Josep Lluís Fernández, capellà dels Bombers i de la Guàrdia Urbana de Barcelona, i Esteve Rifà, expresident de l'Associació Juvenil de Bombers de Catalunya i col·laborador de la Pastoral del Trànsit de l’Arquebisbat de Barcelona, han analitzat aquest dilluns, des del programa El Mirador de l'actualitat, les conseqüències del foc a la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià, així com l’alt risc d’incendis a Catalunya, coincidint amb la primera onada de calor de l’estiu. Fernández ha destacat que “hi ha un problema de manca de formació en relació amb el foc”, i que “molts incendis es podrien haver evitat si les persones implicades haguessin sabut que el foc s’ha de controlar”. A més, Rifà ha dit que “ser bomber és una feina gratificant, però sovint incompresa, perquè la gent opina sense saber-ne prou”. En referència a la causa de l’incendi de la Ribera d’Ebre, Fernández ha destacat que “moltes vegades s’ignora que el material orgànic es pot incendiar per combustió espontània”. Rifà ha apuntat que “el creixement forestal dels últims anys ha contribuït a la propagació del foc”. En aquesta línia, Fernández també ha recordat que “és bo que el ramat consumeixi l’herba baixa i el sotabosc, tal i com era abans, perquè així s’impedeix que el foc avanci”. Rifà  també ha esperonat els oients a “trucar el 112 en cas d’emergència i seguir les seves indicacions”.

D’altra banda, el capellà bomber ha subratllat que “l’èxode rural es deu al fet que la seva economia no cobreix les necessitats bàsiques”. El col·laborador de la Pastoral del Trànsit ha assegurat que “també és un problema la invasió de les zones rurals abandonades per part de la gent de ciutat, perquè no tenen els coneixements de la gent de camp i poden provocar incidents”. Finalment, Josep Lluís Fernández ha reviscut una experiència personal: "En 48 anys de ministeri, he enterrat 47 companys bombers morts en acte de servei, i la població n’ha de ser conscient”. En un altre moment, tots dos han recordat els cinc bombers morts l'any 2009 a l'incendi d'Horta de Sant Joan, a les portes de la commemoració, el proper 20 de juliol, del desè aniversari d'aquella tragèdia.

El foc a la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià, així com l’alt risc d’incendis a Catalunya, coincidint amb la primera onada de calor de l’estiu, han posat la societat catalana davant de situacions que desborden les alarmes i posen sobre la taula molts punts de reflexió sobre prevenció, protecció del medi ambient, cura dels boscos i solidaritat amb les persones afectades. A la Ribera d’Ebre, s’han cremat més hectàrees que en tots els incendis dels últims anys. Van ser confinats veïns de Bovera (les Garrigues) i Maials (Segrià) mentre es patia socialment el perill d’altres zones simultànies d’alt risc on va haver-hi diversos incendis més petits: la Fatarella (Terra Alta) i Campdevànol (Ripollès), entre d’altres.

D’altra banda, la prohibició d’accedir al Montsec, al Montsant, als Ports de Tortosa, Montserrat, les Gavarres i Cadiretes ha estat una nova eina important de prevenció. Entre els problemes de gestió, a banda de la situació d’emergència pels focs, destaca l’actuació sobre els boscos, que creixen en massa indiscriminadament des de fa unes dècades. Això dificulta l’extinció dels incendis, juntament amb l’èxode rural, l’abandonament de les àrees de conreu i factors com ara la sequera i les temperatures extremes d’alguns dies. La reflexió de tothom passa necessàriament actuar no només aquests dies de preocupació o a l’estiu, sinó sempre, tot l’any.