Luigi Contento, geòleg i membre de l’Associació Catòlica de Treballadors Italiana a Catalunya (ACLI-CAT), i Xavier Ferrer, president del Consell Català del Moviment Europeu, han analitzat aquest dijous l’estirada d’orelles de la Unió Europea a Espanya pels danys dels pous il·legals al Parc de Doñana, a Andalusia. Ha estat durant la taula d'anàlisi del programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, en què tots dos han coincidit en la idea que això destapa el fet que les polítiques mediambientals i la gestió dels espais naturals són sovint millorables, i en alguns casos molt deficients, tant a l’Estat espanyol com al conjunt del continent. Contento ha lamentat que "s'ha ironitzat molt sobre els pantans de Franco o el transvasament del Tajo al Segura, però el país hauria mort de set o estaria semidesertitzat si no fos pels pantans o pels transvasament". En aquesta línia, ha apuntat que "cal un pla hidrològic perquè la gent necessita l'aigua, cosa que no s'ha fet bé ni quan José María Aznar va aprovar el seu pla com quan José Luis Rodríguez Zapatero va derogar-lo per implantar alternatives que no funcionaven".
Per la seva banda, Xavier Ferrer ha comentat que "la realitat d'aquesta problemàtica sobrepassa els límits d'un estat", i que "aquesta resolució europea és bona perquè denuncia una sèrie de pràctiques que es produeixen no només a Espanya, sinó en altres països". Ha lamentat que "molts ajuts europeus arriben, però no sempre s'aprofiten o es gestionen bé". El també politòleg ha afegit que "ara, amb els fons Next Generation, tot es controlarà més". Ferrer ha demanat "una tasca d'informació i conscienciació que els joves van assumint cada vegada més, perquè la natura no és inesgotable". També Contento ha criticat que "de vegades un territori o un municipi defensin que un tros de riu és seu". Ha recordat que "la responsabilitat és personal, no només dels estats, tenint en compte la situació del canvi climàtic, amb els desequilibris amb les pluges, cosa que fa que les faldes aqüíferes disminueixin i no es renovin".
Xavier Ferrer, en un altre moment, ha assegurat que "les noves generacions de gent jove són més conscients que no pas sectors més grans de la població, perquè entenen que cal col·laborar per combatre el canvi climàtic, en temes com ara la distribució correcta de les escombraries, desplaçar-se en transport públic i altres hàbits". Contento, per la seva banda, ha defensat "una acció enèrgica pel clima perquè, si no, anem al desastre", i ha constatat que "els governs estan sovint poc preparats per afrontar el tema". Luigi Contento ha dit finalment que "tots els parcs naturals estan malalts, pels fons d'aigua malmesos, perquè es deterioren els fons". Ferrer ha recordat que "la Unió Europea només representa el 6 per cent de la població mundial", i ha conclòs que, "si països com ara la Xina, els Estats Units o l'India no col·laboren, la situació no millorarà".
Exemple d'avís judicial europeu sobre polítiques mediambientals
El Tribunal de Justícia de la Unió, en una sentència emesa dijous passat, diu que Espanya va obviar l’impacte dels regadius en l’hàbitat de la zona. Conclou que hauria d’haver tingut en compte les extraccions d'aigua il·legals, com també les destinades al subministrament urbà, en el moment de valorar aquest recurs subterrani que flueix per sota de la comarca i nodreix les maresmes, els aiguamolls i el bosc mediterrani d’aquest espai protegit, situat a la província de Huelva. Es resol així un cas obert arran de les denúncies de grups ecologistes ara fa més d’una dècada. La condemna també arriba per no haver pres mesures per evitar les alteracions dels hàbitats protegits provocades per les extraccions de l’aqüífer. Per tant, el govern espanyol haurà de posar en marxa polítiques encaminades a la seva protecció davant la sobreexplotació.
De tota manera, el veredicte judicial no satisfà plenament les demandes de la Comissió Europea, que és la que va interposar el 2019 un recurs per incompliment de diversos preceptes de la directiva marc de l’aigua l’any 2000. El text argumenta que l’executiu comunitari no ha aconseguit acreditar que les masses d’aigua subterrània de l’espai natural, ja en mal estat, s’hagin deteriorat encara més, fet que no demostra que Espanya hagi incomplert la seva obligació d’evitar el deteriorament d’aquests aqüífers. La condemna sí que es produeix per inacció, ja que l’Estat no va preveure, en el Pla Hidrològic del Guadalquivir 2015-2021, cap mesura per evitar l’alteració dels hàbitats protegits situats en la zona d’especial protecció per a les aus de Doñana. A la pràctica, la sentència obliga Espanya a ajustar-se a les disposicions del Tribunal Europeu amb la màxima brevetat possible.
Juan Carlos del Olmo, secretari general del Fons Mundial per a la Natura a Espanya, entitat que va presentar la primera queixa el 2010 per l’extracció abusiva d’aigua per conrear intensivament maduixes, considera que “aquesta condemna és un escàndol i un gran mal per a la imatge internacional” de l’Estat espanyol. L’entitat protectora de la natura calcula que hi ha més d’un miler de pous il·legals a Doñana i 1.653 hectàrees de conreus en zones que no es poden regularitzar. Estem davant d’un exemple de correcció climàtica a les administracions públiques del món, que no sempre treballen d’acord als mínims criteris mediambientals exigits. Hi ha, aquí, molta feina per fer.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dijous 1 de juliol
