A Barcelona, 65 persones que vivien al carrer han mort durant els últims 12 mesos. Una cada sis dies. Durant aquesta setmana, diversos grups d'alumnes i voluntaris de la Fundació Arrels han instal·lat plaques al carrer, allà on feien vida o on van morir, per recordar-los. Ràdio Estel ha pogut acompanyar un d'aquests grups, que ha explicat la seva experiència.
ESCOLTA EL REPORTATGE DE PAU MASSIP!
"l'Imat va morir al carrer. Ara, amb aquesta placa, el recordarem i el farem visible", explica la professora Laura Muñoz a un grup de joves.
Aquest és l’objectiu d’aquesta acció. Recordar les persones sense llar que han mort al carrer i que la societat prengui consciència. Perquè, entre els molts drets que es vulneren a les persones que viuen al carrer, un és el dret a ser recordats. Gairebé són invisibles, fins i tot quan moren.
"Ens han explicat que aquestes persones podrien haver estat mortes molt temps al carrer, perquè la gent pensava que estaven dormint"
És l'explicació d'alguns alumnes de l’Escola López Vicuña de Barcelona. Una desena d’estudiants de primer de batxillerat que fan l'assignatura Problemàtiques Socials.
Formen part d’un dels 8 grups d’estudiants que, juntament amb voluntaris de la Fundació Arrels, durant els últims 7 dies han instal·lat 450 plaques per recordar les persones que han mort al carrer.
Una d’aquestes alumnes és la Carlota González, que explica una de les coses més impactants de recordar aquestes persones que han mort al carrer. "Vas pel carrer i no penses en la situació d'aquella persona, que potser és molt jove. Impacta molt que gent molt jove hagi mort al carrer totalment sola", diu.
Des d'Arrels remarquen que les persones que viuen al carrer tenen una esperança de vida de 57 anys, 25 menys que la resta de la població. Activitats com la instal·lació de plaques per recordar les persones que han mort al carrer permeten que estudiants com la Carlota tinguin una nova perspectiva sobre les persones sense llar i canviïn la seva manera de relacionar-s'hi. "Arrels no ofereix diners, sinó serveis de tota mena: una dutxa, un lloc on estar. Ajuda també donant-los suport emocional perquè sàpiguen que no són invisibles", explica.
Una reflexió que també comparteix una altra de les estudiants, la Judit Garcia. "A vegades veiem la gent al carrer, però no pensem què han passat, com és la persona i tot el que hi ha darrere d'aquestes situacions".
Laura Muñoz, professora de l'assignatura Problemàtiques Socials a l'Escola López Vicuña, detalla la importància d'actes com aquest. "A una alumna li sorprenia que hi havia gent que s'havia aturat a llegir la placa. Pensava que no importava, doncs sí que importa! Per posar consciència. Fent visibles aquestes persones podem canviar la visió del món".
Un punt de vista més humà. Aquest vespre, a dos quarts de set de la tarda, davant de la catedral de Barcelona, s'encendran 65 espelmes per a les 65 persones sense llar que, l'últim any, han perdut la vida als carrers de la capital catalana.
