En directe

Fórmula Estel

RÀDIO ESTEL

Martínez Sistach: "Dóno gracies a Déu pel servei que des del 2004 em va donar Sant Joan Pau II"

Des de l'Arquebisbat de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach ha fet una compareixença pel nomenament del nou arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que iniciarà…

6 novembre 2015

Redacció

Comparteix

Des de l'Arquebisbat de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach ha fet una compareixença pel nomenament del nou arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que iniciarà la seva pastoral el 26 de desembre d'aquest any. 


El cardenal Sistach ha començat la seva roda de premsa dient que "han estat 12 anys en què he servit en aquesta diòcesi". En aquesta línia, ha destacat que "ha estat un treball eclesial que m'ha omplert de goig i satisfacció". També ha agraït la confiança que va rebre des del primer moment. "Dóno gracies a Déu pel servei que des del 2004 em va donar Sant Joan Pau II, va continuar Benet XVI, i ara amb el Papa Francesc".

El fins ara arquebisbe titular de Barcelona, nomenat administrador apostòlic per al període de seu vacant fins que prengui possessió el seu successor, ha recordat la visita de Benet XVI a Barcelona, "just ara fa cinc anys", per invitar-lo a la Basílica de la Sagrada Família. Lluís Martínez Sistach ha destacat que "ha estat magnifica la tasca que durant tots aquests anys va fer Càritas, especialment el programa pels joves en atur".
Lluís Martínez Sistach, ara administrador apostòlic, ha volgut recordar que "amb l'Ateneu Sant Pacià estem omplint un buit molt important en la formació, per entendre la història, i en l'evangelització", i ha parlat de les tres noves facultats que es van obrir a l'arxidiòcesi quan ell era Arquebisbe de Barcelona: "Han estat un anys que hem intentat difondre els coneixements de la fe cristiana". Aquestes facultats consten d'estudis teològics, filosòfics i humanístics. 

Martínez Sistach ha recordat la recent celebració del Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats, amb "un discurs magnífic en audiència privada del Papa", i tota la feina en la pastoral vocacional, amb l'augment de seminaristes. Sistach creu que a Omella no li costarà integrar-se a l'Arquebisbat, "sempre que tingui la capacitat d'adaptar-se de seguida i d'envoltar-se de persones que l'ajudin, tot i que, quan algú coneix la realitat, pot començar al moment"Sistach ha volgut expressar el seu suport al Papa Francesc en la seva decisió: "Tots tenim limitacions, però quan el Papa ha pensat en el bisbe Omella, ha de ser perquè és una persona adient". Tot i que ha reconegut que coneix poc el seu successor, Lluís Martínez Sistach ha volgut aclarir que, encara que no hagi nascut a Catalunya, la Franja de Terol ha format part, durant molt de temps, de la diòcesi de Tortosa.

El fins ara cap de l'Església de Barcelona ha recordat els objectius principals que es va marcar durant aquests anys: "La meva memòria, desig i esforç d'evangelitzar i ajudar totes aquelles persones que no coneixien Jesús a descobrir-lo". Segons el cardenal, el més important és la "solidaritat, ajudar les persones més necessitades".

Es pot escoltar AQUÍ la compareixença del cardenal Martínez Sistach.

Més actualitat

Els experts alerten que falten diners i recursos per aplicar la reforma del Codi Civil Espanyol que elimina la incapacitació de les persones

Una tutora amb una persona amb discapacitat, ensenyant-li com llegir i interpretar les factures.

Xavier Puigdollers, membre de la Càtedra UNESCO en Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural, avisa que les institucions tutelars hauran de refundar-se

5 desembre 2022

Redacció

Dolors Sabater: "Són els polítics els qui han de canviar el model policial, no els policies"

Dolors Sabater, presidenta de la CUP al Parlament i de la comissió sobre el model policial dels Mossos d'Esquadra

La presidenta de la CUP al Parlament i presidenta de la Comissió sobre el model policial, acusa el PSC de ser "portaveu del 'lobby' dels sindicats" de la policia

2 desembre 2022

Redacció

"La cultura de la violació està tan arrelada que considerem normals aquestes campanyes"

Moltes mans tapen la cara d'una dona, davant un fons negre.

El principal repte dels moviments feministes és desmuntar aquesta estructura que normalitza i accepta la violència sexual envers les dones

1 desembre 2022