votin, configuren una coalició futura de govern, cosa que també dona transparència". Sobre la presència de l'extrema dreta, el president d'ACAI ha admès que "aquesta incorporació, que és d'un partit petit, ha generat polèmica amb la seva entrada en l'agrupació de partits de dreta, on hi ha altres petites formacions, però són una ínfima minoria". Ha posat l'exemple d'Avigdor Lieberman, fins fa poc ministre de Defensa d'Israel, que "ha qualificat el grup ultradretà de delirant". Igualment ha aclarit que "tothom va per separat, una coalició i l'altra, fins i tot amb la possibilitat que hi hagi canvis de coalició".
Cerdà, per la seva banda, ha recordat que "de fet no ha canviat tant, perquè Likud i laboristes continuen marcant d'alguna manera les tendències". Ha comentat que "el tema de l'extrema dreta és anecdòtic, i no se li ha de donar gaire importància, perquè respon a un fenomen que es produeix a tot arreu". De cara al 9 d'abril, l'historiador ha pronosticat "un nou govern de Netanyahu, encara que el seu rival principal, Benni Gantz, pugui arribar a ser el més votat". En un altre moment, Toni Florido ha comentat que la presència de Rússia a Síria, amb bateries antiaèries, és "un canvi important, perquè no és el mateix, per a Israel, un sistema defensiu per als veïns àrabs que no pas per a una superpotència com Rússia". I sobre les relacions i les negociacions amb els palestins, ha assegurat que "hi ha ara un gran consens a Israel sobre la solució dels dos estats".
Els ultradretans, molt minoritaris, són hereus de la formació encapçalada pel rabí Meir Kahane, prohibida ara fa 30 anys per haver promogut la violència i la deportació massiva de palestins. A l’altra banda, l'aliança de centreesquerra està formada per l’exmilitar Benni Gantz, emergent en les enquestes, i l’exministre Jair Lapid, favorit del reformisme laic. Entre altres punts, han acordat que els dos líders es reparteixin el mandat de primer ministre dos anys cadascun, en el cas que sumin majoria al Parlament unicameral (la Kneset). Israel, davant aquests comicis legislatius, es mostra al món com un país que no és aliè a les grans transformacions polítiques d’Europa i Amèrica, amb populismes que rebroten i opcions radicals que poden ser decisives. Queda lluny, doncs, aquell vell bipartidisme entre conservadors del Likud i laboristes.
La gran qüestió del conflicte amb Palestina continua generant debat i mostrant-se com a fonamental en la confrontació d’idees. La coalició de centreesquerra, per exemple, defensa una simple separació territorial en què Israel es reserva el control de grans assentaments i la frontera del Jordà. El grup liderat per Netanyahu, en canvi, manté la línia dura. Tot això es mostra en l’horitzó immediat del 9 d’abril mentre el primer ministre i candidat a la reelecció es troba més esquitxat que mai per casos de corrupció dels que sovint fan trontollar els líders hebreus i que no són precisament vinculats a suposades violacions de drets humans amb els palestins o a curses armamentístiques contra els seus tradicionals enemics del Pròxim Orient. El panorama, en definitiva, és més incert i complex que mai a Israel.
