En directe

Fórmula Estel

POLÍTICA

"Urkullu opta per la moderació per evitar una crisi a la catalana"

Lluís Batlló, advocat penalista, Lluís Serra, antropòleg i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, i Eugenio Narbaiza, analista polític basc, han analitzat aquest…

19 febrer 2020

@IgnasiMiranda

Comparteix
Lluís Batlló, advocat penalista, Lluís Serra, antropòleg i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, i Eugenio Narbaiza, analista polític basc, han analitzat aquest dimecres, des del programa El Mirador de l'actualitat, la convocatòria d’eleccions per al 5 d’abril al País Basc i Galícia, un horitzó que entra en el debat i el panorama polític general. En els dos casos, és un avançament de pocs mesos clarament pensat per no coincidir amb la maquinària dels comicis catalans, previstos per a aquest mateix any. Batlló ha destacat que "Urkullu està optant per la moderació de la seva línia política per no caure en el mateix que ha passat a Catalunya". L'advocat ha admès que "no és bo que un partit, com ara el PNB, governi tants anys sense alternança política", tot i que s'ha mostrat "favorable a aquesta orientació de l'actual govern d'Euskadi". En un altre moment, ha comentat que "un futur nou Estatut basc no serà gaire problemàtic tenint en compte la bona relació actual entre nacionalistes i socialistes, que col·laboren" tant al Congrés dels Diputats com al Parlament de Vitòria. Pel que fa a Galícia, el també analista ha destacat el carisma del president Alberto Núñez Feijoo, davant el qual "Ciutadans s'ho ha de fer mirar seriosament i replantejar el seu projecte polític".
Lluís Serra ha assegurat que, "si haguessin coincidit aquestes eleccions gallegues i basques amb les catalanes, el focus mediàtic i el debat polític hauria apuntat cap a Catalunya i les altres haurien perdut interès de manera important". El també marista ha explicat que "els interessos dels territoris concrets sovint no coincideixen amb els globals d'Espanya, com es veu fins i tot en el comportament electoral en unes eleccions autonòmiques i en unes generals". I pel que fa a l'escenari gallec, el professor ha assegurat que "Feijoo no farà coalició amb Ciutadans, però tampoc trencarà el diàleg pensant en una possible aliança per governar si no arribés a la majoria absoluta". Finalment, la coincidència d'aquests dos comicis amb el Diumenge de Rams, jornada amb molta activitat al carrer (sobretot processons i benediccions de palmes), Serra ha admès que la votació "tindrà una incidència molt menor que no pas si hagués passat a Andalusia o en unes generals espanyoles".
Per la seva banda, l'analista Eugenio Narbaiza ha destacat que "l'incendi a l'abocador de Zaldíbar, ara fa gairebé dues setmanes, pot influir molt". Fins i tot ha dit que, "al lehendakari Iñigo Urkullu, li ha esclatat el seu propi Prestige", en referència al que va passar el 2002 precisament a Galícia amb l'enfonsament del conegut petroler. D'altra banda, Narbaiza ha subratllat que "el Partit Nacionalista Basc ja tenia pensada la convocatòria d'aquests comicis, fet motivat perquè no s'han pogut aprovar els Pressupostos Generals bascos al Parlament". Ha recordat que "el PNB està captant vot molt divers, fins i tot del sector anomenat no nacionalista, i sembla molt interessat a jugar la carta del distanciament amb els qui governen a Catalunya". Finalment ha dit que "hi ha hagut un cert tacticisme tant en el lehendakari com en el president de la Xunta".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimecres 19 de febrer.

Primer el lehendakari Iñigo Urkullu i després el president gallec Alberto Núñez Feijoo anunciaven la cita amb les urnes. Tot i que els arguments de tots dos no es referien explícitament a Catalunya, la relació és clara. En el cas del Partit Nacionalista Basc, força principal de l’actual executiu  d’Euskadi, abanderar la moderació és un actiu per intentar repetir victòria. En el cas del PP, que governa a Galícia amb majoria absoluta, es busca mantenir l’estabilitat institucional amb una opció forta que vol basar-se en “la unitat constitucionalista”, depenent també del que faci Ciutadans després de la negativa inicial de Feijoo a una coalició entre els dos partits.

En qualsevol cas, la incertesa catalana podria influir en unes eleccions basques si haguessin estat després, com també en les gallegues, encara que sigui de diferent manera. Al País Basc, on queda pendent des de fa anys la tramitació i aprovació d’un nou Estatut, Urkullu busca un debat polític propi, sense cap influència del que passi a Catalunya. El PNB pot guanyar, però fàcilment quedaran a poca distància Euskal Herria Bildu i potser la confluència de Podem. La incògnita serà saber si la força dels socialistes, actualment en coalició com a força minoritària al govern basc, i el PP i Ciutadans aconseguiran augmentar una presència i una influència parlamentària i política molt minvada els últims anys.

A Galícia, a banda de la possible aliança dels populars amb Ciutadans per absorció o per coalició, el gran dubte és la capacitat que pugui mostrar l’actual president de la Xunta d’encapçalar una opció que repeteixi majoria absoluta. Si no fos així, probablement perdria el poder, com va passar ja el 2005 quan es van unir el Partit Socialista i el Bloc Nacionalista Gallec, una coalició ara per ara molt lluny de poder repetir-se. El panorama està obert i, com a Euskadi, la influència en la política espanyola i la mirada a Catalunya seran, diguin el que diguin els convocants d’aquestes eleccions autonòmiques, inevitable.

Més actualitat

Dolors Sabater: "Són els polítics els qui han de canviar el model policial, no els policies"

Dolors Sabater, presidenta de la CUP al Parlament i de la comissió sobre el model policial dels Mossos d'Esquadra

La presidenta de la CUP al Parlament i presidenta de la Comissió sobre el model policial, acusa el PSC de ser "portaveu del 'lobby' dels sindicats" de la policia

2 desembre 2022

Redacció

"La cultura de la violació està tan arrelada que considerem normals aquestes campanyes"

Moltes mans tapen la cara d'una dona, davant un fons negre.

El principal repte dels moviments feministes és desmuntar aquesta estructura que normalitza i accepta la violència sexual envers les dones

1 desembre 2022

Esquerra reconeix obertament que negocia amb el PSC per l'aprovació dels pressupostos

Marta Vilalta, secretària general adjunta i portaveu d'ERC, en roda de premsa al Parlament el 15 de novembre de 2022

La portaveu adjunta dels republicans, Marta Vilalta és "optimista" amb les negociacions i veu possible començar el debat parlamentari abans d'acabar l'any"

30 novembre 2022

Redacció