“És fonamental i molt important que tothom que vulgui aprendre català tingui l’oportunitat de fer-ho i no estem ni tan sols aquí”. Aquesta és la resposta de la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, a l’exigència de Junts pel traspàs de les competències d’immigració que està negociant amb el govern de Pedro Sánchez. En una entrevista al programa El Matí a Ràdio Estel, Martínez critica que es pinti un escenari on sembla “que ningú vulgui aprendre català” quan la realitat és que la població migrada genera una demanda “immensa” d’aprendre català i assegura que “no li estem donant una bona resposta”. Per això, la responsable de Drets Socials, que assumiria part d’aquestes noves competències sobre immigració, creu que abans de plantejar aquesta exigència, caldria fer “un plantejament molt més pragmàtic”. “Si un cop tu has donat totes les eines possibles perquè tothom aprengui català” se continua pensant "que no és suficient, s’haurà de veure com reforçar aquestes demandes o aquests incentius perquè hi hagi més català” ha reblat la consellera.
🗨️ "Hi ha molta gent que vol aprendre català i no estem donant les eines perquè ho facin"
— Ràdio Estel (@radioestel) December 19, 2024
👤 La consellera de @dsocialscat, @monicambravo, aposta per donar totes les eines possibles per aprendre la llengua abans de convertir-ho en un requisit, tal com exigeix @JuntsXCat en el… pic.twitter.com/LL4HWDo1fk
Compliment de la llei
Mònica Martínez Bravo també ha defensat que la Generalitat reclami els diners que ha pagat de més a través de les ajudes que dona a les persones vulnerables. La consellera de Drets Socials diu que ho han fet “per complir amb el mandat legal”, que obliga les administracions a reclamar aquests diners. La consellera ha explicat que la Generalitat “va estudiar les vies legals per intentar condonar els deutes perquè les persones implicades no havien comès cap error”. Per això, defensa que la Generalitat va proposar l’amnistia, que ha estat efectiva aquest mateix dimarts i que “deixa sense efectes els deutes a persones vulnerables”. Martínez Bravo defensa que ara s’ha de fer una nova prestació “ben feta”, però el govern no vol obrir nous processos administratius per retornar els diners a les persones que ja han pagat la reclamació i han quedat fora de l’amnistia perquè això “suposaria un greuge”.
Pel que fa a la gestió de la Renda Bàsica Universal, la consellera confia que el 2026 “sigui l’any en què comença la implementació pilot. La Renda Garantida i l’Ingrés Mínim Vital són prestacions estructurades. Fem passos endavant”. Amb tot, creu que la situació dels pagaments indeguts “posa de manifest que cal un nou model”. Martínez Bravo també ha defensat l’estreta coordinació amb el ministeri d’Inclusió i Seguretat Social. “Hem tingut reunions i estem veient aplicatius informàtics. També estem gestionant convenis d’interoperabilitat de dades perquè necessitem dades l’agència tributària, padró, etc”. Amb tot, creu que això hauria de facilitar la feina als usuaris. “N’hauríem de tenir prou posant el DNI”.
