En directe

Fórmula Estel

AQUESTA SETMANA

Reconeixement i protecció de la llibertat religiosa en la Catalunya del futur

Si Catalunya esdevé un Estat, com ha de ser la seva relació amb les confessions religioses? Per donar resposta a aquesta pregunta, disset entitats de…

22 febrer 2017

Carme

Comparteix

Si Catalunya esdevé un Estat, com ha de ser la seva relació amb les confessions religioses? Per donar resposta a aquesta pregunta, disset entitats de diferents confessions religioses han elaborat un document, El fet religiós en la Catalunya del futur, que s'ha presentat públicament al Parlament de Catalunya. A partir de la demanda explícita de reconeixement i protecció de la llibertat religiosa, el document estipula que la relació entre l'Estat i les confessions religioses s'ha de basar en el model aconfessional o de laïcitat oberta. Així mateix, el principi de cooperació entre l'Estat i les confessions religioses s'ha d'aplicar amb equitat. I com a tercer punt del document, es diu que "l'Estat ha de contribuir al sosteniment d'una oferta educativa diferent de l'establerta per les autoritats públiques".

L'acte de presentació, que va tenir lloc a la Sala Auditori del Parlament de Catalunya el 21 de febrer, va ser presidit per la presidenta Carme Forcadell i va comptar amb la presència dels consellers Meritxell Borràs, Toni Comín i Meritxell Ruiz. Carme Forcadell va dir que "el fet religiós nosaltres l'acollim" i que "la diversitat religiosa és una riquesa que hem de preservar i ens n'hem de sentir orgullosos".  Hi havia també una nodrida representació de les entitats signants del document com Justícia i Pau, Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Federació de Cristians de Catalunya, Cristianisme i Justícia, Vedruna Catalunya o la Fundació Joan Maragall, entre d'altres.

Les intervencions van anar a càrrec de Carles Armengol, vicepresident del Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans; Lluís Jou, president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador. Representants de les confessions que avalen la iniciativa també van posar en relleu la seva adhesió a la iniciativa. En concret, ho va fer un representant dels budistes, dels catòlics, dels evangèlics, dels mormons, dels musulmans i dels ortodoxos.

Meritxell Borràs, en nom del govern català, va fer èmfasi en la pluralitat del fet religiós a Catalunya i en el diàleg interreligiós, potenciat per la mateixa Direcció General d'Afers Religiosos de Catalunya. També es va referir a la presència pública del fet religiós i va defugir la idea que s'ha de quedar reclòs a la sagristia o a l'esfera privada.

Per adherir-se al document es pot escriure a
grupsantjordi@gmail.com

Més actualitat

ABUSOS SEXUALS

VIOLÈNCIA MASCLISTA

Associació ALMA: "El sistema de seguiment i protecció a la violència de gènere VioGén no funciona"

Logo de VioGén, l'algoritmo que calcula el risc que una dona pateixi violència masclista

El cofundador i secretari de l'associació espanyola d'atenció a les víctimes de violència masclista, Gregorio Gómez Mata, defensa que l'educació és fonamental per revertir la situació

7 desembre 2023

Redacció

POLÍTICA

Antoni Bayona defensa que la llei d'amnistia "es pot emparar en la Constitució" tot i que "és un text rígid que és víctima de si mateix"

Imatge de la Constitució Espanyola

L'exlletrat del Parlament que es va posicionar en contra del referèndum l'any 2017, avala la consulta pactada entre Junts i el PSOE

6 desembre 2023

Redacció

AUDIOS

Miquel Àngel Alegre, cap de projectes de la Fundació Bofill: "Són uns resultats molt dolents"

informe PISA

Alegre valora els darrers resultats de l'informe PISA i alerta que Catalunya suspèn en qualitat del sistema educatiu

5 desembre 2023