Xavier Puigdollers, president de l’Associació d’Amics i Devots de Sant Ramon de Penyafort i advocat expert en temes d’infància, Olga Ortiz, advocada experta en lideratge femení i temes de família, i Tica Font, col.laboradora del centre Delàs d’Estudis per la Pau, han analitzat aquest dijous, en el programa El Mirador de l’actualitat, la realitat de la persecució i el càstig a causa de l’orientació sexual, que afecta un de cada tres països del món i que, en 11 dels 69 on hi ha aquesta discriminació, comporta fins i tot el perill de morir. Font ha destacat que “hem avançat en el respecte i el diàleg envers les persones homosexuals, deixant de banda els estereotips, tot i que encara queda feina per fer”. Puigdollers ha afegit que “concretament, s’ha avançat en el reconeixement de la dignitat de totes les persones”. Ortiz ha subratllat que “la persecució cap a les persones homosexuals que es dóna en alguns països vulnera un dret fonamental” i que “a casa nostra hi ha menys discriminació, però encara es produeixen situacions homòfobes”.
D’altra banda, Puigdollers ha posat de manifest que “cal distingir l’esfera privada de l’esfera pública, i cal censurar algunes conductes en la esfera pública, respectant la llibertat en la intimitat privada”. Tica Font ha afegit que, “quan la conducta en l’esfera privada suposa violència a un altre, no es pot quedar en l’esfera privada, sino que el poder públic ha de sancionar-ho”. Ortiz també ha afirmat que “les persecucions contra les persones per la seva inclinació sexual ens mostra que hem d’avançar en matèria de drets”. Font ha conclòs dient que “cal fomentar diàlegs per establir consensos socials, més que no pas imposar normes”.
És pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dijous 4 de juliol.
Una qüestió complexa que requereix pau i respecte
Tota la realitat de la persecució i el càstig a causa de l’orientació sexual afecta un de cada tres països del món. A més, en 11 dels 69 on hi ha aquesta discriminació, comporta fins i tot el perill de morir, mentre són 124 (amb l’última incorporació de Bostwana) els que no castiguen l’atracció per persones del mateix sexe o la relació, segons dades de l’Associació Internacional de LGTBI. Tot just 50 anys després d’una batuda de la policia de Nova York en un bar freqüentat per gais, que va originar una escalada de violència entre persones homosexuals i els agents de la ciutat, s’ha anat situant cada vegada més, en el debat públic, la qüestió del respecte per gais i lesbianes i per la seva igualtat de drets, més enllà de la diversitat de visions en els terrenys moral o antropològic.
El dret internacional és clar en aquest punt: “Tota persona té dret a estar lliure de criminalització i qualsevol forma de sanció derivada, de manera directa o indirecta, de l’orientació sexual, la identitat de gènere, expressió de gènere o les característiques sexuals, reals o percebudes” (Principi de Yogyakarta, número 33). També es diu, en altres fragments d’aquesta jurisprudència: “Els estats derogaran totes les disposicions penals i d’altres índoles jurídiques que prohibeixin, o de fet siguin utilitzades per prohibir, l’activitat sexual que facin de manera consensuada persones del mateix sexe que siguin majors d’edat”.
Els estats que persegueixen persones per la seva orientació sexual sovint recorren a arguments morals o antropològics per justificar una il·legalitat o persecució. Per exemple, a l’Aràbia Saudita, l’Iran, el Iemen, Sudan, Somàlia i Nigèria els imposen fins i tot la pena de mort, mentre que 5 nacions més deixen portes obertes a aplicar aquest càstig irreversible per homosexualitat. Una trentena d’estats més preveuen penes de presó, fins a 8 anys, i en 26 més, s’aplica un marge de 8 anys entre reixes a cadena perpètua.
A banda de la persecució institucional de molts països, els homosexuals pateixen sovint rebuig, violència i odi. Es calcula, això sí, que s’ha duplicat, els últims 50 anys, el nombres de gais i lesbianes no criminalitzats. A més, els països on està penada l’homosexualitat han passat de ser el 74 per cent el 1969 a un 27 per cent ara. A l’Àfrica, és on la situació és més dramàtica. En un altre punt d’aquesta petita radiografia, trobem que ara són 27 els països membres de l’ONU que reconeixen el matrimoni civil entre persones del mateix sexe, després que s’hi acaben de sumar Austràlia, Àustria, Alemanya, Malta i Taiwan. Cal el reconeixement d’aquestes unions com a matrimoni? Aquest és un debat obert en molts països i davant del qual la moral cristiana té la resposta molt clara, en la línia de reconèixer drets però sense cap equiparació als matrimonis.
El món, en qualsevol cas, necessita superar aquesta perversió, que és el fet de perseguir o discriminar les persones per la seva orientació sexual, per afrontar serenament un debat i una reflexió humana i antropològica, des de la diversitat de visions i des del respecte entre tots, davant una realitat lligada a la intimitat de la persona, a la família com a institució i cèl·lula bàsica de la societat i també a la convivència. Igualment és important que l’humanisme cristià sigui capaç de contribuir, amb la seva visió moral, a una concepció de la persona que respecti tothom sense renunciar als principis sobre matrimoni, la família i l’amor com a font de procreació.
