Eugeni Gay, exvicepresident del Tribunal Constitucional, ha valorat aquest dijous la sentència de l'Audiència Nacional que absol el major dels Mossos Josep-Lluís Trapero. En una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, el magistrat i advocat i ha dit que “la resolució no pot afectar als polítics empresonats perquè són casos diferents i no és el mateix dir 'ho tornarem a fer' que argumentar desacord i disposició d'aturar” el referèndum i la promulgació de les anomenades lleis de desconnexió. Recordem que l'Audiència Nacional va fer public dimecres que Trapero i tota la cúpula d'Interior quedaven absolts, amb la divisió dels magistrats de la sala. Només la seva presidenta, Concepción Espejel, pretenia castigar-los amb el delicte més dur de sedició. L'absolució és una derrota important de la Fiscalia i dels seus arguments, que no han pogut sostenir l'acusació, ni tan sols de desobediència. El Ministeri Públic recorrerà la sentència, que ha desvinculat clarament el cos policial català de l'estratègia independentista del govern. El pronunciament ha obert també alguns interrogants, entre analistes i juristes, sobre la situació de Joaquim Forn, exconseller d'Interior, condemnat per sedició.

Es tracta d’una sentencia fonamentada, sens dubte, perquè el mateix Trapero ha declarat que estava absolutament en contra d’allò que va fer el Parlament de Catalunya i que, fins i tot, tenia un dispositiu preparat per detenir el govern. Ho havia dit sota jurament, en el judici del procés, en què va declarar com a testimoni al Suprem. I recordem que els testimonis estan obligats a dir la veritat. Ell va dir que n'estava en contra, que va desaconsellar fer el referèndum i que estava disposat a detenir-los. Si amb això no hagués quedat absolt, s'hauria comès una veritable irregularitat. Crec que el fet demostra que, malgrat tot allò que es diu, la justícia actua i existeix un veritable poder judicial independent.

Ni aquesta sentència afecta aquell judici ni aquell judici ha afectat aquesta sentèencia. Són casos diferents. Els judicis posen el focus sempre en els actes concrets, no pas en un col·lectiu. És important que siguin singulars i personalitzats, que no afectin un gran nombre de persones. És completament lògic que una sentencia i una altra, per actes diferents, tinguin particularitats. No és el mateix dir “ho hem fet i ho tornarem a fer” que argumentar que no s'hi estava d’acord i que s'hi estava disposat a aturar-ho tot. El que està clar es que no es pot manipular la Constitució i no es pot fer res fora el marc constitucional. El marc s’ha de respectar perquè són les normes que ens hem donat per conviure. I dintre d’aquestes lleis, els poders estan sotmesos a altres poders, entre ells les policies. I en el moment del referèndum, la policia no podia fer res que no li digués el govern de la Generalitat.

Les sentencies s’han d’acatar. El que sí que és veritat és que Forn ha demanat també la possibilitat de tenir un indult. Es pot revisar o no, amb el recurs que s’ha presentat i també en el que s’ha presentat a nivell del Consell d’Europa. En aquest cas, aquestes revisions estan en la via oberta i ell està a la presó, malauradament. Les presons són un problema molt seriós, i allà es pateix molt. És un moment difícil i tots el condemnats tenen d’alguna manera la possibilitat que se’ls indulti.