José Juan Galve, provincial dels Mercedaris, Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians, i Josep Martí Bonet, canonge i delegat de Patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona, han coincidit aquest divendres en la idea que "l'exclusió de la Missa pontifical del programa municipal de festes de la Mercè és un greuge de la història". Miró ha explicat que "la presència de l'Ofici religiós està obligat per un mandat municipal que el mateix Ajuntament de Barcelona va aprovar l'any 2010". També ha revelat que "la síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilar, ha elaborat un informe, a partir d'una petició d'E-Cristians, en què ratifica aquesta obligació municipal".

Per la seva banda, José Juan Galve ha recordat que "l'Orde de la Mercè compleix l'any vinent precisament 800 anys, fet que mostra una tradició que no podem llençar per la finestra". En la mateixa línia, Martí Bonet ha recordat alguns moments importants de la història de la Mare de Déu de la Mercè, la seva devoció i la seva obra social, per assegurar que "per sobre de tot, l'alcaldessa seria ben rebuda a l'Ofici solemne, tot i que seria absurd fer de l'absència una batalla cabdal". En aquesta línia, ha defensat que tothom "se centri en el gran missatge de redempció de captius que representa la Mercè".

S'ha analitzat en el col·loqui igualment tot el context de les festes de la Mercè, que destapen la convivència entre la laïcitat de la societat i els poders públics, d’una banda, i la important presència de les inquietuds i els actes religiosos, com un fet normal dins la pluralitat, per altra banda.