El document emana de l’últim Sínode dedicat a aquest territori, un dels grans pulmons de la terra. El Sant Pare, tot just un any després de la important cimera sobre la protecció del menor davant els abusos, demostra que la vida continua i que l’Església catòlica, a partir de la seva autocrítica i purificació interna, té un gran potencial de servei sense cap exclusió cultural o nacional i, sobretot, de compromís amb els més necessitats. El Papa dibuixa una Amazònia on l’Església es faci present a través de l’ajuda als pobres i la protecció del medi ambient, sempre per nous camins d’inculturació que no es quedin en les inèrcies o en esquemes tancats, alhora que qualifica d’urgent assegurar els sagraments a tots els pobles d’aquest gran territori. Aquesta és la reflexió principal de l’exhortació apostòlica postsinodal ‘Querida Amazonia’, publicada presentada ara fa uns dies al Vaticà. És el document conclusiu emanat del Sínode sobre aquesta zona del món, celebrat l’octubre passat. Francesc planteja un nou impuls missioner, que desitja com un somni, i exalta el paper dels laics en les comunitats eclesials.
"L’estimada Amazònia es mostra davant del món amb tota la seva resplendor, el seu drama, el seu misteri". Així comença l'exhortació ‘Querida Amazonia’, emanada dels treballs del Sínode per a aquesta zona del món celebrat l’octubre passat al Vaticà. El pontífex, en els primers punts, explica "el sentit” de l’escrit, ple de referències a documents de les Conferències Episcopals dels països amazònics, però també a poemes d'autors relacionats amb aquests pobles del pulmó indígena d’Amèrica del Sud. Després d’apel·lar a un “sentit comunitari” per impulsar l’Amazònia i de denunciar novament la corrupció, el bisbe de Roma entra en la idea de "somni cultural", desenvolupada en el segon capítol. El tercer capítol, "Un Somni Ecològic", és el que es relaciona més immediatament amb l'encíclica Laudato si.
En la introducció (41-42) es destaca que a l'Amazònia ha una estreta relació de l'ésser humà amb la natura. El pontífex diu que “la cura dels nostres germans és la primera ecologia que necessitem". Francesc planteja, com a solució, no pas la "internacionalització" de l'Amazònia, sinó el creixement de "la responsabilitat dels governs nacionals". L'últim capítol de l'exhortació ‘Querida Amazonia’, el més contundent, està dedicat "més directament" als pastors i fidels catòlics, i se centra en el "Somni eclesial". I sobre la inculturació en la litúrgia, el Sant Pare aposta per nous "serveis laïcals", de persones consagrades i “d’equips missioners itinerants”.
Tot i que el document no parla explícitament de l’ordenació d’homes casats, els “viri probati” ja previstos anteriorment, Francesc obre la porta a aquesta opció quan assegura, en el punt 87, que “la manera de configurar la vida i l'exercici del ministeri dels sacerdots no és monolítica, i agafa diversos matisos en diferents llocs de la terra”. També destaca que ”és urgent evitar que els pobles amazònics estiguin privats de l’aliment de vida nova i del sagrament del perdó”, referint-se en el punt 89 a l’Eucaristia, la Reconciliació i altres sagraments. Finalment el Papa dedica un espai propi a la força i al el do de les dones (concretament entre els punts 99 i 103). Reconeix que, a l'Amazònia, algunes comunitats s'han mantingut només "gràcies a la presència de dones fortes i generoses". Aquesta Església que té “rostre amazònic i de dona”, com repeteix sovint el Papa, viu el present i mira al futur amb voluntat transformadora, en diàleg amb el món divers i amb una proposta apassionant plantejada en positiu.
