Una sèrie d'atacs terroristes en cadena van sembrar el terror dilluns a la nital centre de Viena, a prop d'una important sinagoga, quan quatre agressors que duien armes llargues van tirotejar la gent en sis llocs diferents. Quatre persones -dos homes i dues dones- van morir a trets i almenys 17 més van resultar ferides de gravetat, set d'elles ara en situació extrema. Un terrorista va ser abatut per la policia. L'atacant neutralitzat era un jove de 20 anys que, a l'abril de 2019, havia estat condemnat a 22 mesos de presó per haver intentat viatjar a Síria per unir-se a Estat Islàmic (EI), però no estava ja a la presó a causa de una llei austríaca reductora de penes per a condemnats que tinguin entre 18 i 20 anys, com era el seu cas. En una entrevista al programa El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, el politòleg i màster en Sseguretat Guillem Pursals ha analitzat en quin moment es troba el terrorisme a Europa.
En la seva qualitat de màster en Seguretat, com valora, de manera general, aquests últims esdeveniments?
La policia va actuar d’una manera exemplar i ràpida. Tot i que hem de lamentar les morts, van tenir una reacció molt apropiada. En atemptats anteriors, com els de la sala Bataclan (París) l'any 2015, va haver-hi una motivació antisemita i ja existien amenaces per les seves vinculacions jueves. Els jueus han estat perseguits per aquestes accions terroristes en diversos països. Més enllà d'això, de fet, els violents ataquen una forma de viure, unes idees liberals, democràtiques i socials. Tothom que no són ells són els seus enemics.
Hem escoltat en les ultimes hores com la immensa majoria de polítics europeus han expressat missatges de repulsa i de condemna a aquests actes. Creu vostè, però, que els qui prenen decisions fan tot el possible per eradicar el terrorisme? Quines accions podrien ser més efectives?
Aquests tipus de conflicte són les noves guerres, les modernes. No hi ha fronteres, no van identificats, no hi ha un camp de batalla. És una nova guerra. El front no es troba en un país definit, sinó que pot ser una plaça, una sinagoga o una església. Això és important. Els països europeus responen de manera contundent, i ho fan de manera exemplar. Per exemple, s’han detingut focus terroristes. Es porten endavant operacions molt contundents per combatre aquesta violència.
Quines conjuntures socials permeten encara que hi hagi persones que assoleixin aquest nivell d'odi fins arribar a matar?
El terrorisme és un fenomen relativament recent a Europa, i els qui en formen part enganyen. Pot semblar que porten una vida normal i que estan adscrits a la comunitat, però és real. Se senten apartats de la societat, des d’un punt de vista cultural i d’acceptació. Poden semblar adaptats, però no ho estan. Si ho semblen, es només per no sembrar sospites. Aquesta és la seva principal motivació.
Hem conegut també els últims dies que un home de 34 anys i nacionalitat marroquina ha estat detingut a Palafrugell (Girona), on es va desplaçar des de la seva residència a França per renovar el permís de residència, per enaltiment dels actes terroristes de Barcelona i Cambrils a través d'internet. Les xarxes socials han servit d'altaveu o com a canal de captació de terroristes? Cal tenir això en compte per a la prevenció?
Per a l’Estat Islàmic, les xarxes socials són molt importants. Ells mateixos es donen propaganda i ho hem vist una vegada i una altra. Dilluns, la policia vienesa va reclamar que no es fes difusió dels missatges e imatges que el grup terrorista difonia per les xarxes. Hem vist imatges, però s’ha demanat que no es fes publicitat, que és justament el que ells volen. Els terroristes busquen el like i el retuit, que la gent s’escandalitzi, i que es torni viral.