Lucía Caram ha assegurat aquest dilluns, en una entrevista a la Fórmula Estel de Ràdio Estel, que “el Papa Francesc és per a l’Església i el món el mateix que Messi per al Barça i el futbol”. En la mateixa línia, ha comentat que “és un home de gran sensibilitat” Francesc, que va saludar la dominica en una recent visita a Roma acompanyada per la seva priora de Manresa, va dir-li, segons ha comentat, “que els pobres són el més important, i ho va repetir tres vegades, i va demanar que els convents s’obrin a les dificultats socials”. També ha recordat quan el Sant Pare li va dir que “és aquella monja que arma lío”.

La dominica i activista ha presentat el seu últim projecte, anomenat Invulnerables: “És un desig, una inquietud i una passió perquè tots els nens tinguin les mateixes oportunitats i, per tant, la decisió de trencar amb el cercle de la pobresa, una realitat que pateixen 3 de cada 10 nens”. A partir de dos programes de l’Obra Social la Caixa, “es treballa amb diverses entitats, entre elles el FC Barcelona, sempre buscant la complicitat d’empreses i particulars”, ha explicat la religiosa. Lucía Caram ha afegit, a més, que tot el projecte està a punt de posar-se en marxa en una desena de pobles i ciutats, amb “comunitats de vida en què la gent aporta el millor que té, des de la col•laboració entre els sectors públic i privat, intentant transformar el sistema per deixar veure l’altre com un enemic i passar a tenir-lo com una oportunitat”. El Papa Francesc, que ja coneix el projecte “amb un dossier enviat a Roma”, “rebrà els impulsors d’Invulnerables”. Per a aquest reconeixement, Caram ha qualificat d'imprescindible "l'actitud i la bona resposta de l'arquebisbe Joan-Josep Omella".

En un altre moment de l'entrevista, Sor Lucía Caram ha comentat que “Jesús va ser el primer activista social, el més radical de la història, en saber compatibilitzar el fons del seu missatge d’opció per la justícia social amb la revolució de la tendresa i la bondat”. La monja argentina s’ha definit com “una dona apassionada per la vida i enamorada de la humanitat, cosa que fa que el sofriment de la gent impacti en el cor de manera determinada fins al punt de buscar fer realitat el somni de Jesús, que és que hi hagi oportunitats i dignitat per a tothom”. Sobre la compatibilitat de la seva vida contemplativa de clausura amb el seu activisme social, la religiosa  ha reconegut que “molta gent qüestiona aquesta opció, fins i tot dins l’Orde de les Dominiques, però de vegades cal fer compromisos que ni tan sols Déu pot canviar, perquè ell es va manifestar a través del reclam de la gent, i hem d’estar disponibles, per exemple, quan els pobres piquen a la teva porta”. Lucía Caram ha assegurat que “el  món es converteix sovint en un espai de contemplació, davant la necessitat dels pobres i els necessitats”. “Contra la caritat, no existeix cap precepte que ens pugui limitar el desig de sortida”, ha conclòs.

D'altra banda, la dominica també ha elogiat diferents personalitats eclesiàstiques que l'han  ajudada, començant pel mateix pastor diocesà de Barcelona. “Una de les persones en qui he trobat precisament més comprensió i més obertura de cap i de cor és Joan-Josep Omella, un home de l’estil de Francesc que és un referent i farà de Barcelona l’arxidiòcesi més social d’Europa, perquè té molt clar el sentit de l’evangeli”, ha assegurat. Lucía Caram ha apuntat,en la  mateixa línia, que tant ell com l’auxiliar Sebastià Taltavull li han fet “sentir la plena comunió i l’abraçada amb l’Església, de la qual les formes de viure la vocació contemplativa no treuen ningú”.

Lucía Caram ha explicat la seva experiència de vocació religiosa, “en veure la necessitat de pregària i vida interior en un monestir”, com així va fer primer a València, on va completar “la formació teològica i de religiosa” i va viure “cinc anys intensos de vida contemplativa per aprofundir en el solc de la interioritat, també amb les llums i les foscors”. Des de les primeres experiències a l’Argentina a partir de l’any 2002, “pels efectes del corralito financer i una situació social molt convulsa, amb la creació de la Fundació Mare de Déu de Montserrat”, la dominica ha ajudat a fer realitat una plataforma per la solidaritat el 2008 i, ja de seguida, la Fundació Rosa Oriol, amb un banc d’aliments a Manresa.

Sor Lucía Caram va néixer l’any 1966 a la ciutat argentina deTucumán. Viu des de fa més de 20 anys a Catalunya, concretament a Manresa. És religiosa dominica contemplativa però molt compromesa amb el món, i també activista social, escriptora, cuinera i artífex de moltes altres serveis i iniciatives. Sor Lucía va néixer en una família tradicional argentina d'origen libanès, i és la cinquena de set germans. Ella es va educar en un col•legi religiós.Va ser durant la dictadura argentina entre els anys 1976 i 1983, quan la seva província, Tucumán, era un focus repressiu militar molt actiu. Ella sempre ha afirmat que va ser "en aquell context on es va trobar amb el patiment de la gent i on es va fer la pregunta per les causes de la violència”. Assegura que “aquesta va ser la primera llavor vocacional”.

Entre altres obres inspirades per aquesta religiosa, destaquem que va ser la impulsora de la Fundació Rosa Oriol, que atén 1.400 famílies desfavorides. També va promocionar un banc d’aliments a la capital del Bages i col•labora amb diversos mitjans de comunicació, entre ells les cadenes de televisió Cuatro, Televisió de Catalunya i el setmanari Catalunya Cristiana com a articulista dins una secció d’opinió. Entre altres premis i reconeixement, Lucía Caram va guanyar el Premi Catalana l’any 2015 (corresponent al 2014), i també va ser distingida el 2006 amb el Premi Memorial Àlex Seglers per la seva activitat en favor de l'ecumenisme i el diàleg interreligiós, en aquest cas per activitats com ara l'impuls que va donar a la creació del Grup de Diàleg Interreligiós a la Ciutat de Manresa i la seva responsabilitat en la organització del II Parlament Català de les Religions. El seu darrer projecte és ‘Invulnerables’, una iniciativa conjunta per unir els esforços de nombroses entitats, persones i altres realitats pels més desfavorits.

Del premi Catalana de l’Any, que Caram va guanyar el 2015, ha destacat que “són coses que mostra Catalunya amb el valor de la seva acollida, un reconeixement a la tasca d’un equip”. I sobre el procés sobiranista de Catalunya, la religiosa ha destacat que donarà “suport a allò que el poble decideixi” i que entén “la voluntat de llibertat que té aquesta terra catalana tan estimada, sense anar contra ningú, sinó a favor de la vida de tothom i de la llibertat”. Entre els nombrosos llibres que ha publicat, destaca Mi claustro es el mundo (2012), un títol que sintetitza clarament el seu carisma.

Es pot escoltar AQUÍ (minut 10'00") tota l'entrevista a Lucía Caram.